Cosmovisió Aristotèlica i Heliocentrisme: Una Comparació

La cosmovisió aristotèlica

L’Univers segons Aristòtil: Segons la visió d’Aristòtil, tots els éssers tendeixen cap a una finalitat que és la realització de la seva forma. L’univers s’assembla a un gran ésser viu en el que totes les seves parts tracten de assolir la seva naturaleza entesa com a causa final.

Univers geocèntric i heterogeni

La cosmovisió aristotèlica tractava de donar compte de les aparences, el model en el que s’inspirà era el geocèntric. La terra està situada estàticament al centre de l’univers i la resta dels objectes celestes giren al seu voltant en un temps etern. L’univers és finit, esfèric i està tancat per l’anomenada esfera dels estels fixos. La terra ocupa el centre de la esfera i, per sobre d’ella, trobem les esferes de la Lluna, el Sol i dels planetes (cos errant). Els planetes tenen un comportament aparentment anòmal ja que semblen, en circumstàncies diferents, avançar-se i retrocedir respecte del fons dels estels fixos. Aquest fenomen és conegut com retrogradació dels planetes. Aristòtil va suposar que cada planeta girava mitjançant el moviment combinat de quatre esferes cristal·lines que eren mogudes per un motor immòbil. Aristòtil sostenia que les lleis que regulaven el moviment dels diferents éssers i la matèria de la que estaven constituïts eren diferents, l’univers era, per tant, heterogeni. “el cosmos aristotèlic era geocèntric, limitat en l’espai, etern en el temps, heterogeni i teleològic.”

Les esferes sublunar i supralunar

Aristòtil divideix el món en dos parts: el món sublunar i el món supralunar. Món sublunar: Constituïts per éssers corruptibles. Éssers sotmesos als moviments substancial i accidental. Matèria: 4 elements (aigua, aire, terra i foc). Moviment rectilini. Cada element es mou cap al seu lloc natural. Món supralunar: Constituït per la Lluna, el Sol, els planetes i els estels fixos. Éssers animats no sotmesos al moviment substancial. Matèria: èter. Moviment circular, etern, perfecte i regular. Univers finit format per 55 esferes. Cada esfera és moguda per un motor immòbil.

El cosmos ptolemaic

La terra està lleugerament desplaçada del centre de l’univers. Els planetes giren al voltant de la Terra. L’esfera en què giren els planetes s’anomena deferent. Al damunt del deferent es situa un cercle imaginari anomenat epicicle sobre el que gira el planeta. La combinació de ambdós moviments explica el moviment retrògrad dels planetes.

L’Univers mecànic

El model heliocèntric

Nicolau Copèrnic (1473-1543). El model geocèntric s’anava complicant a mesura que les observacions eren més precises (s’havien d’afegir epicicles). Copèrnic proposa el model heliocèntric que simplificava el sistema enormement. Implicava que a la Terra es donaven tres tipus de moviment: Rotació de la terra sobre ella mateixa. Translació al voltant del sol. Declinació de l’eix terrestre (variació de la inclinació de l’eix terrestre). Univers finit i limitat pels estels fixos. Moviment circular dels astres. Velocitat uniforme del moviment del astres. Johannes Kepler (1571-1630) Va donar el suport matemàtic a l’heliocentrisme. Les lleis de Kepler: Les òrbites són el·líptiques (ocupant el sol un dels focus). El radi vector que uneix el sol amb un planeta escombra àrees iguals en temps iguals. La velocitat dels planetes varia en funció de la seva distància al sol. Galileu Galilei (1564-1642) Primer en fer servir el telescopi amb finalitats científiques. Confirma experimentalment l’heliocentrisme. Descobriments: Taques solars. Cràters lunars. Els satèl·lits de Júpiter. Constata la immensitat de l’univers.

Un Univers determinista i homogeni

L’heliocentrisme era capaç d’explicar les lleis del moviment dels planetes però no donava cap explicació de quina era la causa. Galileu i Newton van ser els primers que van descobrir les lleis físiques que expliquen el moviment planetari: Llei de la inèrcia (Galileu): Tot cos continua en el seu estat de repòs o moviment mentre una força no actuï sobre ell. Llei de la gravitació universal (Newton): Tots els cossos s’atrauen amb una força inversament proporcional al quadrat de la seva distància i directament proporcional al producte de les seves masses. Aquesta nova visió del món implica la fi de l’aristotelisme i la consolidació d’un nou model de ciència basat en la universalitat i en la capacitat de predicció. El Gir copernicà i la Revolució Científica van donar lloc a una nova cosmovisió amb les següents característiques: Mecanicisme: El model del món és el d’una màquina perfecta (rellotge). Determinisme: Les lleis de la física determinen el futur de tots els esdeveniments. Minvament del paper de déu: El paper de déu queda reduït al de mer creador i dissenyador. Importància de la natura: La natura s’explica per sí mateixa, és autosuficient. Inseguretat: Reducció de la importància de l’home que pren consciència de la seva feblesa. Poder de la raó: La raó no té límits i pot descobrir tots els secrets de la natura.