Contracte de transport per carretera i costos associats

1. Les parts del contracte de transport per carretera: drets i deures de cadascuna de les parts:

CONTRACTE REGULAT PER EL BOE (Boletín Oficial del Estado):

• Amb aquest contracte s’obliga a traslladar les mercaderies i posar-les a disposició de la persona designada en el contracte

PARTS DEL CONTRACTE DE TRANSPORT:

• PORTADOR: Obligat a traslladar les mercaderies d’un lloc a un altre / responsable de l'execució del transport / custodiar les mercaderies tot el temps que estiguin al seu poder / lliurar en bon estat les mercaderies al destinatari / anotació de defectes apreciats en la carta de port / pot rebutjar paquets / pot negar-se a entregar les mercaderies en cas d'impagament

• CARREGADOR: O remitent lliura la mercaderia al portador en condicions aptes per transportar / obligat a pagar el preu pactat / entrega documents necessaris per al trànsit de la mercaderia. Pot pagar el port: PORT PAGAT o deure el port: PORT DEGUT (paga el destinatari) / té dret a parar el transport, que torni la mercaderia al seu origen o canviar de destí

• DESTINATARI: La persona a la que el portador li ha de entregar les mercaderies / en cas de PORT DEGUT paga el destinatari.

• EXPEDIDOR DE LA MERCADERIA: Per compte del carregador fa el lliurament de les mercaderies al transportista en el lloc de recepció de la mercaderia.

PORT: Quantitat que es paga per el transport d’una mercaderia

1. Incoterms, que són per què serveixen i la tipologia

TRANSPORT MULTIMODAL: Possibilitat de transportar mercaderies amb mínim dos mitjans de transport en un mateix contracte

Va des de la recepció de les mercaderies a les instal·lacions de l'expedidor fins al destinatari.

A L’HORA DE REDACTAR ELS CONTRACTES DE COMPRAVENDA ÉS IMPORTANT FIXAR FINS A ON I LES RESPONSABILITATS QUE RECAUEN EN LES PARTS: incoterms: Creats per la Cambra de Comerç al 1936, Actualment s’usen els de 2020

Tipus de costos

COST DE TRANSPORT: Valoració en diners del consum de diversos factors necessaris per al servei:

• COSTOS FIXOS: No varien respecte al volum de la producció

• COSTOS VARIABLES: Es modifiquen depenent del volum de producció com és el carburant

• COSTOS DIRECTES: S’identifiquen d’una manera objectiva amb un producte o servei com és el cost de l’assegurança o el del combustible del vehicle

• COSTOS INDIRECTES O D’ESTRUCTURA: EL cost que no està associat directament al transport és a dir salari personal transit, administració:

Costos infraestructura: Segur infraestructura, despeses de les instal·lacions i de manteniment

Costos administració: Equips de oficina, comunicacions i despeses administratives

Costos comercials: Despeses de departament comercial i comercials

- La problemàtica dels costos en el sector de transport per carretera.

PRINCIPALS COSTOS QUE AFECTEN AL TRANSPORT DE MERCADERIES:

• PERSONAL CONDUCCIÓ

• PERSONAL GESTIÓ

• AMORTITZACIÓ

• FINANÇAMENT

• ASSEGURANCES

• CARBURANT

• MANTENIMENT

• PNEUMÀTICS

IMPOSTOS:

• IRPF

• QUOTA AUTÒNOMS

• IMPOST SOCIETATS

• COTITZACIONS SS

• IVA

• IMPORT BÉNS IMMOBLES

• IMPORT SOBRE ACTIVITAT ECONÒMICA

1. Les assegurances del transport per carretera:

Cal tenir una assegurança que cobreixi els imprevistos que poden sorgir en el trajecte. Hi ha vegades que és impossible esquivar tots els problemes. Ja siguin accidents, robatoris o el que sigui, l'assegurança pot estalviar diners i temps.

ASSEGURANÇA: Protegir tant el vehicle com el conductor com la mercaderia que transporta. Hi ha dues categories:

1. ASSEGURANÇA DE VEHICLE: Prestació d’indemnitzacions derivades de danys directes o indirectes derivats d'un accident. Pot ser RESPONSABILITAT OBLIGATÒRIA o VOLUNTÀRIA

2. ASSEGURANÇA DE DANYS A LA MERCADERIA: Cobreix la responsabilitat del transportista respecte les mercaderies que transporta. Màxim exigible 5,92 EUR/KG. Només paga això si la responsabilitat és del transportista. ROBATORI —> NO

Condicions CMR: aproximadament 10 EUR/KG

Tipus d'envasos i embalatges i funcions.

Envas és el recipient en què es conserva i es transporta una mercaderia. OBJECTIU: venda producte. FUNCIONS: contenir, protegir, fraccionar, conservar, manipular l’ús, informar per comercialitzar el producte.

• ENVASOS PRIMARIS: Contenen el producte, contacte directe

• ENVASOS SECUNDARIS O D’AGRUPACIÓ: Agrupen determinades unitats les quals es poden separar sense afectar al producte: PACKS

• ENVASOS TERCIARIS: Faciliten la manipulació i el transport de diverses unitats de venda o de diversos envasos secundaris.

El SISTEMA D’ENVASAMENT: Ha de protegir el producte com a característica principal i ha d’aportar resistència perquè arribi el producte en bon estat

L’embalatge és el conjunt de les operacions tendents a aconseguir una cobertura exterior a l’envàs. El seu objectiu és protegir la mercaderia durant el transport.

Les funcions dels embalatges són: protegir el producte, simplificar la manipulació en els processos de transport (càrrega, descàrrega, emmagatzematge), transmetre la imatge de l’empresa i optimitzar l’espai de càrrega.

Materials dels embalatges:

• Paper i cartró: per enviaments que no es necessita protecció, el seu avantatge principal és el baix cost i volum.

• Vidre: productes alimentaris, molt reciclable, fràgil però elegant.

• Fusta: molt utilitzat en palets i caixes, material respectuós amb el medi ambient i reciclable.

• Metalls: element principal en els contenidors, caixes i bidons.

• Plàstics: han tingut un desenvolupament molt ràpid, amb tendència a utilitzar plàstics reciclables. Dels materials més utilitzats per farmacèutiques i cosmètiques.

• Tetrabrik: utilitzat per a productes alimentaris i begudes. Fabricat amb cartró 21g, 5,8g plàstic i 1,4g alumini. Molt difícil de reciclar.

8. Els etiquetatges: quins són i per què serveixen. Els pictogrames.

La etiqueta és qualsevol llegenda, marca o signe descriptiu que estigui impres, escrit, estampat, adherit o subjecte a l’envàs o al mateix producte

L’etiquetatge és la informació relativa a un producte que transmet la etiqueta. S’han de col·locar en un lloc visible. Han de facilitar una informació objectiva, eficaç i veraç.

• ETIQUETES DE PRODUCTE: Informació producte i un codi d’identificació

• ETIQUETES D’EXPEDICIÓ: Identifiquen la tramesa

• ETIQUETES DE PERILL: Riscos producte

• ETIQUETES DE MANIPULACIÓ: Instruccions que cal seguir per muntar el producte

Codis de barres, Codis QR i sistemes RFID.

Els codis de barres es divideixen en: LINEALS i de DUES DIMENSIONS.

Diferents tipus de barres es classifiquen en:

GTN-13 (EAN 13): Estàndard 13 dígits barra lineals.

GTN-14: Última família de codis de barres per solucions a: joies, productes preparats, aliments frescos

GS1-128: Codi de barres utilitzat en entorns no detallistes per connectar el flux físic i el flux d'informació de les mercaderies.

GS1 QR-CODE: Quick Response: sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la càmera d’un telèfon.

IDENTIFICACIÓ PER RADIOFRECUÈNCIA: Etiquetes electròniques. El codi EPC és un codi únic que es troba en un xip electrònic de radiofreqüència per identificar un producte