Contingut essencial dels drets fonamentals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,68 KB
Per la garantia, article
53 CE. La CE segueix aquesta classificació. No és una classificació que s’hagi pensat directament pel poder constituent, però l’article 53 distingeix tres nivells de garantia:
Protecció excepcional o plus de protecció
Article 53.2. Únicament Secció primera del
Capítol II. Sobre la protecció ordinària, s’inclou aquesta protecció excepcional. Això vol dir que es tenen les mateixes garanties ordinàries a més a més de les excepcionals. Arts 15-29 i en alguns casos el 14.:Reserva de llei orgànica, article 81 CE. Aquest plus no es preveu en l’article 53, si no en l’article 81 CE.Aquests drets tenen un procediment preferent i sumari, és a dir, s’ha de preveure un procediment especial o algunes variacions en el procediment judicial perquè es solucionin els problemes d’una forma més ràpida. Aquest procediment es coneix com empara ordinari.A més a més, també tenen previstos el recurs d’emparaconstitucional, també aplicable a l’article 30.2 CE en alguns casos, que fa referència a l’objecció de consciència tot i que no és un dret fonamental.
Estan protegits per la reforma agreujada de la CE, article 168 CE.
Protecció ordinària
Article 53.1. Fa referència a tots els drets del Capítol II:Reserva de llei, només es poden desenvolupar per llei i s’exclou al poder executiu de la seva regulació.Vincula tots els poders públics i aplicació directa dels drets.Tutela judicial 161.1 a.Si es vulnera algun dret es pot fer un recurs d’inconstitucionalitat.Respecte al seu contingut essencial del dret a l’hora de desenvolupar-los.
Drets del Capítol III “Principis rectors de la política social i econòmica”
Article 53.3:Informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. Necessiten una llei que els desenvolupi per ser al·legats als tribunals.La CE parteix de la protecció de tots els drets, però protegeix més uns que uns altres.Aquesta classificació per garanties es pot classificar segons si es garanteixen abans dels tribunals, preventiva, o dins dels tribunals:
Garanties no jurisdiccionals o garanties genèriques o preventives:
Aplicació directa del dret fonamental.Reserva de llei, ordinària o orgànica.Respecte al contingut essencial del dret.
Garanties jurisdiccionals o específiques o reactives:
Empara judicial ordinari o procediment preferent i sumari.Empara constitucional.Protecció internacional dels drets fonamentals.
Alguns autors parlen de garanties institucionals, que inclouen el Defensor del Poble, article 54 CE i alguns inclouen també el Ministeri Fiscal.Tot el que siguin drets del Capítol II, són drets fonamentals segons el criteri de les garanties, però d’acord amb la jurisprudència del TC, única i exclusivament ho són aquells que estan protegits per la protecció excepcional i que estan sota una llei orgànica perquè l’article 81 CE diu que la LO desenvolupa els drets fonamentals i llibertats públiques, i aquest epígraf és el títol de la Secció primera del Capítol II. És una interpretació literal de la CE. També inclou l’article 14. També s’inclou l’article 30.2, protegit per recurs d’empara però que no és un dret fonamental.
GARANTIA NO JURISDICCIONAL
RESERVA DE LLEI:
Primer, hem de partir de la base que per Llei entenem norma amb rang de llei i això inclou altres normes com els decrets legislatius. La reserva de llei s’aplica als drets fonamentals d’acord amb el que s’estableix a l’art.
53 CE. Aquesta reserva garanteix que només els representants del poble, el legislatiu, poden desenvolupar les lleis i no l’executiu. Aquesta idea de només per llei vol dir que va adreçada només al legislador.En tot cas, la primera idea és que tot i que els drets són directament vinculants, de tota manera, és necessari que siguin desenvolupats per ampliar la seva eficàcia. D’altra banda, només és aplicable als drets fonamentals. Només s’aplica a aquells articles del Cap. II que protegeixen drets fonamentals. El destinatari són, en principi, les Corts Generals.Això no vol dir que els reglaments no puguin entrar a regular els drets fonamentals. De fet, alguns aspectes dels DDFF poden ser regulats per l’actuació d’un reglament. Cal atenir-se a la relació entre la llei i els reglaments i per això tenim la STC 83/1984.La reserva de llei obliga al legislador a donar suficients referències normatives d’ordre formal i material que permetin, d’una banda, manifestar que la manifestació de voluntat és del legislador i que limitin l’actuació posterior del Govern. És voluntat del legislador regular aquell dret fonamental i ha de quedar clar també que es limita l’actuació de l’executiu. No obstant això, és contrari a la reserva de llei la deslegalització, és a dir, que una llei remeti a un reglament el contingut sobre DDFF. Això està prohibit de manera que la reserva de llei prohibeix les clàusules en blanc o de deslegalització. També exclou els reglaments independents.Aquesta STC 83/1984, al fonament jurídic 4, diu que el legislador ha de restringir la potestat reglamentària i afegeix que els reglaments serveixen per complementar la regulació legal per qüestions tècniques o han de servir per optimitzar el contingut d’aquesta llei de cara a les seves finalitats. Mai la pot completar de contingut. Així, com a fonts normatives de la reserva de llei hem de parlar de la Llei Orgànica, de la Llei autonòmica, del Decret-Llei i del Decret legislatiu.
Contingut essencial
Antecedent és l’art. 19.2 de la Llei Fonamental de Bonn. El contingut essencial és una altra de les garanties no jurisdiccionals davant del legislador, perquè és qui pot regular els DDFF. En aquest sentit tenim l’art. 53.1 CE. El contingut essencial és el nucli mínim i intangible de facultats que donen vida i sentit al dret fonamental, un límit dels límits. Destaca la STC 11/1981, de 8 d’Abril, que parla de la naturalesa jurídica del dret i dels interessos jurídicament protegits. Es tracta de dues aproximacions complementàries per determinar quin és el contingut del dret. Fem referència a la configuració preexistent del Dret, la idea que té la doctrina jurídica sobre un dret, com a naturalesa jurídica, de manera prèvia a la seva constitucionalització.Seria el conjunt de facultats necessàries per tal que el dret sigui reconegut com a pertanyent als DDFF. L’interès dels DDFF és protegir uns interessos als particulars. Per tant, cal regular el dret de manera que protegeixi aquests interessos jurídicament protegits al propi dret. És una qüesti. Difícil, però és el que recull el TC en la mencionada sentència. Així, s’extreuen les següents característiques:Elements que el fan reconeixible, que impedeixen la seva desaparició o transformació en un altre.Conceptes presents en la doctrina jurídica.Prohibició (límit) absoluta, no relativa.Cada dret té el seu propi contingut essencial.Contingut del contingut essencial mutable, històric, subjecte a les transformacions socials.Exemple, dret del matrimoni que abans només podria ser heterosexual i ara no cal.
LES GARANTIES JURISDICCIONALS:
PROTTECIÓ ORDINÀRIA:
En virtut de l’art. 53.2 CE, qualsevol ciutadà podrà recavar la tutela de les llibertats i drets reconeguts a l’art. 14 CE. Són les més efectives, més perfeccionades, s’insten personalment i la seva aplicació es realitza per òrgans independents. Hi ha un caràcter dual en la jurisdicció: hi ha la via ordinària i el procediment preferent i sumari. La distinció l’aporta la STC 84/1987, de 29 de maig. En el procediment especial i sumari s’examina la conformitat de l’acte o disposició de l’objecte del recurs amb els drets fonamentals a que es refereix l’art. 53.2 CE. Qualsevol altra qüesti. Relativa a la legalitat de l’acte o disposició impugnat ha de substanciar-se a través del recurs ordinari. Per tant, jurisdicció ordinària per temes de legalitat i jurisdicció preferent i sumària per temes de constitucionalitat.Hi ha diferents possibilitats:Via ordinària.
Procediment preferent i sumari
Instar totes dues paral·lelament, amb el mateix objecte però amb motius diferents.EL PROCEDIMENT PREFERENT I SUMARI
El procediment preferent i sumari troba el seu antecedent en la Llei 62/1978, de 26 de Desembre, de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona. Estableix els caràcters de preferència i sumarietat.El cas és que d’aquesta llei potser hi ha un o dos articles vigents, només cal saber que és l’antecedent. De fet, preferència i sumarietat tenen una definició concreta a l’àmbit processal diferent a la que li ha donat el TC. Caràcter preferent vol dir que té una posició processal avantatjosa que passarà per davant dels altres temes que s’estiguin tractant al jutjat. No es tracta d’un tribunal específic sinó que passarà per davant. Es tracta d’una especialitat del procediment i no d’un procediment especial. En segon lloc, per sumari s’entén àgil, ràpid. Per tal que sigui sumari es suprimeixen algunes actuacions i s’escurcen alguns terminis. La STC 81/1992 estableix la sumarietat i preferència quant a l’aspecte tècnic i processal. L’apartat de preferència ja l’hem tractat, llavors sumarietat simplement entenem per processos sumaris l’exigència constitucional que aquests procediments referents a DDFF siguin ràpids i accelerats. Aquest procediment es limita a determinar si s’ha vulnerat un dret fonamental. Inicialment, com s’ha dit, estava regulat a la Llei 62/1978, però actualment es troba, sobretot a la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.En alguns articles concrets ens diu que quan hi hagi hagut alguna vulneració de DDFF s’optarà per unes actuacions determinades. Altres especialitats es troben regulades a la LO 2/1989 del procés militar, a la LEC, a la LECr, a la Llei de procediment laboral (DL 2/1995) i a altres processos específics.
EL RECURS D’EMPARA CONSTITUCIONAL
La base jurídica es troba a l’art. 53.2 CE, a l’art. 161.1.B) CE i 162.1.B) CE i als arts. 41 a 58 LOTC. En aquest recurs cal justificar l’especial transcendència constitucional per interposar aquest recurs. La STC 155/2009, de 25 de juny, al fj. 2, parla del que s’entén per aquesta especial transcendència.