Correcció i Anàlisi de Textos: Gramàtica, Fonètica i Literatura Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,53 KB
1. Anàlisi Lingüística General
1.1 Cert o Fals
a) Cert.
b) Cert.
c) Cert.
d) Fals.
1.2 Sinònims (segons el text)
a) frívola: banalitzadora
b) prèvia: preliminar
c) simple: pura (o també podria ser mera)
d) dominant: hegemònica
e) en perjudici: en detriment
1.3 Referents de pronoms febles
a) ho: Es refereix a tota l'oració anterior: que l'estudi de les llengües mortes és una pura il·lusió davant el mercat.
b) la: (Orientar-la) El referent és l'educació.
1.4 Opinió de l'autor sobre reformes
L’autor afirma que no calen reformes perquè l’èxit de l’ensenyament depèn del factor humà i no de canvis burocràtics. Un bon professor, amb passió i competència, és l'únic capaç de despertar l'interès dels alumnes i tornar a fer vius els llibres i els autors clàssics.
2. "Voluptat de l'enyor" (Pere Quart)
a) Tema: L'enyorança de la pàtria des de l'exili. Es presenta com un sentiment dual: dolorós per la pèrdua i plaent (voluptuós) per la fidelitat al record.
b) Mètrica: El poema té 4 quartetes de versos heptasíl·labs (7 síl·labes). La rima és principalment consonant (ex: frisa/brisa, diable/miserable).
c) Exemples de figures:
Personificació: "besa la brisa", "l'àngel t'inspira".
Metàfora: "fillola del desig" (l'enyor), "pàtria grisa" (Catalunya sota el franquisme).
d) Significat dels versos: L'enyor actua com un àngel (manté la identitat i el record viu) però també com un diable (tortura l'exiliat fent-lo viure permanentment en el passat).
e) Context d'escriptura: L'exili republicà (França/Mèxic) després de la Guerra Civil. Pere Quart escriu des de la derrota i la diàspora per fugir de les "represàlies del règim franquista".
3. Fonètica (Aplicant els teus PDF)
3a) Transcripció de les oclusives
a) club: [p] (Fenomen d'ensordiment: sonora + pausa).
b) gos: [g] (Oclusiva velar sonora).
c) poble: [b] (Oclusiva bilabial sonora).
d) cassola: [k] (Oclusiva velar sorda).
e) patata: [p] (Oclusiva bilabial sorda).
f) batedora: [b] (Oclusiva bilabial sonora).
g) llampec: [k] (Oclusiva velar sorda).
h) gàbia: [g] (Oclusiva velar sonora).
3b) Consonants en contacte
b1) els alemanys: [z] (Sonorització: fricativa sorda + vocal).
b2) cap verd: [b] (Sonorització: oclusiva sorda + sonora).
b3) blat madur: [d] (Sonorització: oclusiva sorda + sonora).
4. El so fricatiu alveolar sonor [z] (S sonora)
En la frase següent, les cinc grafies que corresponen al so [z] són:
"A la ciutat, el transit és molt complicat a aquestes hores. Cap a les onze, millora una mica."
| Grafia | Motiu (segons els teus apunts) |
| transit | "S" intervocàlica. |
| és molt | "S" + consonant sonora (M). |
| aquestes | La segona "S" en contacte amb vocal (hores). |
| les | "S" + vocal (onze). |
| onze | La grafia "Z" sempre és sonora. |