Contrastació de Teories Científiques: Verificació i Falsabilitat

Doble Nivell de Contrastació de les Teories Científiques

De la Inducció a la Deducció

Una llei o teoria científica es construeix a partir de:

• Inducció: Fets adquirits mitjançant l'observació.
• Deducció: Prediccions i explicacions derivades de la teoria.

Si una hipòtesi es comprova positivament, rep el nom de Llei. Tanmateix, una contrastació favorable no implica que aquesta llei sigui definitivament certa; només significa que l'experiència, fins al moment, no la contradiu. De la mateixa manera, una hipòtesi sense contrastacions positives no necessàriament és falsa.

L'Acceptació d'una Llei Científica

L'acceptació d'una llei implica l'acceptació d'un esquema d'interpretació, una visió particular de la realitat a la qual s'han d'ajustar tots els fets o fenòmens relacionats amb la llei.

El Caràcter Conservador de la Ciència

La ciència és una activitat conservadora: una llei o teoria es manté mentre expliqui més fenòmens dels que deixa sense explicar. Una llei o teoria no només ha de superar la prova de l'experiència, sinó que també ha de permetre deduir racionalment nous fets i noves lleis, que al seu torn hauran de ser contrastades favorablement perquè la llei o teoria sigui admesa com a certa.

El Cas d'Urà i la Teoria de Newton

El matemàtic Laplace, basant-se en les teories de Newton, va idear un procediment per calcular les pertorbacions que cada planeta pot provocar en un altre. Posteriorment, es va observar que el planeta Urà sofria pertorbacions que no s'ajustaven a les influències de Júpiter i Saturn. Això va obrir pas a dues explicacions:

1. Les lleis de la Gravitació Universal de Newton no es complien a llargues distàncies del Sol (Hipòtesi ad hoc, que en ciència no és una explicació vàlida).
2. La teoria de Newton era falsa.

Hi havia, però, una tercera explicació: que un tercer planeta –una condició inicial no considerada en el càlcul– interferís en l'òrbita d'Urà. Aquesta és una Hipòtesi auxiliar. El descobriment d'aquest tercer planeta (Neptú), lluny de refutar la teoria de Newton, la va verificar i li va donar validesa.

Contrastació, Verificabilitat i Falsabilitat

Què vol dir que una teoria científica està contrastada?

Significa que hi ha fets, observacions i experiments positius que la demostren. El Cercle de Viena va defensar el Criteri de Verificabilitat: cal aportar proves d'una teoria.

El Criteri de Falsabilitat de Popper

Karl Popper va formular el Criteri de Falsabilitat com a criteri de demarcació entre ciència i pseudociència. Segons aquest criteri, si una teoria no és falsable, no és una teoria científica, ja que és compatible amb qualsevol fet o resultat.

Definició de Falsabilitat

"Una hipòtesi és falsable si existeix un enunciat observacional o un conjunt d'enunciats observacionals lògicament possibles que siguin incompatibles amb ella."

Una teoria ha de ser concreta, ha de dir què pot passar i què no pot passar. Si succeeix el segon, la teoria seria falsa. (Cal distingir entre "falsable", "falsa" i "falsació").

La Importància de les Teories Falsables

Com més falsable i arriscada sigui una teoria o hipòtesi, més farà avançar la ciència, ja que, en cas de ser certa, ampliarà significativament el coneixement.

La Ciència com a Procés d'Assaig i Error

La ciència funciona per assaig i error, evolucionant de manera anàloga al model de selecció natural de Darwin.

Resumint la Perspectiva de Popper

Segons Popper, una teoria científica, per ser-ho, no només ha de tenir èxits o resultats positius, sinó que, a més, ha de ser immune a les possibles falsacions, que han de ser predeterminades de forma clara i concisa.