Correcció lingüística: barbarismes i més

Barbarismes i llurs equivalents en català

Llistat de barbarismes comuns i les seves corresponents formes correctes en català:

• Marmol: marbre
• Rascacels: gratacels
• Tabique: envà
• Abrelates: obrellaunes
• Destornillador: tornavís
• Césped: gespa
• Pelirrojo: pèl-roig
• Alquilar: llogar
• Disfraz: disfressa
• Rubia: rossa
• Ajedrez: escacs
• Fecha: data
• Datos: dades
• Abarcar: abraçar
• Desde luego: evidentment
• Concejal: regidor
• Aplaudo: aplaudiment
• Párpados: parpelles
• Borrador: esborrany
• Ida y vuelta: anada i tornada
• Darse cuenta: adonar-se'n
• Secuestro: segrest
• Sótano: soterrani
• Butáno: butà
• Apellido: cognom
• Acantilado: penya-segat
• Acera: vorera
• Aclaración: aclariment
• Acontecimiento: esdeveniment
• Acostumbro: acostumo
• Veranear: estiuejar
• Soltero: fadrí
• Ahorrar: estalviar
• Prestamo: préstec
• Apoyar: recolzar
• Vajilla: vaixella
• Adelantar: avançar
• Adivino: endeví
• Asesino: assassí
• Embajador: ambaixador
• Jaleo: xivarri, gresca, soroll
• Averia: avaria
• Alfombra: catifa
• Alambre: filferro
• Amapola: rosella
• Valla: tanca (publicitària, si escau)
• Anticipo: avançament
• Cepillo: raspall
• Descifrar: desxifrar
• Embarazada: embarassada
• Pos: doncs
• Entonces: aleshores
• Legia: lleixiu
• Desarrollar: desenvolupar
• La ventanilla: la finestreta
• A estas alturas: a hores d'ara
• A rajatabla: al peu de la lletra
• Acurrucarse: arraulir-se
• Enterarse: assabentar-se
• Arrepentir: penedir-se
• Retrosem: retardem
• Asquerós: fastigós
• Acertes: encertes
• Savorejar: assaborir
• Asafata: hostessa
• Agustia: angoixa
• Aliviar: alleujar
• Tren de cercanias: rodalies
• Alma: ànima
• Seguro: assegurança
• Sueldo: sou
• Bandeja: safata
• Pastels: pastissos
• Peluquería: perruqueria
• Ensayo: assaig
• Pendientes: arracades
• Grifo: aixeta

Elements de coherència textual

La coherència textual es refereix a la connexió lògica i significativa entre les diferents parts d'un text. Els elements clau per a la coherència són:

1. Tema: El tema central del text.
2. Títol: Pot ser temàtic (reflecteix directament el tema), remàtic (introdueix informació nova o sorprenent), o parcialment temàtic (combina elements dels dos anteriors).
3. Resum: Una síntesi breu del contingut.
4. Estructura:
   • Externa: Organització en línies i paràgrafs.
   • Interna: Tipus de text (narratiu, expositiu-argumentatiu) i la jerarquia de les idees (principals i secundàries).
5. Tesi: La idea principal que es defensa (en textos argumentatius). Pot ser:
   • Climàtica: La tesi apareix al final.
   • Anticlimàtica: La tesi apareix al principi.
   • Enquadrada: La tesi apareix al principi i es reafirma al final.
6. Tipus d'arguments: Recursos utilitzats per donar suport a la tesi. Alguns exemples inclouen:
   • Autoritat: Citar experts en el tema.
   • Quantitat: Utilitzar dades i xifres.
   • Analogia: Establir comparacions.
   • Exemplificació: Presentar casos concrets.
   • Criteri sapiencial: Emprar refranys o frases fetes.
   • Experiència personal: Relatar vivències pròpies.
   • Contrast d'idees: Confrontar punts de vista oposats.
   • Coneixement enciclopèdic: Referir-se a coneixements culturals generals.

Elements de cohesió textual

La cohesió textual es refereix als mecanismes lingüístics que connecten les diferents parts d'un text. Aquests mecanismes poden ser:

1. Gramaticals:
   • Anàfora: Referència a un element que ja ha aparegut anteriorment (ex: "El llibre, el vaig comprar ahir").
   • Catàfora: Anticipació d'un element que apareixerà més endavant (ex: "Això és el que vull: un cotxe nou").
   • El·lipsi: Omissió d'un element que se sobreentén (ex: "Vaig anar al cinema, i ella [va anar] a casa").
   • Dixi: Referència al context extralingüístic:
     • Personal: Pronoms personals (jo, tu, nosaltres...).
     • Social: Tractament formal o informal.
     • Espacial: Demostratius (aquest, aquell...) i adverbis de lloc (aquí, allà...).
     • Temporal: Adverbis de temps (ara, ahir...) i temps verbals.
2. Lèxic:
   • Sinònims: Paraules amb significat similar.
   • Antònims: Paraules amb significat oposat.
   • Camp semàntic: Conjunt de paraules relacionades amb un mateix tema.
   • Família lèxica: Paraules derivades d'una mateixa arrel.
   • Hipònims: Paraules específiques que pertanyen a una categoria més general (ex: rosa, margarida - hipònims de flor).
   • Hiperònims: Paraules generals que engloben altres de més específiques (ex: flor - hiperònim de rosa, margarida).
   • Repeticions: Ús de la mateixa paraula o expressió.
3. Sintàctica: Ús de connectors:
   • Intraoracionals: Connecten elements dins d'una mateixa oració (i, o, però...).
   • Extraoracionals: Connecten oracions o paràgrafs (doncs, perquè, tanmateix, a més a més...).

Elements d'adequació textual

L'adequació textual es refereix a l'adaptació del text a la situació comunicativa. Els elements clau per a l'adequació són:

1. Finalitat del text: Objectiu del text (informar, persuadir, entretenir...).
2. Tipologia textual: Tipus de text (narratiu, descriptiu, expositiu, argumentatiu, instructiu, predictiu, conversacional, retòric...).
3. Àmbit d'ús: Context en què s'utilitza el text (científic, periodístic, literari, jurídic, col·loquial...).
4. Gènere textual: Format específic del text (article d'opinió, notícia, novel·la, poema, carta...).
5. Variacions lingüístiques:
   • Diacròniques: Relacionades amb l'època (text actual o antic).
   • Diastràtiques: Relacionades amb el nivell sociocultural de l'emissor (culte, estàndard, vulgar).
   • Diafàsiques: Relacionades amb el grau de formalitat (formal, informal).
   • Diatòpiques: Relacionades amb la varietat geogràfica (català occidental, oriental...).
6. Veus (Polifonia):
   • Locutor: Qui parla o escriu el text.
   • Al·locutari: A qui s'adreça el text.
   • Enunciador: Perspectiva des de la qual es presenta la informació (estil directe, indirecte...).
7. Dixi: (Ja explicada a la secció de cohesió).
8. Modalitat oracional: Tipus d'oració segons l'actitud del parlant (enunciativa, interrogativa, exclamativa, imperativa, dubitativa, desiderativa).
9. Figures retòriques: Recursos estilístics que s'utilitzen per embellir el text o fer-lo més expressiu (al·literació, anàfora, antítesi, comparació, enumeració, hipèrbaton, ironia, metàfora, metonímia, paral·lelisme, personificació, polisíndeton, símbol, asíndeton, el·lipsi...).