El cos humà es mou per l'energia obtinguda en processos catabòlics

T2: Cos humà es mou per l'energia obtinguda

en processos catabòlics (transformar aliments absorbits per cèl·lules). La unitat energètica és l'ATP.

- Anaeròbica sense oxigen: Alàctica: utilitza reserves d'ATP del múscul, esforços de 3.5s amb intensitat màxima. La capacitat també té fosfat de creatina muscular, fa esforços de 5-10s a una intensitat del 95%.

- Làctica: frequència cardíaca màxima. La potència és la degradació de glucosa emmagatzemada. Esforç durant 10-45s amb intensitat de 90-95%. La capacitat és la degradació de glucogen amb un esforç de 45s durant 2min. Una intensitat màxima amb un residu d'àcid làctic que provoca fatiga.

- Aeròbica amb oxigen: degrada glucogen i lípids a partir de 3min amb intensitat moderada/baixa.

T3: Entrenament: temps i contingut, millora condició física, psíquica, cognitiva.

Carrega: estimul en forma d'exercici que fan una sessió i provoca adaptacions a llarg termini. Els components de la carrega: saber qualitats físiques que es realitzaran.

- Intensitat: relació entre esforços realitzats i esforços màxims.

- Volum: carrega que representa la quantitat d'exercici.

- Llei Hans Selye (SGA): estimul que provoca una resposta d'adaptament a l'organisme. Fase d'alarma, provoca fatiga i canvis en el sistema. Fase de resistència, l'organisme recupera i supera l'equilibri inicial. Fase d'esgotament, augmenta de carrega i l'organisme es queda sense energia.

- Llei llindar Shulz-Arnold: el llindar per sota de l'estímul no dóna resposta a l'organisme. Si supera el llindar provoca excitacions en funcions orgàniques i un descans. Si supera la màxima tolerància provoca sobrentrenament, desgast o xoc.

Principis d'entrenament

- Principi d'individualitat: adaptació a l'individu que ha de saber les seves necessitats, la capacitat inicial, característiques i l'objectiu de cadascú.

- Principi de continuïtat: repetició periòdica d'exercicis físics per treure la fatiga i evolucionar el nivell físic. Si deixem d'entrenar és per tot.

- Principi de progressió: progressivament augmentar la carrega i millorar la qualitat física.

- Principi de variació o alternança: activitats variades sense ser monòtones i obtenir resultats òptims. Hem de canviar exercicis, espais, materials.

- Principi de recuperació: descansar el temps adequat en cada exercici.

Planificació d'entrenament: crea un pla d'activitats físiques setmanal i fer processos que es reparteixin de manera sistemàtica.

Cicles d'entrenament

1 - Macrocicles d'entrenament: durant 6 mesos i són 3 períodes.

- Període de preparació: pot ser general (molt volum, poca intensitat) o específic (reducció progressiva del volum i augment d'intensitat).

- Períodes de competició: baix volum i alta intensitat.

- Període de transició: baix volum i intensitat.

4 principis de macrocicle: augmentar la carrega inicial fins a la competició, no interrompre la carrega fins a la conclusió, passar de carregues amb caràcter extensiu a intensiu, organitzar-ho anant d'una carrega general a una específica, garantir la recuperació intermitja.

- Mesocicles d'entrenament: durada de 3 a 6 setmanes i conserven les pautes de treball del període al que pertanyen.

- Microcicles d'entrenament: són de curta durada, formats per diverses sessions d'entrenament i finalitzen amb una o dues sessions de recuperació.

Sessió d'entrenament: darrer nivell de planificació anomenat entrenament. Es materialitzen els exercicis concrets per assolir els objectius del programa d'entrenament.