Control de plagues: prevenció, vigilància i tractaments

Control de plagues

Definició i abast

El concepte de plaga ha evolucionat amb el temps, considerant-la actualment com a aquella situació en la qual, com a conseqüència de la proliferació excessiva d'un animal, es produeixen danys en la salut o en els béns de les persones. Estem parlant, bàsicament, de rosegadors i insectes que, de forma agrupada, formen les referides plagues. En determinades circumstàncies altres animals, com ocells, moixos o d'altres, també les poden constituir.

Riscos i normativa

La proliferació d'insectes i rosegadors suposa un risc i un perill greu per a la salut i, a més, pot ocasionar alteracions i danys en les instal·lacions i equips. Aquests programes utilitzen productes molt tòxics que poden ser un perill en si mateixos; per això s'han d'aplicar sempre segons la normativa vigent.

El control de plagues no s'ha de realitzar només quan aquests animals apareixen en les nostres instal·lacions, sinó que hem de prendre les mesures preventives necessàries per evitar la seva aparició, fins i tot quan no tinguem evidència que aquests animals hagin aparegut.

La seva entrada en zones de producció i manipulació d'aliments ha d'estar totalment prohibida. Un 90% del món depèn per al seu proveïment d'aliments de només 15 grans tipus de cultius i set espècies d'animals. Tot i que moltes zones del món s'enfronten a una greu escassetat d'aliments, el desenvolupament industrial, les aglomeracions humanes i l'explotació de diversos recursos naturals com la mineria o les grans preses estan reduint la superfície de terreny emprada per al cultiu.

Control integrat de plagues: desinsectació i desratització

El control integrat de plagues és una combinació de procediments en què s'utilitzen conjuntament tots els mitjans al nostre abast, ja siguin físics, químics o biològics, per combatre una plaga. És una estratègia de control capaç de mantenir espècies nocives per sota del llindar de tolerància, explotant en primer lloc els factors naturals de mortalitat i utilitzant posteriorment mètodes integrats de lluita (biològics, físics, químics, etc.), compatibles amb el medi ambient i la salut pública. No es tracta d'eradicar l'organisme que causa la plaga, sinó de mantenir les seves poblacions per sota del llindar de tolerància per mantenir la infestació als nivells més baixos possibles.

Elements d'un control integrat de plagues

Un control integrat de plagues inclou, principalment:

1. Sanejament del medi. S'aconsegueix amb la neteja i desinfecció correcta dels locals, equips, estris i materials utilitzats en la manipulació dels aliments; l'evacuació, amb la major freqüència possible, dels residus continguts en cubs; la neteja exhaustiva de les zones exteriors i dels matolls; i la recollida i eliminació correcta de les aigües residuals.
2. Compliment de mesures passives de control. Inclou condicions adequades d'humitat, temperatura i ventilació dels locals —és a dir, aquelles que minimitzen els efectes contraproduents que originen les plagues—; protecció de les obertures mitjançant sistemes de tancament i malles contra insectes, mosques, vespes, rates, etc.; presència de sifons i reixes en els orificis de desguàs; prevenció i reparació de cavitats, buits i orificis (llocs idonis on algunes plagues creixen, habiten i es desenvolupen); ordre en l'emmagatzematge evitant l'acumulació d'elements innecessaris per a l'activitat; inspecció detinguda de l'estat dels envasos i materials introduïts per prevenir l'ingrés de plagues (fonamental per evitar l'arna i el corc de la farina); i, en especial, inaccessibilitat de les matèries bàsiques per al desenvolupament de les plagues, com ara l'aigua i els aliments (plats bruts, fems, miques, degotejos de canonades, cambres o poals amb aigua...). Tot l'aliment ha de quedar ben tancat (dins d'envasos resistents, portes d'economats, etc.).

Programes diferents

2 programes diferents s'han d'establir per a un pla complet de control de plagues:

Programa de vigilància de plagues

Ha de descriure com controlem si hi ha, o bé no hi ha, una plaga. Normalment es distribueixen trampes adhesives (amb substàncies o llums —insectocaptor— per atreure, o no) col·locades estratègicament per detectar la presència d'insectes i, fins i tot, de rosegadors. Les trampes adhesives, a més d'informar-nos de la presència dels animals, els eliminen. En el cas dels rosegadors és més habitual l'ús dels esquers, en els quals podem vigilar el seu consum per saber si n'hi ha o no. Aquests poden ser no tòxics (exclusivament per vigilar) o tòxics (que també els eliminen).

Aquest pla ha d'estar documentat i incorporar un plànol de situació de les trampes i esquers de monitorització, la descripció de les actuacions, registres de control i el nomenament dels responsables.

Programa de tractament de plagues

Segons els resultats obtinguts del programa de vigilància s'establirà el pla de tractament, que contempla les següents actuacions:

• Ha de ser específic contra la plaga detectada pel pla de vigilància.
• Ha d'incloure la correcció de les deficiències que poden haver provocat la presència de plagues (forats a les parets, portes obertes, escombraries fora dels contenidors, etc.).
• Aplicació dels mètodes físics, químics o biològics que permetran controlar la plaga.

El programa s'haurà de dotar d'un suport documental, on registrar la següent informació:

• Plànol de les instal·lacions on s'indiquen els llocs d'implantació d'esquers i trampes.
• Carnets de capacitació bàsica i qualificada del personal aplicador, si s'usen productes químics.
• Fitxa tècnica dels plaguicides emprats i l'autorització pertinent per part de l'autoritat sanitària.
• Contracte de servei i inscripció en el Registre d'establiments i serveis de plaguicides a la Conselleria de Salut i Consum de l'empresa externa contractada per efectuar el control de plagues, si s'escau.
• Certificats dels tractaments i de les aplicacions realitzades.

Mètodes utilitzats en el tractament de les plagues

Tractaments:

• Físics: com trampes mecàniques o adhesives (també usades com a mètode de vigilància).
• Químics: productes químics nocius per a aquests animals o que limiten la seva reproducció; rodenticides, insecticides, acaricides, mol·lusquicides, etc.
• Biològics: éssers vius que contribueixen a limitar la proliferació de les plagues, d'ús gairebé exclusiu amb fins agrícoles (per exemple, Bacillus thuringiensis).

Normativa i autoritzacions

La normativa actual imposa que tots els productes biocides (plaguicides, desinfectants, algicides, etc.) estiguin autoritzats i registrats. En l'autorització s'inclouen els usos autoritzats així com el tipus d'usuari aplicador al qual el producte es destina, distingint productes:

• Biocides d'ús pel públic en general: per a la seva aplicació en àmbits domèstics.
• Biocides d'ús per personal professional: productes autoritzats per al seu ús en l'àmbit laboral. El personal que aplica aquests productes ha de tenir coneixements i habilitats en el maneig dels productes químics i ha de saber utilitzar correctament els equips de protecció individual (EPI) en cas necessari.
• Biocides d'ús per personal professional especialitzat: productes autoritzats per a ús per personal amb capacitació específica (Formació Professional o Certificats de Professionalitat en l'àmbit del control de plagues).

En l'àmbit de l'empresa alimentària hem d'usar amb molta cura els productes biocides, ja que si es dipositen sobre aliments, estris o superfícies en contacte amb aliments, fins i tot en forma de petites gotes des de l'aire, suposaran un risc molt greu per a la salut.

Hem de recordar que només utilitzarem productes contra plagues que estiguin autoritzats per al seu ús en la indústria alimentària i registrats per la direcció general de salut pública. Mai, sota cap concepte, hem de manipular-los si no tenim la formació adequada per al seu ús.

Tractament per rosegadors

Els rosegadors són una de les plagues més perilloses, ja que, a més de ser una font d'infeccions, tenen gran poder de destrucció de productes. Hi ha diversos productes i/o sistemes que s'aplicaran de la següent manera:

• Esquers: combinen algun verí autoritzat amb menjar i es presenten en caixes tancades de manera que no suposin un perill per als éssers humans.
• Trampes: presenten diversos formats i s'utilitzen per acabar amb algun supervivent que no hàgim eliminat per un altre mètode, ja que no són eficaços quan hi ha nombrosos animals. S'usen trampes mecàniques, gàbies i trampes adhesives.
• Pòlvors: s'utilitzen espargint-les per les rutes que recorren, de manera que el verí en forma de pols queda adherit a la seva pell i potes, matant-los quan es llepen el cos.
• Ultrasons: només són vàlids per espantar.

Els verins permesos són anticoagulants, calciferol (que produeix alteracions en el fetge, sistema nerviós i ossos) i altres substàncies que fan que els animals morin fora del cau.

Tractament per a insectes

• Cuques molles (paneroles): les podem eliminar usant caixes de cartró que continguin algun aliment desitjable o feromones, recobertes d'una substància enganxosa en la qual queden atrapades.
• Arnes de la farina: se solen eliminar amb trampes adhesives amb feromones que atreuen els mascles, que moren enganxats; la població minva per manca de reproducció en absència de mascles.
• Formigues: se solen eliminar utilitzant un xarop de sucre amb àcid bòric, que aquestes porten al cau per alimentar les larves. Una altra possibilitat és ruixar algun aliment amb una substància que redueix el desenvolupament i la descendència dels insectes.
• Insectes voladors: es poden eliminar utilitzant antiinsectes elèctrics (insectocutors) que irradien una llum ultraviolada que els atreu fins a l'aparell, on hi ha una reixeta que els electrocuta. És important col·locar aquests aparells lluny de les taules de treball, ja que si estan penjats en alt podrien contaminar els aliments si cauen parts d'insectes. Al mercat n'hi ha altres que, un cop atrets, els aspiren o bé tenen una làmina enganxosa on queden aferrats, amb l'avantatge que no contaminen la vertical de l'aparell i també s'usen com a mètode de vigilància.
• Insecticides: autoritzats per a la indústria alimentària, amb la precaució de no utilitzar-los en presència de menjars. Els insecticides sempre han d'aplicar-se per personal degudament capacitat i autoritzat.