Copèrnic i l'Heliocentrisme: Pioniers de l'Univers Modern

La Visió Moderna de l'Univers: Heliocentrisme i Revolució Científica

La visió moderna de l'univers va començar a gestar-se al segle XVI gràcies a un grup d’astrònoms i científics protagonistes de la Revolució Científica. Aquests van assentar les bases de la física clàssica basant-se en l’experimentació i la fonamentació matemàtica.

Això va permetre que astrònoms i físics es qüestionessin la cosmovisió heretada i els seus dogmes, fet que va comportar la destrucció del cosmos grec.

Nicolau Copèrnic i l'Heliocentrisme

Copèrnic, inspirat en l'obra d'Aristarc de Samos, només es va atrevir a publicar la seva obra De revolutionibus orbium coelestium quan era a punt de morir. En ella, va postular que el Sol estava al centre de l'univers i que la resta de planetes (inclosa la Terra) giraven al seu voltant, constituint l'heliocentrisme o sistema copernicà. Copèrnic considerava que d'aquesta manera era més senzill que les observacions coincidissin i que els càlculs es simplifiquessin.

També va descriure que la Terra feia tres tipus de moviment:

• Rotació sobre el seu propi eix.
• Translació al voltant del Sol.
• Lleuger moviment de balanceig conegut com a precessió dels equinoccis.

Aquestes novetats van suposar un punt d’inflexió en el pas de la cosmovisió antiga a la moderna. Les idees de Copèrnic van tenir una acollida lenta per les condicions de l’època (difícil comunicació) i també pel profund canvi de perspectiva que tot això suposava.

L’abast de les idees de Copèrnic era enorme, ja que gràcies a ell Kepler va desenvolupar les seves tesis i aquestes, juntament amb les de Galilei, van permetre que Newton formulés les seves lleis.

Giordano Bruno: L'Univers Infinit

Giordano Bruno (1548-1600) va ser un dels primers intel·lectuals a donar suport al copernicanisme i va anar més enllà de les seves consideracions científiques. Va manifestar que no tenia sentit mantenir l'esfera d'estels fixos. Els punts lluminosos havien de correspondre amb una infinitat d’estels que s’escampaven en un espai il·limitat, on es podrien trobar altres planetes i éssers vius. Per tant, defensava l’eternitat i la infinitat de l’univers. Aquestes idees resultaven molt complicades per a la societat d’aquell moment, ja que desmuntaven moltes teories acceptades. Per això, va ser empresonat per la Inquisició i cremat.

En l’època també van destacar Brahe i Kepler, que, abans de la invenció del telescopi, van ser capaços de recollir les dades més precises sobre el moviment dels planetes mai abans aconseguides.

Tycho Brahe: Observacions Astronòmiques Clau

Tycho Brahe (1546-1601), matemàtic i astrònom danès, va aconseguir detallar l’aparició d’una supernova, la qual cosa invalidava la creença de la immutabilitat dels cels. També va demostrar que la trajectòria d’un cometa es trobava més enllà de la Lluna. Tot i això, no acceptava del tot les idees proposades per Copèrnic i va establir un model intermedi (geo-heliocèntric): el Sol i la Lluna giraven al voltant de la Terra, i la resta de planetes ho feien al voltant del Sol. La seva feina va ser fonamental perquè Kepler formulés les seves lleis.

Johannes Kepler: Les Lleis del Moviment Planetari

Johannes Kepler (1571-1630) va acceptar l’heliocentrisme, però hi va introduir modificacions per adaptar-lo a les precisions de Brahe. Va postular que les òrbites planetàries eren el·líptiques. Aquestes van ser les seves lleis:

• PRIMERA LLEI (1609): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol en òrbites el·líptiques. El Sol és un dels focus de l’el·lipse.
• SEGONA LLEI (1609): En el seu moviment al voltant del Sol, els planetes escombran àrees iguals en temps iguals.
• TERCERA LLEI (1618): Per a qualsevol planeta, el quadrat del període orbital és directament proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita el·líptica.

Aquestes lleis van assentar les bases per a la representació del món per excel·lència en l'època moderna.