Cort i ciutat medieval: literatura, poder i humanisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,9 KB
La cort
El castell feudal és un espai per a la defensa i la protecció; és un centre productor i difusor de la literatura. Té un comportament cortesà que és un codi d’honor i una mena de ritual social per a la noblesa i per als cavallers (cortesia). La creació literària participa d’aquest món de la cort: la literatura es fa cortesana.
Quan la figura del rei es reforça fins a convertir-se en un veritable monarca —aquell que té poders absoluts pel que fa a l’administració, l’exèrcit i les finances— manté i augmenta el paper de protector i mecenes dels artistes, un paper que ja havien exercit els nobles i els reis de l’època feudal. Es referma la idea que l’art i la literatura poden ser instruments molt efectius de propaganda, que interessen al poder. Els reis han d’estructurar veritables administracions per elaborar tot tipus de documentació.
Al llarg del segle XIV, el rei català Pere el Cerimoniós reorganitza l’anomenada Cancelleria Reial de la Corona d’Aragó. Aquesta vigila la redacció i la uniformitat lingüística dels documents reials, tant en llatí com en català o en aragonès, les tres llengües oficials. Un conjunt de secretaris arriben a establir, durant els segles XIV i XV, una llengua uniformada, sense trets dialectals i amb una gran regularització en la morfologia i en la grafia. És un pas endavant fonamental en la fixació d’un model oficial per a la llengua escrita en prosa.
La ciutat
L’evolució i la crisi de la societat feudal es posen en evidència al llarg de l’Edat Mitjana amb el desenvolupament de la ciutat. A partir del segle XII, però, la ciutat comença a convertir-se en un espai de gran activitat econòmica i experimenta un augment demogràfic considerable. Les ciutats veuen progressar un grup social, una burgesia benestant, que s’enriqueix gràcies al dinamisme mercantil, al consum i a la producció de béns que demanden els grans centres urbans.
Aquest nou àmbit dinàmic activa i reforça també la vida cultural. I ho fa en un doble sentit. Primer, es desenvolupa una literatura que, més enllà del món cortesà, interessa a un públic burgès; d’altra banda, comencen a aparèixer els primers símptomes de la creació d’empreses editorials, d’entrada molt relacionades encara amb els tallers artesans; tanmateix, amb la implantació de la impremta, neixerà una petita indústria que evolucionarà i progressarà amb els anys.
La crisi del pensament medieval: l’humanisme
Francesco Petrarca (1304-1374) presenta l’essència del somni humanista. Aquest poeta intel·lectual fomenta la imatge, que farà fortuna, d’una Edat Mitjana entesa com un parèntesi llarg i molest entre una antiguitat magnífica i un desitjat retorn a aquella època daurada.