Corrupció electoral durant la Restauració

Les eleccions durant la Restauració

Es confeccionen les llistes d’electors posant alguns noms reals entre un seguit de noms imaginaris i, sobretot,..

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0,75 punts)

El text és una font primaria (contemporània als fets), consistent en un text públic de caràcter polític que forma part del llibre de Valentí Almirall España tal com es publicat a París el 1886.

b) Digueu quin és el context històric de les informacions que proporciona la font. (0,75 punts)

El context històric es al període de la Restauració (1875-1898) i del desenvolupament del catalanisme polític.

c) Descriu les pràctiques relacionades amb les eleccions que s’expliquen a la font. (1 punt)

Valentí Almirall al text descriu i esmenta els diferents mecanismes de corrupció electoral es feien servir en aquell moment de la historia, com ara fer votar persones mortes, la prèvia inscripció al cens; l’ús d’altres persones per suplantar-les, i inflar el nombre de vots obtinguts fins a extrems absurds; també, com les corts acceptaven uns resultats manifestament falsos.

Contesteu només UNA de les dues qüestions:

a) Expliqueu com funcionaven el sistema polític de la Restauració i les eleccions i compareu-los amb un sistema i unes eleccions veritablement democràtics. (2,50 punts)

El funcionament del sistema polític en la Restauració es basa en el torn pacífic (alternança pacífica).

No es fa a través de la violencia ni cops d’Estat. Busquen estabilitat. L’Objectiu es assegurar estabilitat institucional.

Per garantir aquesta alternança de partits es farà servir el frau electoral, es a dir, que el sistema polític no utilitza procediments realment democràtics.

Quan el partit tenia una crisi o quan el rei considerava oportú el relleu, es convocaven eleccions i sempre governava el següent.

En quant a la resta de partits polítics; quedaven fora del sistema (marginats)

Per falsejar les eleccions, es recorre a una figura clau: el cacic. Era una persona del mon rural amb molta influència, eren grans propietaris i amb la seva influència dirigien el vot. Manipulaven les eleccions.

El rei encarrega al partit de torn que formi govern, es a dir, es confecciona una llista amb el nom dels diputats; l’encasellat. Aquest encasellat es entregat a un governador civil que alhora s’encarrega de lliurar-la al cacic. Aquest cacic amb la seva influència s’encarrega de que la gent votessin als diputats de la llista (nomes al mon rural, les ciutats votaven lliurement).

També es manipulaven els censos (llista de persones que poden votar), votaven els difunts, es manipulaven els resultats i també es coeccionava. El frau electoral era una pràctica habitual, fins i tot quan s’estableix el sufragi universal. Tots aquests fraus es coneixen amb el nom de “tupinades”

(1876-1898) --- Es durant aquesta època on es va donar aquest torn de partits, 5 victories per part dels conservadors i 4 per part dels liberals.

A partir del 1898 el torn entra en crisi. Espanya perd les col.lonies que li quedaven (perd la guerra de Cuba) i també perd Filipines i Puerto Rico.

El primer govern va estar en mans dels conservadors, el relleu el va prendre Sagesta (liberal) i després Cánovas (conservador) torna a governar. Així consecutivament.

L’any 1885 va morir el rei Alfonso XII i aquest fet provoca un pacte; “Pacte del Pardo” --- és un acord entre liberals i conservadors en el qual dónen suport a la reina regent i garanteix la continuïtat de la monarquia i l’alternança en el poder.

Entre el 1885 i el 1890 es produeix el “Govern llarg de Sagasta”, en aquest període el govern liberal impulsarà una sèrie de reformes importants:

- Aboleix l’esclavitut a Cuba

- Es reforma l’exercit

- Es reforma la hisenda

També s’aprovara el sufragi universal masculí (1890), però no s’acaba el frau ni la corrupció. No era un sistema veritablement democràtic.

Al 1897 Cánovas es assessinat per un anarquista. Els partits depenien excessivament del líder i això provoca la descomposició del sistema.

A Catalunya hi havien partits dinàstics però despres sorgeixen els partits catalanistes.

Per lo tant, observem que tot hi que a la constitució del 1876 té una declaració de drets i llibertats ample, a la pràctica s’aproven lleis que restringiran aquests drets i llibertats. Es a dir, no és del tot democràtic ja que a un sistema democràtic no hi ha “torn” i es respecta veritablement la voluntat popular i les eleccions no són falsejades sinó que són netes i justes; el resultat de les eleccions es veu reflectit en la voluntat de la població.