Corona i Corts a Castella i Aragó: Diferències

El paper de la Corona i les Corts a Castella i Aragó

Segons l'historiador aragonès Jesús Lalinde Abadía, la monarquia castellana es caracteritza pel seu decisionisme transcendentalista, mentre que la de la Corona d'Aragó pel seu normativisme historicista.

Monarquia a Castella

El monarca castellà concentra més poder que el de la Corona d'Aragó. El "decisionisme transcendentalista" significa que les decisions del monarca s'han de complir. Això és així, sobretot, des de 1348, quan Alfons XI aprova l'Ordenamiento de Alcalá, que atorga el poder legislatiu al rei. A partir d'ara, el rei de Castella no tan sols comanda, sinó que pot fer i canviar les lleis del regne. Per això és més poderós.

Monarquia de la Corona d'Aragó

El seu poder és més limitat. El "normativisme historicista" de Lalinde significa:

1. Les lleis i privilegis donats pels monarques anteriors s'han de respectar i el rei no les pot canviar unilateralment. Quan el rei és coronat, ha de jurar la conservació dels privilegis atorgats pels reis anteriors.
2. Pactisme: Les lleis fonamentals del regne no poden ser dictades unilateralment pel monarca, sinó que han de ser pactades amb els estaments a les Corts. Unes lleis aprovades per aquestes tan sols es poden canviar per altres Corts, però no pel rei.

El pactisme, que a primera vista sembla més democràtic, demostra la gran força que tenen els tres estaments (noblesa, clergat i representants de les ciutats) en aquesta corona, on, a diferència de Castella, el rei no s'ha pogut imposar sobre ells.

Les Corts

Són cambres de representació estamental que convoca i presideix el rei a la ciutat designada per aquest.

• Composició: Estan formades per tres cambres, una per cada estament. Reben el nom de braços: braç nobiliar, braç eclesiàstic i braç popular (representants de les ciutats).
• Funció: Un cop reunides, presentaven les seves queixes al rei per les actuacions dels oficials i funcionaris de la monarquia. A continuació, plantejaven peticions al monarca. El rei proposava l'entrega de subsidis o nous imposts.

Funció legislativa de les Corts

• Castella: Des de 1348 (Ordenamiento de Alcalá), les Corts castellanes accepten les lleis.
• Corona d'Aragó: Les Corts les pacten.

Tipus de Corts

• Corts de Castella: Uniques per a tot el territori, on es reunien representants castellans, del Regne de Lleó, de les províncies basques...
• Corona d'Aragó: N'hi havia tres: les Corts d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València. El Regne de Mallorca no en tenia.
• Corts Generals de la Corona d'Aragó: En ocasions especials, el rei convocava Corts Generals, on es reunien els representants d'Aragó, de Catalunya, de València i del Regne de Mallorca.