Crèdit Oficial a l'Exportació: Guia Completa de Modalitats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB

El crèdit oficial a l'exportació és un conjunt de modalitats financeres dissenyades per potenciar l'exportació espanyola de béns d'equip i serveis.

Característiques Genèriques del Suport Oficial

  • Tipus d'interès subvencionats: Els finançaments s'instrumenten amb tipus d'interès per sota dels que es practiquen en el mercat lliure, resultant en costos financers més barats.
  • Eliminació del risc de tipus d'interès: Els finançaments s'instrumenten a tipus fix, independentment del termini, eliminant la necessitat de contractar assegurances contra la variació de tipus.
  • Assegurament de riscos polítics: L'Estat, a través de CESCE, assumeix els riscos polítics associats a l'operació.

Classificació del Crèdit Oficial

La classificació del crèdit oficial es pot fer atenent a dos criteris principals:

  • Segons l'objecte de finançament: Es refereix al bé o producte que es finança.
  • Segons el subjecte d'intervenció: Es refereix a la persona o entitat que rep el finançament.

Modalitats Segons l'Objecte de Finançament

1. Crèdits de Preunificació Genèrica o de Capital Circulant (a curt termini)
  • Vida màxima d'un any.
  • Financen el capital circulant de les empreses exportadores (capital corrent, mercaderies).
  • Tipus de crèdit desaparegut a Espanya a partir de l'1 de gener de 1986.
2. Crèdits de Prefinançament d'Exportacions amb Contractes Específics
  • Financen tant béns de consum i intermedis com matèries primeres i béns d'equip.
3. Crèdits de Postfinançament o Crèdits Comercials

Dins d'aquesta modalitat, podem destacar:

  • Crèdits a l'exportació de béns d'equip: Poden ser tant a compradors com a venedors.
  • Crèdits a l'exportació de béns de consum, productes intermedis i matèries primeres.
4. Crèdits per Fomentar l'Exportació

L'objectiu d'aquests crèdits és finançar inversions per a la promoció exterior. Hi ha tres modalitats principals:

  • Crèdits per a la creació de xarxes comercials a l'estranger.
  • Crèdits de finançament per mantenir l'estoc i existències a l'estranger.
  • Crèdits pel muntatge o transformació de productes enviats a l'estranger.

Modalitats Segons el Subjecte d'Intervenció

1. Crèdit al Subministrador Nacional (Exportador)
  • El beneficiari directe del crèdit és l'exportador nacional, que és el prestatari i rep els diners.
  • Li permet efectuar un calendari d'amortització del crèdit d'acord amb els reemborsaments que farà l'importador.
  • Import màxim del crèdit: 85% del preu pactat (el 15% restant a pagar per l'importador al comptat).
  • A més a més, es pot muntar l'operació mitjançant el descompte d'efectes a càrrec de l'importador.
  • Avantatge: Venent a un termini dilatat de cobrament (>2 anys), monetitza l'import de l'operació al comptat.
  • Inconvenients: El risc recau en ell exclusivament i deteriora les ràtios del seu balanç.
2. Crèdit al Comprador Estranger (Importador)
  • El concedeix l'entitat financera directament a l'importador estranger.
  • L'importador és qui s'obliga davant l'entitat financera.
  • El beneficiari de l'import és l'exportador.
  • L'exportador actua de manera molt còmoda: cobra al comptat i no té risc.
  • Per a l'exportador és la millor modalitat.
  • Entra en vigor quan l'exportador rep el pagament anticipat (mínim 15% de l'import del contracte comercial).
  • Apareix (normalment) una entitat financera (diferent de l'importador) que assumirà l'obligació de pagament en nom d'aquest.
3. Línies de Crèdit Comprador
  • Consisteix en un límit global de crèdit amb càrrec al qual es poden imputar operacions de finançament sobre diferents contractes comercials, existents o no en el moment de formalitzar la línia.
  • Permet el finançament d'un conjunt de contractes comercials establerts entre diversos exportadors i importadors.
  • Sistema molt més àgil que el crèdit individual per cada operació, ja que no es negocia cada contracte per separat sinó un únic acord global (tot i que els contractes comercials sí que es negocien per separat).
  • Són atorgades per les entitats financeres a:
    • Un comprador estranger.
    • Una entitat financera de l'exterior.

Entradas relacionadas: