Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Les Corts de Cadis

Durant la guerra contra la invasió francesa a Espanya, la desarticulació de les institucions existents i el buit de poder per l'absència del rei van desembocar en la creació de les Juntes locals i regionals de defensa. Aquestes Juntes van atorgar al setembre de 1808 l'adreça suprema de l'Estat a la Junta Suprema Central.

Aquesta Junta va ordenar, mitjançant decret del 22 de maig de 1809, la celebració de Corts Extraordinàries i Constituents, trencant el protocol tradicional, ja que només el rei tenia la potestat de convocar-les i presidir-les.

Les Corts, previstes per a 1810, es van reunir, obligades per l'estat de guerra, primer a l'Illa de Lleó (San Fernando), i després a Cadis.

Així, el 24 de setembre de 1810 es va celebrar la primera sessió de les Corts a San Fernando, on es van promulgar els decrets relatius a la Sobirania de la Nació, la divisió de poders, la llibertat i la legalitat o la llibertat de premsa. Tot això establiria les bases de l'Estat Democràtic i de Dret. Aquests decrets van servir de base i model a nombroses Constitucions europees i americanes posteriors.

Els delegats van ser elegits seguint criteris estamentals (clergat, noblesa i poble), entre els quals hi havia tres grans tendències polítiques:

• Jurament dels Diputats a Corts, Cadis, 1810.
• Obra de José Maria Casado de Alisal (1863)
• Els absolutistes, partidaris de recuperar la Monarquia tradicional de l'Antic Règim, basada en els estaments i privilegis del clergat i la noblesa.
• Els jovellanistes o reformistes, recolzats pels anglesos, il·lustrats i defensors de les reformes, però no del caràcter revolucionari d'aquestes.
• Els liberals, que defensaven l'adopció de reformes inspirades en la Revolució francesa.

La tasca de les Corts de Cadis va ser crear un cos de lleis de caràcter liberal sobre el qual crear un nou ordre social que acabés amb la societat estamental que havia caracteritzat Espanya fins aquells moments. D'aquesta tasca va derivar la Constitució de 1812, primer text constitucional amb què va comptar Espanya.

La Constitució de 1812

Els principis en què s'han inspirat les posteriors Constitucions liberals a Espanya al llarg del segle XIX, en paral·lel a l'ascens de la burgesia com a classe dominant. Representa una revolució en relació amb la situació anterior, i apunta a un canvi de Règim polític respecte a la Monarquia absoluta, present a Espanya almenys des del Renaixement.

A continuació presentem la síntesi d'alguns dels articles més significatius de la Constitució de 1812:

• SOBIRANIA NACIONAL
• SEPARACIÓ DE PODERS
• LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ (LLIBERTAT DE PREMSA I IMPREMTA)
• DRET D'INTEGRITAT FÍSICA
• LLIBERTAT PERSONAL
• INVIOLABILITAT DEL DOMICILI
• GARANTIES PROCESSALS I PENALS