Les Cosmovisions: De l'Antiguitat Clàssica a la Revolució Científica

Les Cosmovisions i l'Origen de l'Univers

A les preguntes sobre l’origen de l’univers, les primeres respostes que trobem són mítiques. Aquestes respostes tracten de fer comprensibles els fenòmens naturals i reflectir una visió sobre l’origen del món i dels seus components. Són, per tant, cosmovisions.

Què és una Cosmovisió?

Qualsevol interpretació de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemàtica de veure i comprendre el món.

Les Cosmovisions Científiques

Segons Max Weber, amb el concepte d'"El Desencantament del Món", la imatge promoguda per la ciència moderna ha canviat la visió que tenia l'ésser humà en relació a l'univers. Hem passat d'ocupar el centre del món a situar-nos a la perifèria (l'home ha caigut del seu pedestal).

Ciències Clau en la Formació d'una Cosmovisió

• Astronomia: Moviments dels astres i lleis que els regulen.
• Cosmologia: Lleis de l'origen i desenvolupament de l'univers.
• Física: Estableix les lleis bàsiques que expliquen les forces i moviments que afecten els cossos.

Evolució Històrica de les Cosmovisions Científiques

La ciència no ha mantingut la mateixa cosmovisió al llarg de la història, sinó que ha anat variant. No obstant això, en totes hi ha uns trets comuns:

• Expliquen la forma i estructura de l’univers.
• Descriuen la posició que l’ésser humà ocupa dins el món.

Les Grans Etapes de les Cosmovisions

• Cosmovisions Antigues: Totes les explicacions sobre la realitat sorgides a Grècia a partir del segle VI a.C.
• Cosmovisió Moderna: Imatge del món formada durant la Revolució Científica (segles XVI i XVII).
• Cosmovisió Actual: Visió del món acceptada avui dia, basada en la Teoria de la Relativitat i la Mecànica Quàntica.

Les Cosmovisions Antigues (Grècia Clàssica)

Les primeres cosmovisions van partir de l’observació que els moviments del cel eren regulars, mentre que els que s’observen a la Terra són molt diversos i variables. Això va portar a pensar que cel i Terra eren mons diferents.

El Món segons Anaximandre

El text original descriu la seva visió: "Las ardientes capas del universo estallan y toman forma de ruedas ígneas que, envueltas en tubos de niebla, giran en torno a la Tierra y el mar. Los cuerpos celestes que vemos son agujeros de los tubos, a través de los cuales brilla el fuego encerrado en éstos; y los eclipses son obturaciones de los agujeros."

Els Principis de la Realitat (L'Arkhé)

Els antics creien que la diversitat de substàncies que presenta la natura es podia reduir a uns quants elements bàsics que constituïen els principis de la realitat.

Definició d'Arkhé (o Arjé)

L'Arkhé (principi, origen): Totes les coses provenen d’un o d'uns elements que, per diverses transformacions, han donat lloc a tota la varietat de coses existents.

Propostes de l'Arkhé

• Tales de Milet: L'aigua.
• Anaximandre: L'ápeiron (allò il·limitat o infinit).
• Anaxímenes: L'aire (per condensació/rarefacció).

Els Quatre Elements (Empèdocles)

Totes les coses són la barreja de quatre elements (aigua, aire, terra i foc) i de dos processos (unió: Eros, separació: Neikós).

La Terra en la Cosmovisió Antiga

La Forma de la Terra

Les primeres explicacions partien de la idea d’una Terra plana envoltada per l’oceà. Però ja al segle V a.C. els pitagòrics consideraven que la Terra era esfèrica. Aquesta concepció es basava en els següents fets observables:

• Els pals i les veles dels vaixells són el darrer que es veu quan s’allunyen de la costa.
• Als eclipsis lunars es pot observar que l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna és circular.

El Cel en la Cosmovisió Antiga

L’explicació antiga del cel estava adaptada a les creences religioses gregues i es caracteritzava per:

• El Moviment Circular dels cossos celestes (considerat el moviment més perfecte).
• Geocentrisme: La Terra és immòbil i està situada al centre de l’univers.
• Univers Limitat: L’univers està limitat per l’esfera dels estels fixos.

Models Geocèntrics i l'Estructura de l'Univers

El Problema de Plató: La Retrogradació dels Planetes

Els estels es mouen de manera regular fent diàriament un cercle perfecte al voltant de la Terra. No obstant això, hi ha alguns cossos que semblen tenir un moviment erràtic: els planetes. El repte era explicar el moviment dels planetes mitjançant el moviment circular, considerat perfecte.

Èudox de Cnidos: Teoria de les Esferes Concèntriques

Proposa 27 esferes concèntriques amb el centre a la Terra. Aquestes esferes són cristal·lines i concatenades. El moviment de cada planeta és el resultat de la combinació de moviments de quatre esferes, donant lloc a moviments complexos a partir de moviments simples.

El Cosmos Aristotèlic: Dos Mons Heterogenis

El cosmos està format per dos mons heterogenis:

Món Sublunar (Terrestre)

• Matèria: 4 elements (terra, aigua, aire, foc).
• Canvi: Moviment rectilini, generació i corrupció.
• Causa del moviment: Cada element tendeix al seu lloc natural.

Món Supralunar (Celeste)

• Matèria: 5è element: Èter (perfecte, pur, inalterable i sense pes).
• Canvi: Moviment circular uniforme, immutabilitat i eternitat.
• Causa del moviment: Primer Motor (Motor Immòbil). El moviment es trasllada per fricció de les esferes exteriors a les interiors.

El Cosmos Ptolemaic (Claudi Ptolomeu, 138-180 d.C.)

El model aristotèlic presentava deficiències perquè no era capaç de justificar i predir els moviments dels planetes (canvi en la brillantor, variació de la velocitat, retrogradació).

Ptolomeu va dissenyar un sistema matemàtic compatible amb el model aristotèlic, exposat a la seva obra Almagest (el més gran).

Mecanismes Ptolemaics

La Terra està lleugerament desplaçada del centre de l’univers. Els planetes giren al voltant de la Terra mitjançant dos cercles:

• L’esfera en què giren els planetes s’anomena Deferent.
• Al damunt del deferent se situa un cercle imaginari anomenat Epicicle, sobre el qual gira el planeta.

La combinació d’ambdós moviments explica el moviment retrògrad dels planetes.

Implicacions Filosòfiques de la Cosmovisió Antiga

• La realitat està ordenada: Tot l’univers és un sistema perfectament organitzat, coherent i predictible.
• La realitat és cognoscible: La realitat és racional i, per tant, l’ésser humà pot comprendre el seu ordre basat en relacions causals.
• Antropocentrisme: La natura està feta a escala humana, a mesura de la raó humana.

Les Cosmovisions Modernes i la Revolució Científica

Aquesta etapa va començar al segle XVI i va donar lloc a la Revolució Científica. Es caracteritza per una Nova Física basada en l'experimentació i la matematització.

Suposa la desaparició de la cosmovisió antiga: es va passar d'un món heterogeni (governat per lleis geomètriques al món supralunar o pel desordre al món sublunar) a un món homogeni sotmès a lleis universals i sense jerarquitzar.

El Sistema Copernicà i les seves Limitacions

Tot i introduir l'heliocentrisme, el sistema copernicà mantenia encara característiques de la cosmovisió antiga:

• Univers finit i limitat pels estels fixos.
• Moviment circular dels astres.
• Velocitat uniforme del moviment dels astres.

La cosmovisió copernicana es va completar amb les aportacions de Kepler i Galileu.

Aportacions Clau a la Nova Cosmovisió

Johannes Kepler (1571-1630)

Va donar el suport matemàtic a l'heliocentrisme, formulant les Lleis de Kepler:

1. Les òrbites són el·líptiques (ocupant el Sol un dels focus).
2. El radi vector que uneix el Sol amb un planeta escombra àrees iguals en temps iguals.
3. La velocitat dels planetes varia en funció de la seva distància al Sol.

Galileu Galilei (1564-1642)

Va ser el primer a fer servir el telescopi amb finalitats científiques i va confirmar experimentalment l'heliocentrisme. Entre els seus descobriments destaquen:

• Taques solars.
• Cràters lunars.
• Els satèl·lits de Júpiter.

Galileu va constatar la immensitat de l'univers.

La Nova Física: Galileu i Newton

L'heliocentrisme era capaç d'explicar les lleis del moviment dels planetes, però no donava cap explicació de quina n'era la causa. Galileu i Newton van ser els primers que van descobrir les lleis físiques que expliquen el moviment planetari:

• Llei de la Inèrcia (Galileu): Tot cos continua en el seu estat de repòs o moviment mentre una força no actuï sobre ell.
• Llei de la Gravitació Universal (Newton): Tots els cossos s'atrauen amb una força inversament proporcional al quadrat de la seva distància i directament proporcional al producte de les seves masses.

Això va suposar la fi de l'aristotelisme i l'establiment d'un nou model de ciència basat en la universalitat i en la capacitat de predicció.

Implicacions Filosòfiques de la Cosmovisió Moderna

El Gir Copernicà i la Revolució Científica van donar lloc a una nova cosmovisió amb les següents característiques:

• Mecanicisme: El model del món és el d'una màquina perfecta (rellotge).
• Determinisme: Les lleis de la física determinen el futur de tots els esdeveniments.
• Minvament del paper de Déu: El paper de Déu queda reduït al de mer creador i dissenyador.
• Importància de la Natura: La natura s'explica per si mateixa, és autosuficient.
• Inseguretat: Reducció de la importància de l'ésser humà, que pren consciència de la seva feblesa.
• Poder de la Raó: La raó no té límits i pot descobrir tots els secrets de la natura.