Contractació internacional: llei aplicable

Principis legals de la contractació internacional

Llei aplicable als contractes internacionals

Reglament actualment en vigor: Reglament (CE) núm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I). Aplicable a tots els contractes celebrats a partir del 17 de desembre de 2009.

Abans d'aquest, hi havia el Conveni de Roma de 19 de juny de 1980 sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals, en vigor a Espanya.

Característiques bàsiques del Reglament (Roma I)

• És un reglament de la UE: directament aplicable a tots els Estats membres.
• D'aplicació universal: s'aplica amb independència de la residència, domicili o nacionalitat de les parts.
• S'aplica amb independència de quina sigui la llei designada com a aplicable.
• Les normes internes sobre llei aplicable al contracte resulten no aplicables.
• Estableix normes uniformes: tots els estats membres apliquen la mateixa norma, per tant, la norma que determini la llei aplicable a qualsevol estat membre serà la mateixa i, per tant, la solució de quina serà la llei aplicable serà la mateixa sempre a la UE.
• Només conté normes sobre llei aplicable, el que s'anomenen també normes de conflictes.

Àmbit d'aplicació espacial

Tots els estats membres, tret de Dinamarca.

Tampoc s'aplica als espais territorials fora d'Europa de França, Regne Unit, Països Baixos i Dinamarca.

Norma general: Autonomia de la voluntat

El contracte es regirà per la llei escollida per les parts. Aquesta elecció s'haurà de manifestar expressament o resultar de manera inequívoca dels termes del contracte o de les circumstàncies del cas.

Característiques:

• Elecció clara.
• Elecció expressa.
• Elecció implícita possible, sempre que sigui inequívoca.
• Només aplicable aquest conveni a contractes internacionals, no a contractes interns.
• Respecte de les normes imperatives de l'estat amb el qual està més vinculat.
• La designació d'una llei d'un tercer estat no pot impedir l'aplicació de les normes de la UE.

Contracte de transports

Si les parts no han escollit la llei aplicable al contracte per al transport de mercaderies, de conformitat amb l'article 3, la llei aplicable serà la llei del país on el transportista tingui la seva residència habitual, sempre que el lloc de recepció o el lloc de lliurament, o la residència habitual del remitent, també estiguin situats en aquest país. Si no es compleixen aquests requisits, s'aplicarà la llei del país on estigui situat el lloc de lliurament convingut per les parts.

Imposició de la renda i l'ordenament comunitari

La competència per a subscriure CDI (Conveni de Doble Imposició) continua sent dels Estats, encara que siguin membres de la UE. Aquests convenis, però, s'han de fer respectant les normes de la UE.

La major part de la intervenció normativa de la UE ha estat en l'àmbit de la imposició indirecta. La imposició directa ha continuat en mans dels Estats.

Normativa UE sobre imposició directa

La derivada dels tractats constitutius i que es concentra en nocions com:

• No discriminació per raó de la nacionalitat.
• Prohibició injustificada a la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals i lliure prestació de serveis.