Cosmovisió Aristotèlica a la Física Quàntica: Un Viatge a l'Univers

Cosmovisió Aristotèlica

A l'antiguitat, l'univers es va concebre sense l'ajut de telescopis, només observant uns pocs astres i emprant la raó. Un univers geocèntric, etern, sense principi. Aquest cosmos que descriu és finit.

Les Esferes

Contenen cadascuna un cos celeste: lluna, mercuri, venus, sol, mart, júpiter i saturn. Els coneixien de mirar a ull nu. Els estels estan encastats en l'última esfera, que fa d'embolcall. Més enllà d'aquesta no hi ha res.

Parts del Cosmos

• Món Sublunar: Comprèn tot allò per sota l'esfera lunar. És un espai canviant, format pels quatre elements d'Empèdocles. Teoria del lloc natural dels cossos sublunars d'Aristòtil. Les coses tendeixen a tenir un lloc natural. Quan un cos d'esfera sublunar és desplaçat d'on li correspon, té tendència a tornar-hi.
• Món Supralunar: Format per les esferes perfectes més enllà de l'esfera lunar. Zona del cosmos perfecte, immutable, eterna i divina. Un cos només té moviment si és impulsat per un altre.

El Motor Immòbil

Un motor immòbil que és el responsable de moure tot el que existeix però no és mogut per res, és un moviment pur.

L'Univers Mecànic

Al S.XVII, amb la revolució científica, Copèrnic proposa un model heliocèntric, que serà confirmat per Galileu, que perfecciona el telescopi. Ara l'univers s'entén com a il·limitat en l'espai i finit en el temps.

Lleis de la Metafísica - Isaac Newton

Ara l'univers és homogeni, les mateixes lleis valen a tot arreu. En l'aristotèlic, el moviment sublunar i supralunar eren diferents: Univers heterogeni. En física, ara es poden predir els moviments.

Física Contemporània

Teoria de la Relativitat - Albert Einstein

L'única constant universal és la velocitat de la llum. Tant espai com temps són relatius (mesuraments espacials i temporals poden ser diferents depenent de l'observador que els mesura).

La Mecànica Quàntica

En física clàssica, matèria i energia són contínues, però en realitat, l'energia s'intercanvia en paquets, els quàntums. La mecànica quàntica descriu el comportament ondulatori de les partícules. Ex: la dualitat ona-corpuscle. La mecànica quàntica diu que no podem saber alhora la velocitat i la posició d'una partícula per tant: els nostres instruments no són adequats. No podem observar una partícula sense alterar-la. Això es coneix com a Principi d'indeterminació o d'incertesa. De cop i volta, en veure el peculiar comportament de les partícules, la física ha d'explicar el món fent servir les probabilitats. L'univers passa de ser mecànic, previsible i determinista a ser probabilístic.

Leibnitz: concep que hi ha infinites substàncies que anomena Mònades.

Spinoza: En realitat hi ha una única substància: tot allò real. Aquesta substància té molts aspectes diferents.