Correcció i Anàlisi de Casos Pràctics de Màrqueting i Decisió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 140,87 KB
Versió 1 - Màrqueting Guerrero
Pregunta 1: El primer dia ens presenten l'equip...
A) Quina és la diferència entre una decisió sota risc i sota incertesa?
Una decisió sota risc és quan conec els possibles estats del que pot passar i, a més, conec o puc estimar les probabilitats. En canvi, una decisió sota incertesa és quan sé quines coses poden passar, però no tinc cap probabilitat fiable per assignar-los.
B) Quin és l’objectiu o característica principal del “Criteri de Pesadumbre (Regret) ”:
El criteri de pesadumbre (o regret) el que fa és mirar quin seria el “penediment” d’haver pres una decisió i que després una altra hagués estat millor. L’objectiu és minimitzar el pitjor penediment possible. És un criteri bastant prudent.
C) Cita un avantatge dels mètodes quantitatius sobre els mètodes qualitatius
Un avantatge dels mètodes quantitatius és que són objectius: es basen en números i dades, no en la intuïció o les opinions personals. Això fa que les decisions siguin més consistents i comparables.
Pregunta 2: L'empresa està valorant..
A) Quina decisió prendre fent servir el criteri de Maximín?
Miro el pitjor resultat de cada opció:
Sant Pere: –10.000
Olivella: –5.000 (és menys negatiu)
Com que volem el millor dels pitjors, trio Olivella
CONTINUACIÓ PREGUNTA 2
B) Quina decisió prendre fent servir el criteri de Maximax?
Miro el millor resultat de cada opció:
Sant Pere: 80.000
Olivella: 100.000
Com que el millor és 100k, la decisió és Olivella
C) Quina decisió prendre fent servir el criteri de Laplace?
Suposo que tots els estats tenen la mateixa probabilitat (1/3)
Sant Pere:
(80.000 + 50.000 – 10.000)/3 = 40.000 €
Olivella:
(100.000 + 20.000 – 5.000)/3 ≈ 38.333 €
Per Laplace guanya Sant Pere, tot i que sigui per poc
D) Quina decisió prendre fent servir el criteri de Hurwicz amb un coeficient d’optimisme a = 0,65?
Combino el millor i el pitjor resultat amb α
Sant Pere:
0,65·80.000 + 0,35·(–10.000) = 48.500 €
Olivella:
0,65·100.000 + 0,35·(–5.000) = 63.250 €
→ Surt millor Olivella
e) Com canviaría la decisió sí fent recerca per Internet ens adonem de que es pot materialitzar un quart estat (“Mercat neutre”), fent servir el crietri de Laplace?
Si apareix un nou estat, amb Laplace les probabilitats passen a ser 1/4 per
Estat
La decisió podria canviar, però depèn totalment de:
- el benefici de Sant Pere en aquest nou estat,
- el benefici d’Olivella en aquest nou estat
Sense números reals no podem decidir, però el procediment de Laplace seria
Recalcular la mitjana amb 4 valors en lloc de 3
Pregunta 3. L'empresa, per aquest nadal, etc,
A) Calcular quina seria la decisió a prendre seguint el criteri del Valor Esperat:
Probabilitats donades:
Excel·lent: 0,30
Bo: 0,50
Dolent: 0,20
Llançament complet:
500k·0,3 + 100k·0,5 + (–300k)·0,2
= 150k + 50k – 60k
= 140.000 €
Llançament parcial:
200k·0,3 + 50k·0,5 + (–100k)·0,2
= 60k + 25k – 20k
= 65.000 €
No llençar = 0
→ Triaria llançament complet
B) Una consultora, etc,
Excel·lent → complet = 500.000
Bo → complet = 100.000
Dolent → no llençar = 0
VECIP = 0,3·500k + 0,5·100k + 0,2·0
= 150k + 50k
= 200.000 €
VEIP = 200k – 140k = 60.000 €
→ Estaríem disposats a pagar fins a 60.000 € per l’informe
C) Dibuixar l'arbe de decisions de situació, etc,
Primer node: decisió → complet / parcial / no llençar / fer informe
Si fem informe:
Pagaríem el cost
L'informe ens diu exactament l’estat
Escollim la millor acció segons l’estat
Si no fem informe:
Anem directament als estats probabilístics i al seu valor esperat
CONTINUACIÓ PREGUNTA 3
C) DIbuix:
D) Després de fer una altra reuníó, etc,
Si complet i parcial donen el mateix valor esperat (85.000 €), llavors ens fixem
En el risc:
- Llançament complet té pèrdues molt grans en el pitjor cas (–300k)
- Llançament parcial té pèrdues més petites (–100k)
Jo triaria llançament parcial, perquè és menys arriscat per la mateixa
Esperança de guany
Pregunta 5: Quan vam entrar a trebllar, etc,. Campanya de xarxes socials (X1): 3 - Campanya mail marketing (X2): 2
Hores de disseny 1 1 4
Hores de planificació 1 3 6
A) Defineix la funció objectiu i les restriccions del problema:
Max Z = 3x₁ + 2x₂
Restriccions:
X₁ + x₂ ≤ 4
X₁ + 3x₂ ≤ 6
X₁, x₂ ≥ 0
B) Emplenar els tres valors que falten de la taula símplex:
la taula del Símplex, els tres valors que faltaven són:
Columna S2 de la fila Z = 1
Resultat final de Z = 6
I els altres coeficients queden coherents amb l’operació
C) Quins son els propers passos un cop hem acabat aquesta iteració? Hi ha alguna conclusió que podem extreure?
Un cop feta aquesta iteració, mirem la fila Z:
Si no hi ha cap coeficient negatiu en les variables de decisió, vol dir que ja hem arribat a l’òptim. En aquest cas, ja no podem millorar, així que la solució que surt d’aquesta taula és la final.
Pregunta 6: La nostra empresa,etc,
Quina es la probabilitat de que la campanya hagi tingut èxit donat que hem vist un augment de les vendes?