La coordinació motriu: definició, tipus i entrenament

La coordinació és la capacitat de moure el cos ordenadament per l’espai mitjançant l’actuació conjunta del SNC (Sistema Nerviós Central) i la musculatura per realitzar un determinat moviment.

Classificació de la coordinació

Segons les característiques del moviment

1. Coordinació dinàmica general: El moviment és global, implicant en l’acció diferents regions corporals. Serveix de base a tots els moviments i es manifesta en desplaçaments, girs i salts.
2. Coordinació dinàmica específica o segmentària: Moviments analítics i control dels nostres segments corporals. Impliquen la manipulació d’objectes en les quals determinats segments acostumen a realitzar tasques diferenciades (per exemple: malabars o tocar la bateria).

En aquest tipus de coordinació és important la percepció espai-temps de l’objecte en moviment o de l’espai pel qual volem manipular-lo. Són moviments que fan referència al sentit de la vista; per això parlem de:

• Coordinació ull-mà (coordinació oculomanual).
• Coordinació ull-peu.
• Coordinació ull-cap.

La coordinació segmentària és fonamental per a l'obtenció d'un bon control i ajust de l'acte motor, ja que assumeix un rol clau en la consolidació de la dominància de la lateralitat i en l'estructuració espai-temps, facilitant l'adquisició de les habilitats motrius bàsiques.

Segons la participació muscular

1. Intermuscular: És la coordinació entre tots els músculs que intervenen en una determinada acció. Cada múscul té una funció específica:
   • Agonistes: Són els principals responsables del moviment.
   • Antagonistes: Permeten el moviment.
   • Sinergistes: Col·laboren en el moviment.
   • Fixadors: Ajuden amb una contracció isomètrica que fixa l'articulació.
2. Intramuscular: Fa referència a la capacitat d’un sol múscul d’actuar nerviosa i mecànicament de manera conjunta i eficaç davant d’un moviment.

Elements que faciliten la coordinació

Analitzadors del moviment

• Kinestèsics: Situats als músculs, tendons, lligaments i articulacions; informen de la posició d’extremitats i tronc.
• Tàctils: Situats a la pell, mans i peus; informen de la forma i superfície dels objectes.
• Estàtic-dinàmics: Situats a nivell vestibular (oïda interna); informen de la posició del cap i són responsables de l’equilibri.
• Visuals: Situats als ulls; indiquen els moviments del propi subjecte i la posició dels altres.
• Acústics: Informen dels sorolls durant les accions.

La percepció del temps (Timing)

Representa la capacitat per percebre el temps de forma adequada en relació amb la presa de decisions i l’acció (timing). També representa el com i el quan d’una resposta motriu davant d’un obstacle o adversari.

El repertori gestual

Fa referència a la possibilitat de respondre a un moviment basant-se en els moviments apresos anteriorment. Si aquest repertori és ampli, la resposta és més ràpida i eficaç.

Elements que dificulten la coordinació

• A més grups musculars implicats, més dificultat.
• A més velocitat d’execució, més dificultat.
• La durada de l’activitat i un baix nivell de condició física influeixen negativament.
• L'ús d'un mòbil (pilota, raqueta, etc.): la seva mida i forma afecten la coordinació.

Relació amb la resta de qualitats físiques

La coordinació està estretament lligada a la resta de capacitats:

• Força: Necessitem un mínim de força per a l'acció.
• Resistència: La fatiga disminueix la coordinació.
• Velocitat: Necessària per a la reacció i l'execució ràpida.
• Flexibilitat: Ajuda a aconseguir l'amplitud de moviment necessària.

Objectius del treball de la coordinació

• Millorar totes les habilitats motrius.
• Desenvolupar patrons automàtics de resposta.
• Millorar l’activació i inhibició sincronitzada de grups musculars.
• Millorar el temps de reacció i l’adaptació a situacions noves.

El treball coordinatiu ha de ser el ciment del repertori gestual de qualsevol infant abans d'iniciar una activitat fisicoesportiva específica.

Fases de la coordinació

1. Mecanisme de percepció: Rebre informació de l’entorn. Cal potenciar la participació activa i l'atenció selectiva.
2. Mecanisme de decisió: El nombre d'alternatives, el risc i la incertesa dificulten aquest procés.
3. Mecanisme d’execució: Realització del moviment. Depèn dels grups musculars i la velocitat.
4. Control del moviment (Feedback): Informació que permet interpretar el grau de correcció per arribar a l’automatització.

Evolució de la coordinació

Entre els 4 i 7 anys s'experimenta el major creixement motriu i cognitiu.

• Lateralitat: Als 6 anys es té consciència de dreta/esquerra sobre un mateix; als 8 anys, respecte als altres.
• Equilibri: L'estàtic comença a l'any; el dinàmic progressa entre els 5 i 12 anys.
• Esquema corporal: S'adquireix des dels 2-3 anys fins als 11-12 anys.

Entrenament de la coordinació

S'han d'utilitzar exercicis dinàmics i variats que l'esportista no hagi automatitzat. Les pautes principals són:

• Variació del ritme i de les condicions externes (mida, pes, espai).
• Combinació d'activitats ja conegudes.
• Execució bilateral i variacions de la informació perceptiva (ex: tapar els ulls).

Nota: Les accions d'elevada dificultat en estat d'esgotament només es reserven per a esportistes de nivell, ja que la fatiga no és ideal per treballar la tècnica.

Exemplificacions de tasques

1. Accions amb el propi cos: Desplaçaments amb canvis de pas, girs, salts i tombarelles.
2. Llançaments i recepcions: Ús de pilotes de diferents mides amb la mà dominant i no dominant, en estàtic o en moviment.
3. Salts amb cordes: Salts bàsics, alternatius, a peu coix o amb cordes col·lectives.