De la Convenció al Consolat: Un Viatge per la Revolució Francesa

Convenció Girondina: La Primera Etapa Republicana

Aquesta va ser la primera etapa de la República, de caràcter moderat. Danton en va ser el líder, i va ser qui va declarar la guerra a Àustria.

• Va haver de fer front a severes pressions per part dels països europeus absolutistes, que es van unir en contra de França.
• Va haver d'intentar resistir a la insurrecció dels pagesos i dels sans-culottes. Els camperols i les classes urbanes volien millorar les seves condicions de vida, amb episodis com el de La Vendée.
• Execució de Lluís XVI. La decisió va ser aprovada per votació, i també es va executar la seva esposa. Aquests fets van generar diverses opinions i divisions.

En resum, aquesta convenció va acabar fracassant, i va ser Robespierre, a través dels jacobins, qui va prendre el poder.

Convenció Jacobina: El Govern de Robespierre

Va ser l'etapa més radical, on la democràcia va esdevenir social.

• Va crear la Constitució de 1793, la més avançada i radical de l'època. Aquesta constitució responia a una demanda social, establint la sobirania popular, el sufragi universal masculí i el dret a l'existència.
• El govern va ser revolucionari i conegut com el període del “Terror”, a causa dels nombrosos ajusticiaments per guillotina.
• Es va crear un Comitè de Salvació Pública, amb l'objectiu de centralitzar la direcció del país.
• A partir d'aquests fets, es van proposar diverses reformes socials:
  • Redistribució de la propietat agrària.
  • Es va establir un preu màxim per als articles de primera necessitat, com roba o aliments.
  • Es castigava els especuladors amb la guillotina.
  • L'educació primària va passar a ser gratuïta i obligatòria.

No tothom estava d'acord amb les actuacions de Robespierre, i ell mateix va acabar sent guillotinat. Aquests fets van propiciar l'inici del Directori.

El Directori (1795 – 1799): La Moderació Burgesa

Amb el Directori, la situació va tornar a la calma. La burgesia va adoptar una postura més moderada, i no hi va haver un líder tan prominent com en etapes anteriors. Aquesta etapa va ser beneficiosa per a la revolució, ja que va permetre estabilitzar el país i consolidar algunes de les voluntats inicials que havien propiciat l'esclat revolucionari a França.

• Es va crear la Constitució de 1795, que establia el sufragi censatari com a punt clau.
• D'altra banda, es va reforçar el poder i la força per contenir possibles revoltes de les classes populars. L'exèrcit va esdevenir més poderós i va ser el garant de l'ordre i l'estabilitat a França, comandat, entre d'altres, per un jove i ambiciós general, Napoleó Bonaparte, que acabaria protagonitzant un cop d'estat.

El Consolat (1799 – 1804): L'Ascens de Napoleó

El Consolat va ser establert per Napoleó Bonaparte, marcant la fi de la Revolució Francesa. Aquest canvi es va produir amb el cop d'estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799).

Napoleó va generar un Estat sòlid i centralitzat, impulsant una important reforma de l'Administració i la creació del Codi Civil. A més, va convertir França en una dictadura, amb l'objectiu de frenar les aspiracions de les classes populars.

L'Imperi Napoleònic (1804 – 1815): L'Expansió Europea

Durant aquest període, Napoleó va consolidar el seu poder, conquerint gran part d'Europa i expandint la influència de França, que ja era una potència. Va expandir les seves idees revolucionàries i liberals, oposades a l'absolutisme.

L'Imperi va finalitzar amb la derrota de Napoleó a la Batalla de Waterloo l'any 1815.