Cos i Ment: Explorant la Relació Complexa en Filosofia i Ciència

Cos i Ment: Una Relació Complexa

La física i la química mostren que els components últims del cos són els àtoms i les molècules. Som part de la natura material. El cos és matèria viva i desenvolupa funcions que li permeten subsistir de manera autònoma: alimentar-se, reproduir-se, etc. Vivim, sentim i coneixem per mitjà del cos. El nostre cos és un instrument indispensable per a poder viure.

El terme ment designa el conjunt d'activitats pròpies de la intel·ligència i de l'afectivitat humana, que processen la informació del món exterior i dirigeixen les funcions vitals. Moltes vegades se la considerava superior al cos i diferent d'aquest. No es pot sostenir cap discussió sobre la ment sense tenir en compte el cervell.

El cervell és l'òrgan més complex de l'ésser humà i fa possible exercir les funcions intel·lectuals, afectives i motores de la nostra vida. La investigació del cervell és l'objecte de les neurociències, que analitzen com es produeix el procés de raonament que realitza el cervell. Els seus resultats són molt variats i han obert un dels fronts més interessants de la ciència contemporània.

El Monisme: Ment i Cos, Una Sola Realitat

Des d'aquest punt de vista, s'afirma que la ment i el cos no són realitats separades, sinó aspectes diferents d'una mateixa realitat.

El Dualisme: Ment i Cervell, Dues Realitats Diferents

El dualisme es remunta a Plató i a Descartes. Aquesta resposta estableix que la ment i el cervell són dues realitats diferents, cadascuna amb unes regles pròpies. El dualisme psicofísic planteja tres maneres d'entendre aquesta relació:

• a) Entre la ment i el cos hi ha un paral·lelisme d'actuació. Cada acte físic es correspon a un acte mental.
• b) La ment i el cos són realitats diferents que es connecten en certes ocasions.
• c) La ment no manté cap relació amb el cos.

El Fisicalisme: L'Activitat Mental Depèn del Cervell

Des d'aquest grup de postures se sosté que l'activitat mental depèn del cervell i es pot explicar mitjançant causes físiques. Podem distingir tres formes de fisicalisme:

1. La identitat entre ment i cervell: L'activitat mental no és més que l'activitat del cervell. Es pot entendre de dues formes:
   • 1) Teoria de la identitat de tipus: Hi ha una correspondència mecànica entre ment i cervell: a cada estat de la ment, respon un estat del cervell.
   • 2) Teoria de la identitat d'instància: A cada pensament corresponen diversos estats cerebrals.
2. El conductisme: Des d'aquesta segona postura es defensa que tota activitat mental es tradueix sempre en una conducta determinada.
3. El funcionalisme: És defensat per alguns dels més notables filòsofs com Donald Davidson i John Searle. Segons el funcionalisme, el més important no és analitzar la relació directa entre la ment i els estats del cervell, sinó investigar com un estat mental és relacionat amb altres i motiva un comportament determinat.