La Corona d'Aragó al Segle XIV: Societat, Comerç i Literatura

La Corona d'Aragó al Segle XIV: Context i Canvis

Expansió Territorial i Comerç Marítim

Acabada la lluita contra els musulmans a la fi del segle XII, el Tractat de Torrelles va fixar l'any 1304 els límits meridionals i peninsulars de la Corona d'Aragó, Catalunya i el Regne de València. Les conquestes de Còrsega, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria afavoriren el comerç marítim i permeteren el contacte amb el nou corrent cultural humanista que llavors es desenvolupava a Itàlia.

Crisi, Societat i Literatura Burgesa

Tanmateix, durant el segle XIV es patiren diverses crisis polítiques i econòmiques i greus epidèmies de Pesta Negra que assolaren la població. El creixement i les zones comercials afavoriren l'enriquiment dels nous burgesos. Aquest procés provocà en l'àmbit cultural i literari l'aparició d'un públic ciutadà alfabetitzat que demanava un tipus de narrativa nova, més pròxima a la vida del burgès que a la del cavaller, una literatura que preferia la prosa moralitzadora a la poesia èpica. La Cancelleria Reial fou una institució administrativa al servei de la monarquia que, encarregada de la documentació oficial, fou un instrument en la comunicació amb ciutadans i en la generalització d'un model de llengua, és a dir, un estàndard de llengua unificat.

Societat i Poesia al Segle XIV

Valors Cristians i Ordres Religioses

La societat del segle XIV, teocèntrica, i les seves preocupacions espirituals s'orientaren envers la moralitat dels ciutadans, envers els valors cristians que havien de regir la vida quotidiana. Els Franciscans reclamaren una major espiritualitat, el retorn a l'austeritat del cristianisme primitiu i la renúncia a possessions immaterials; els Dominicans exigiren més influència mitjançant la literatura religiosa.

La Poesia Cortesana: Tradició i Continuïtat

Malgrat l'evolució de la societat del segle XIV cap a una societat burgesa, que concebia el treball, l'esforç personal i el comerç com a base de l'ascens social, la poesia lírica que es produïa en els àmbits cortesans encara repetia els tòpics trobadorescos que recreaven els valors de la noblesa feudal. La persistència dels tòpics trobadorescos en la poesia del segle XIV s'explica per la promoció que se'n feia des de la cort, ja que era una mostra del poder cultural dels reis. Amb aquest objectiu es creà el 1393 el Consistori de Barcelona.

Poetes Destacats de la Tradició Trobadoresca

Jaume i Pere Marc: L'Amor Cortès

Jaume i Pere Marc foren dos poetes germans autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès. Jaume Marc fou un dels organitzadors del Consistori de Barcelona i escrigué una gramàtica poètica, el Llibre de Concordances, composicions líriques de tema amorós i noves rimades, i poesies que reflectien els tòpics trobadorescos.

Gilabert de Proixida: Reflexió Amorosa

Gilabert de Proixida, poeta valencià atestat des de 1392 i mort en 1405, cavaller vinculat a la cort, participà en exploracions a Sicília i Sardenya. De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa que segueixen els tòpics trobadorescos: la submissió del poeta a la dama, el vassallatge amorós, la crueltat de la dama.

Andreu Febrer: Poeta i Traductor

Andreu Febrer (1375-1444) fou llavors poeta líric i traductor de la Commedia de Dante. Com a cavaller intervingué en les expedicions a Còrsega i Sardenya. De la seva obra es conserven 15 composicions amoroses que segueixen la tradició trobadoresca.