Control de plagues: químics vs biològics

Les plagues

Són organismes perjudicials per els nostres interessos. Poden afectar la nostra salut, la ramaderia, l’agricultura…

Causes de les plagues:

• La simplificació d’un ecosistema.
• Afavorir el creixement d’una espècie concreta.
• L’introducció d’espècies forànies.

Control químic:

Els plaguicides. Plaguicides són substàncies químiques tòxiques que s’utilitzen per a controlar una plaga. No solen ser específics, poden danyar un gran nombre d’espècies. Són productes resistents que s’acumulen en l’ecosistema i afecten a tots els nivells tròfics. Amb el temps la plaga genera resistència i es necessita més dosis. Pot generar problemes ambientals. Es desconeixen els efectes que poden tenir sobre la natura i sobre l’ésser humà.

Control biològic de plagues

Es tracta de tècniques de control de plagues, sense l’utilització de productes químics, respetuoses amb la natura. Les tècniques de control biològic de plagues més utilitzades són:

• Rotació i diversificació de cultius. No plantar tots els anys les mateixes espècies, evitar els monocultius amb la finalitat de que alguna espècie que s’alimente del cultiu al tindre tant aliment proliferen molt i es convertixca en una plaga.
• Control per depredadors. Alliberar al medi grans quantitats d’un depredador que s’alimente de la plaga. Pot ser que aquesta tècnica no siga tan beneficiosa, ja que el depredador pot convertirse en una plaga o alimentar-se d’altres espècies bones per al cultiu.
• Control per paràsits. Alliberant paràsits de la plaga al medi. Té l’avantatge de l’especificitat dels paràsits a la plaga.

Dificultats d’aplicació del control biològic de plagues:

• Es requereixen instal·lacions que no sempre es poden permetre com laboratoris, centres de control,…
• No sempre es pot renunciar al monocultiu perquè es freqüent l’existència d’indústries i comerç associat als cultius i propers d’ells i açò no es pot canviar tots els anys.