Contractualistes: Hobbes, Locke i Rousseau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,87 KB

Hobbes

Hobbes: Va viure la Gran Bretanya de conflictes bèl·lics, entre el segle 16 i 17, en pocs anys va haver-hi moltes guerres per una disputa de qui governava uns deien que havien de governar un poder catòlic i un altre un poder anglicans. Hobbes va viure que la religió era motiu de molts conflictes i va pensar fins a quin punt la religió havia de produir conflictes, l’estat no havia de dependre de la religió sinó de la voluntat del poble

Locke: era anglès, la seva teoria va inspirar en la declaració de la independència dels Estats Units. És l’ideòleg del liberalisme.

Rousseau: És contemporani a la Revolució Francesa, L'Emili i l'educació és una obra de la defensa de com era d’important l’educació en la societat. Considerava que l'organització social que teníem dificultava que l’ésser humà pugés actuar de manera bondadosa


Hobbes

1. Estat natura: és una situació sense lleis

  • -Caos, Guerra tots contra tots

Considerava que l'ésser humà era dolent per naturalesa

L’home està condemnat a tenir por. “El hombre és un llop per a l'home”

2. Contracte Social: és aquella societat que viu sense lleis però acorden unes lleis per arribar a un estat civil.

L’home necessita sortir d’aquesta situació sense lleis perquè té por, jo pacto amb la resta de la societat que formarem un estat civil perquè ens garanteixi seguretat. Perdre seguretat a canvi de perdre la meva llibertat

3. Estat civil: -Absolutisme: un monarca concentra tot el poder → Leviathan

Aquest monarca l’hem votat per tant té dret a concentrar tot el poder amb l'objectiu de garantir seguretat.

Més val el mal concentrat en una persona que no molts mals desordenats.

-No dret a revolta, No divisió de poders

Una vegada hem votat al monarca ell pot fer el que consideri per un benestar social.


Locke

1. Estat de natura: L'ésser humà no és bo ni dolent, depèn de la persona, no generalitza. No determina la naturalesa de ningú. L’ésser humà pel simple fet de ser persona té 3 drets naturals (drets divins)

  • -La llibertat
  • -Seguretat (conservació de la vida)
  • -Propietat privada

La raó és una llei natural

-Possibilitat d'inestabilitat

2. Contracte social: Vetllar pels compliments dels drets naturals

Implicar justícia de manera proporcional i imparcial

Cada persona és lliure de castigar com vulgui

3. Estat civil: defensar les llibertats individuals, considera que respectar les llibertats de la persona implica respectar-los en tots els aspectes de la seva vida i també l’econòmic

Està a favor d’una democràcia representativa (tu votes i li dones la teva representació, i et fa perdre el teu dret a vot)


Locke

Divisió de poders: garanteix que tot el poder no es concentri en un grup

  • -Legislatiu → fer lleis (representa la voluntat del poble)
  • -Executiu → aplicar les lleis (el judicial és un sistema dins del poder executiu)
  • -Federatiu → pactar/negociar amb altres estats

Dret a revolta → dret de substituir al govern actual sempre que vulnerin als nostres drets.

L’executiu no aplica les lleis que s’han decidit al poder legislatiu

el poder legislatiu fa unes lleis que atempten contra els drets naturals

L'executiu i el federatiu estan subordinats al legislatiu (és la màxima representació del poble)


Rousseau

1-Estat de natura: Tots som bons per la naturalesa, hi ha pau, seguretat, innocència

És la propietat privada la que fa que l’individu abandoni la naturalesa bondadosa. Organització social basada en la propietat que genera un cert egoisme en la societat.

2. Contracte social: vol que l’estat faci compatible aquest tipus d’organització social i de naturalesa. Té l’objectiu de conciliar social basada en la propietat i naturalesa bona de l’individu.

3. Estat civil: Tots a una, el tot és més que la suma de les parts, el bé per la comunitat, decidirem com a societat que és el millor, és la voluntat general no és la suma de les voluntats individuals, és la voluntat de la comunitat, arribem no com a membre individual sinó com a part de la societat i he de vetllar pel bé comú.

Democràcia participativa implica que les lleis les decideix el poble.

Hobbes → absolutisme

Locke → liberalisme → democràcia representativa

Rousseau → democràcia participativa/directa


Els contractualistes són els autors que van teoritzar sobre la formació de l'estat civil

  • Què és l’estat civil

És una societat política, és una organització social governada per lleis. I el tipus d’organització social és l'estat civil

  • Consideren que la formació de l'estat civil és voluntària,

A través del pacte (contracte) social es forma l’estat civil

Pacte social: acord per formar un estat civil

  • Quina és la innovació del contractualisme respecte a les teories polítiques anteriors?

Per primera vegada en la història de la filosofia política es teoritza filosòficament que el poder d’un estat no ha de venir de la divinitat sinó de la voluntat del poble.

Els tres tenen en comú que estan en contra de justificar el poder d’un monarca en la divinitat

Entradas relacionadas: