Copèrnic, Brahe, Kepler i Galileu: Revolució Astronòmica

Copèrnic: La revolució de 1543

Copèrnic, amb la seva obra De revolutionibus orbium coelestium, volia trobar una explicació més senzilla per al moviment dels astres. La complexitat del sistema geocèntric ptolemaic, que requeria més de 70 esferes (entre deferents i epicicles) per a explicar el moviment dels planetes, no lligava amb l'ideal de senzillesa de Copèrnic.

Objeccions al sistema heliocèntric

La simplicitat i solidesa del sistema heliocèntric no era evident, ja que no quadrava amb les observacions astronòmiques i contradeia el sentit comú:

• Ordre geomètric: El moviment de la Terra al voltant del Sol hauria de modificar la nostra visió de les estrelles fixes. Copèrnic argumentava que el diàmetre de l'òrbita terrestre era insignificant en relació amb la distància a les estrelles.
• Ordre mecànic: Si la Terra es mou, per què no percebem el moviment? Per què els cossos cauen verticalment? Copèrnic no tenia resposta; caldria esperar a Galileu i Newton.
• Ordre religiós: La interpretació literal de la Bíblia era incompatible amb el model heliocèntric, que negava la immobilitat de la Terra i la seva ubicació privilegiada a l'Univers.
• Ordre cultural: Després de la tradició aristotèlico-ptolemaica, el sistema copernicà requeria temps per a ser acceptat.

Innovacions de Copèrnic

1. La Terra no és el centre de l'Univers; el Sol, sí.
2. Els planetes giren en esferes concèntriques al voltant del Sol.
3. La Terra no és immòbil; té tres tipus de moviment.

Idees conservadores de Copèrnic

1. Existència d'una esfera d'estels fixos.
2. Moviment circular i uniforme dels planetes.
3. M, V, LT, M, J, S (Ordre dels planetes).

Brahe i Kepler: Confirmació del sistema copernicà

Tycho Brahe, amb les seves Taules Rudolfines i observacions astronòmiques precises, i Johannes Kepler, amb la seva genialitat teòrica, van contribuir a confirmar el sistema copernicà.

Tycho Brahe

Proposà un model geoheliocèntric: la Terra com a centre de l'Univers, amb el Sol i la Lluna girant al seu voltant, i la resta de planetes girant al voltant del Sol.

Kepler

Atragué per la idea copernicana per motius matemàtics i teològics. Creia que Déu havia creat un univers amb harmonia i bellesa matemàtiques. Va veure en Déu un gran Geòmetra capaç de dissenyar un cosmos perfecte, un sistema solar amb òrbites planetàries el·líptiques (no circulars).

Galileu (1564-1642): Demostració de l'heliocentrisme

Galileu va demostrar la validesa de l'heliocentrisme. Fabricà un telescopi de 20 augments, i les seves observacions del cel van fer descobriments clau:

1. Imperfeccions a la Lluna i el Sol: Contradeia la teoria aristotèlica dels dos mons (celestial immutable i perfecte).
2. Quatre satèl·lits de Júpiter: Mostra en petit del sistema solar.
3. Fases de Venus: Semblants a les de la Lluna.
4. Via Làctia: No és un núvol continu, sinó una congregació d'estels.

Problemes i solucions

Galileu abordà el problema de la caiguda vertical dels cossos amb el principi de relativitat del moviment: repòs i moviment són relatius. Quan un moviment afecta dos cossos, sembla que no hi hagi moviment (exemple del tren).

Nou model de Galileu

1. En el moviment de caiguda lliure, no intervé el pes; tot depèn de la resistència de l'aire.
2. Principi d'inèrcia: (suggerit per Galileu, formulat per Newton): Tot cos tendeix a mantenir-se en el seu estat si no hi ha cap força que el modifiqui.

Idees epistemològiques (Mètode experimental)

Galileu no va fer epistemologia, però sí referència al mètode científic per a obtenir la veritat. El mètode experimental es divideix en:

1. Matematització de la natura: (fred, calent... expressat en graus).
2. Formulació d'hipòtesis: No simples observacions, sinó mètode hipoteticodeductiu.
3. Prova o resolució experimental: Contrastar en la realitat el que s'ha deduït a la hipòtesi. Cal un experiment que s'apropi al màxim a les condicions ideals des del punt de vista matemàtic. Resultats certs: hipòtesi certa; resultats negatius: hipòtesi falsa.