Correcció i Anàlisi de Conceptes de Química: Taula Periòdica i Enllaç Químic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Química
Escrito el en
catalán con un tamaño de 339,18 KB
TAULA PERIODICA
Columna de 7 quadritos (s1), columna de 6(s2), 8 columnes de 4 quadritos (d1-d8), 2 columnes de 3(d9 i 10), 5 columnes de 5(p1-p5) i una de 6 (p6). Asota 2 files de 14 una sobre l'altre.
EM DONEN DUES ESPÈCIES: A) explica quin dels dos ions té un angle d'enllaç H-N-H inferior
Primer calcular electrons i indicar enllaços i e desaparellats. Després indicar tipus de geometria i els graus. L'espècie amb menys parells no enllaçants al voltant de l'àtom, tindrà un angle H-N-H inferior. Exemple: NH2- i NH2+ --> NH2-
té un angle H-N-H inferior. Això és degut a que té un electró de més i, per tant, dos parells d'electrons no enllaçants, que augmenten la repulsió i redueixen l'angle a 109,5 graus. En canvi, NH2+, tenint només un parell d'electrons no enllaçants, té una repulsió menor, amb un angle de 120 graus.
B) indica quin dels dos ions té una polaritat inferior:
Si hi ha càrrega positiva, tindrà major nombre de protons en el nucli, que electrons en la molècula, generant una atracció més forta per als electrons. Es "desentèn" dels electrons fent que la molècula sigui menys electronegativa. Fa que la densitat electrònica sigui menor al voltant de la "N" i que el poder d'atracció d'electrons es vegi reduit. El NH2+ en aquest cas, té una menor densitat electr. Degut a la càrrega positiva, fent-lo més capaç d'atreure electrons en comparació amb altres espècies.
És més polar
Té la càrrega positiva global concentrada al N, fent que sigui més polar ja que crea un camp elèctric fort al seu voltant. Si hi ha càrrega negativa, té un electró "extra", augmentant així la densitat electrónica al voltant de l'àtom central, fent que aquest atregui més fort els electrons al seu entorn, augmentant la electr. Efectiva. Major d.E. Degut a la càrrega negativa, incrementant la capacitat d'atreure electrons.
És menys polar
la càrrega negativa està més distribuida que la positiva, que és més localitzada i intensa.
C) representa un dels dos ions dibuixant els orbitals híbrids i/o atomics de cadascun dels atoms de Lió i mostra com es forma l'enllaç entre ells.
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d10 7p6 6f14 7d10 / s=2 p=6 d=10 f=14 1) fer configuració i dir capa de València. 2) hibridació 3) dibuixar. Si la càrrega és negativa, té un e de més, si és positiva, un de menys. Dir graus del dibuir i si és polar o apolar. (fixar-me en la electronegativitat, si és molt diferent (ex: 3 i 2.1)entre atoms és polar, sinó apolar. )
COMPLETA LA TAULA: 1) calcula electrons València. 2) estructura de lewis (sense angles ) i càrrega formal (electrons de València - electrons que no comparteix amb ningún altre element - electrons seus que formen enllaç/2) 3) tipus de molècula 4) geometria molecular i indicar angles 5) moments dipolars dibuixar molecula amb tots els enllaços i flechitas. Si hi ha doble enllaç, només una fletxa. Polar= compostos diferents. Nombre de coordinació: tots els palitos que te.
PER ALS ELEMENTS X (Z=7) I Y(Z=12) EXPLICA RAONADAMENT SI EL PRIMER POTENCIAL DE IONITZACIÓ DE X SERÀ MÉS O MENYS ELEVAT QUE EL SEGON, Y. JUSTIFICA-HO PLANTEJANT ELS PROCESSOS I DISCUTINT L'ESTABILITAT RELATIVA DE LES ESPÈCIES QUÍMIQUES IMPLICADES.
A la z=7, fer la configuració electrònica i veus que té la configuració semiplena. Indicar quants electrons té a la capa de valència. El matix amb z=12. Els electrons de valència del Nitrogen estan més a prop del nucli (1) n=2 i experimenta una atracció nuclear més forta que la del magnesi (n=3). Es quant a l'establitat relativa el Nitrogen (z=7) té una capa semiplena al subnivell p (2p3) que és relativament estable. Parlant de càrrega nuclear efectiva, el Mg (z=12) té un nombre atòmic més alt, els seus electrons de València experimenten un apantallament més gran, reduint l'atracció efectiva del nucli. En definitiva, el NItrogen (z=7) té un potencial de ionització més elevat perque els seus electrons estan més fortament lligats al nucli i la seva configuració electrònica és més estable.
IÓ MÉS PROBABLE:
ens interessa que sigui gas noble s2 p6, per tant hem de sumar (negatiu) o restar (positiu) per aconseguir quedar-nos a aquell nivell.
COMPLETA LA TAULA grup de la taula períódica
Em fixo en última lletra configuració, si és p4, vaig a la taula i conto fins p4, aquell número de columna serà el grup.
Paramagnetic
Electrons desaparellats al fer les caixetes.
Diamagnetic
Electrons aparellats. Z= 16 c.E fer-la ió + prob. -2 grup TP 16 paramagnetic.
Z=23 c.E fer-la ió +5 grupTP 5 paramagnetic. Z=13 c.E fer-la ió +3 grup TP 13 paramagnetic z=9 c.E fer-la ió-1 grup TP 17 paramagnetic.
NOMBRES QUÀNTICS n(1,2,3...)l(tiene que ser más peque que n, 0=s 1=p 2=d 3=f)
m(de -l 0 l)
(s= - o + 1/2 depende de si el spin acaba arriba o abajo).
ORDENA ELS IONS A2+(Z=12), B+1(Z=11) I C-2(Z=9) PER ORDRE CREIXENT DE RADI IONIC JUSTIFICANT DETALLADAMENT USANT ELS CONCEPTES DAPANTALLAMENT I CÀRREGA NUCLEAR EFECTIVA.
si la càrrega nuclear efectiva (z) és més gran, el radi ionic és més petit. Si la c.N.E és més petita, el r.I és més gran. A2+ prove del Mg. Al perdre 2e es queda amb 10. Te una alta carrega nuclear efectiva perque hi ha menys electrons que apantallen, ha passat de tenir 12 a 10. En conseqüència els electrons restants experimenten una major atracció cap al nucli. Per lo tant, resultarà tenir un radi iónic petit. B+1 prove del Na, al perdre 1 electró queda amb 10, però la seva càrrega nuclear efectiva (z=11) és menor que la del Mg, el que implica una càrrega n.E menor i un radi iónic major. Per últim, C-1, prove del Fluor. Guanya 1 electró per queda amb 10 pero Com la c.N.E és menor que A2+ i B+1 té major repulsió electronica. Això causa un radi iónic molt més gran degut a l'augment de repulsió entre electrons quedant: C-2 > B+1>A+2
Cicló DE BORN HABER em donen un compost i lhe de separar en atoms aconseguint els seus ions. Passar ions a gas. De liquid a gas = vaporització. De solid a gas = sublimació (AH subl.). De gas a ió= EI. Si te un número i s'ha de dissociar (AHdiss.) si té 2 només en el costat de reactius poso 1/2 i al AHdiss també li poso 1/2, si té 2 tipo Br2 en el costat de productes seria 2Br i multiplicar AEx2). Una vegada dissociat per passar a ió AE.
IONS I ESTATS
CL2/CL- gas, O2- gas, F-, I2 solido, S2-, N3+, BR-, CA2+ solido, K+ solido, NA+ solido, MG2+ solido, AL3+ solido, Li+ solido, Ço solido, Ni2+ solido, F2 gas, N2/N3- gas, Br2/Br- liquido, Cs+EXCEPCIONS DE OCTET
H, BE, B, Al FLORETES i OCTET - OCTET primer electrons de la capa de València i em dona x (número de enlaces), després per cada un susbtitueixo per un 8 (regla octet) i em dona y. Faig y-x i em dona z, que serà el nombre d'electrons que si dividim entre 2 ens donarà el nombre d'enlaços enllaçants. OCTET INCOMPLERT, encomptes de 8 substitueixo per 6