Cooperatives, Microfinances i Energia Sostenible a les Ciutats

Cooperatives i Microfinances: Eines contra la Pobresa

Les cooperatives permeten a la població sortir de la pobresa i acumular avantatges econòmics per a les rendes baixes i mitjanes. Poden contribuir a reforçar el teixit social de les comunitats i la cohesió entre els seus integrants.

Millorar l’accés als recursos financers és important en la lluita contra la pobresa, i les microfinances han resultat ser una eina valuosa. Les microfinances són els serveis i els recursos financers que es presten a les persones excloses dels sistemes tradicionals pel seu estatus baix. Engloben la concessió de préstecs, provisió d’estalvis i altres que la població pobre necessita per protegir, intensificar, diversificar i augmentar les seves fonts de renda.

El Grameen Bank de Bangla Desh ha passat a ser el model internacional dels programes de microcrèdit. La característica bàsica és el programa de crèdits: concedeix petits préstecs als pobres per activitats d'autoocupació; per proporcionar serveis bancaris a la població pobra del camp.

El comerç just és un moviment que ha crescut ràpidament, que vol desafiar les relacions desiguals del comerç internacional i fer-les més beneficioses davant les desavantatges dels productors vulnerables. El comerç just és un intent de capacitar els productors pobres a ser part del sistema comercial, que asseguri uns preus estables pels productors, ofereixi suport i serveis, i promogui l’ús de pràctiques de producció ecològicament sostenibles.

L'Energia a les Ciutats: Reptes i Solucions

Milions de persones a les ciutats més pobres no tenen accés a l'energia, en un context d'expansió de les economies dels països en vies de desenvolupament i de límits de l’atmosfera i dels ecosistemes davant del consum elevat. Hi ha possibilitats de canvis beneficiosos de les ciutats en expansió en l’àmbit local i mundial.

Àrees Clau:

1. Planificació urbana
2. Disseny en la construcció
3. Elecció de productes, recursos d’energia i tecnologies

Hi ha ciutats al món que milloren la seva eficiència, redueixen el seu impacte ambiental i milloren la qualitat de vida dels seus habitants. Produeixen molta de la seva energia a escala local i de manera sostenible. L'accés als serveis d’energia és crucial. L’electricitat que es perd pel camí és de l’ordre del 4 al 7 % als països industrialitzats, però supera el 50 % en determinades parts del món en vies de desenvolupament. Bona part de les pèrdues es deuen a les connexions il·legals.

Un gran nombre de persones al món ha de lluitar cada dia per obtenir recursos energètics: llenya, carbó, fems (o biomassa).

La contaminació de l’aire de l'interior dels habitatges produïda per la crema d’aquests combustibles provoca milions de morts cada any. La gran dependència de la biomassa ha fomentat la destrucció dels boscos dels voltants de les ciutats, i intensifica la contaminació atmosfèrica i l’erosió del sòl. A l’Índia, Sri Lanka, i Tailàndia, la recollida de llenya per part de la població urbana pobra ha deixat un cercle de desforestació a la rodalia de les ciutats.

La major energia que entra a les ciutats es consumeix en els edificis: per a la seva construcció i el seu funcionament i també per oferir comoditat als seus habitants. A escala mundial els edificis consumeixen més d’un 40 % del total d’energia. Els edificis del món se situen cada cop més a les zones urbanes (Xangai, el 2005, va construir més edificis dels que avui té la ciutat de Nova York destinats a oficines).

Al món hi ha un moviment reduït, que creix amb rapidesa, encaminat a fer més ecològics els edificis, rebaixant les necessitats d’energia a través de:

1. Millores en l’eficiència
2. Reducció d’energia incorporada
3. Consum de recursos energètics a peu

Edificis Ecològics i Energies Renovables

Al món es gasta prop d’un 20 % del total d’electricitat en il·luminació. Bona part es consumeix en hores de sol. Es podria reduir de manera espectacular el consum d’energia amb tècniques senzilles com: l’ús de la llum natural, miralls, pintures reflectores i cornises de llum. L’escalfament de l’aigua i l’espai exigeix un volum significatiu d’energia. Es pot reduir amb: un millor aïllament, l’orientació adequada de l’edifici i el consum d’energia solar i altres tècniques. En els països en desenvolupament un dels sistemes més rendibles és: instal·lar sostres a sota de les teulades per reduir la pèrdua de calor. El terra tèrmic és més eficient en energia que els sistemes convencionals, poden funcionar amb combustible fòssil o renovable.

Efecte Illa de Calor (UHI): Durant els mesos de calor és important refredar els espais per mantenir les ciutats en funcionament. Superar l’efecte illa de calor de les jungles d’asfalt (Xina, Tokio). Des de fa més de 2.000 anys, a la Mediterrània s’han refredat els edificis amb diverses tècniques: a) la ventilació transversal al damunt de la superfície d’una bassa d’aigua, b) els edificis oberts, c) les ombres dels arbres, la situació estratègica i la mida de les finestres, d) les parets i el terres gruixuts i massissos contra la calor.

Generació Distribuïda (GD): L’equip de producció elèctrica de petita escala i instal·lat localment. Pot satisfer bona part de les necessitats d’energia de les ciutats. Important per als països en desenvolupament, on puja la població urbana i la demanda d’energia.

L’energia solar fotovoltaica genera electricitat directament a partir de la llum del sol; ha avançat fins el punt que ja es pot integrar en estructures: a. en teules i plaques de sostre, b. en parets exteriors i c. finestres; Per generar no només electricitat, sinó també ombra i aïllament.

El potencial del vent a les zones urbanes és limitat. Poden proporcionar una part de l’energia que necessiten les ciutats.

Les ciutats presenten un enorme potencial per energia de biomassa: residus urbans orgànics. Ex: La ciutat de Nova York, p.ex., produeix 12.000 tones de brossa al dia. Els residus s’han de traslladar a llocs tan allunyats com Ohio i l’abocament costa a la ciutat 1.000 milions de dòlars anuals.

En altres ciutats on el govern municipal promou més dependència de l’energia verda s’apliquen sistemes de quotes. Exigeixen que s’obtingui, dels recursos renovables, una quantitat cada cop superior d’energia destinada a la municipalitat. Ex: Ciutat del Cap (Sud-àfrica) des del 2003 s’avança en eficiència energètica i energies renovables per portar energia elèctrica bàsica a les zones més pobres i reduir l’impacte de les restriccions elèctriques nacionals. El govern municipal espera obtenir el 10% de les renovables al 2020 i ha posat en marxa retro instal·lacions d’eficiència en instal·lacions públiques.