Context, Reformes i Crisi de la Segona República fins a la Guerra Civil

1. Context i Causes de la Segona República (1930-1931)

Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Espanya es trobava en una situació de crisi política i econòmica. La seva dimissió el gener de 1930 va donar pas a un intent de restauració del sistema monàrquic amb la coneguda com a Dictablanda de Berenguer. No obstant això, aquest intent va fracassar, ja que l’oposició republicana es va organitzar per posar fi a la monarquia.

L’agost de 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord entre republicans, socialistes i nacionalistes catalans amb l’objectiu d’enderrocar la monarquia i instaurar una República. Com a resultat d’aquest pacte, es va crear un Comitè Revolucionari que actuaria com a govern provisional un cop caigués la monarquia.

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals que, malgrat ser locals, van esdevenir un plebiscit sobre la monarquia. Els partits republicans van obtenir una gran victòria a les ciutats, cosa que va provocar que Alfons XIII abandonés el país el 14 d’abril de 1931, sense abdicar oficialment. Aquest mateix dia es va proclamar la Segona República Espanyola. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, tot i que després es va arribar a un acord amb el govern central per crear un estatut d’autonomia.

2.1. El Govern Provisional (Abril - Juny 1931)

Amb la proclamació de la República, es va formar un Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Aquest govern va adoptar les primeres mesures per establir les bases del nou règim democràtic:

• Es va concedir amnistia als presos polítics.
• Es van legalitzar sindicats i partits polítics.
• Es va iniciar la separació de l’Església i l’Estat.

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts Constituents, que van donar la victòria als partits republicans i socialistes. Aquestes Corts serien les encarregades de redactar una nova Constitució que consolidaria el nou sistema polític.

2.2. El Bienni Progressista (1931-1933)

El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la República, una de les més progressistes del moment. En aquesta, s'establia:

• Espanya es declarava una república democràtica i laica.
• Es reconeixia el sufragi universal, incloent-hi el vot de la dona.
• Es garantia la llibertat d’expressió i d’associació.
• Es permetia la creació de regions autònomes, fet que va permetre que Catalunya aconseguís el seu Estatut d’Autonomia el 1932.

Amb Manuel Azaña com a cap de govern, es van impulsar grans reformes:

• La reforma agrària: Va intentar acabar amb el latifundisme expropiant terres als grans propietaris, però va ser aplicada de manera lenta i insuficient.
• La reforma militar: Va reduir l’exèrcit i va eliminar privilegis per evitar futurs cops d’estat.
• La reforma educativa: Va construir 7.000 escoles públiques i va ampliar l’educació laica.

No obstant això, les reformes progressistes van trobar una forta oposició en sectors conservadors com l’Església, els terratinents i l’exèrcit. Això va provocar una forta inestabilitat política, que es va agreujar amb el cop d’estat fallit del general Sanjurjo el 1932 i la repressió brutal d’una revolta anarquista a Casas Viejas el 1933. Aquest últim fet va erosionar la imatge del govern i va provocar la seva derrota a les eleccions de novembre de 1933, on la dreta va obtenir la victòria.

2.3. El Bienni Conservador (1933-1936)

Les eleccions de novembre de 1933 van donar la victòria a la dreta, amb el Partit Radical d’Alejandro Lerroux al govern i el suport de la CEDA de Gil Robles, una força política catòlica i conservadora.

Aquest govern va desmuntar moltes de les reformes progressistes:

• Es va paralitzar la reforma agrària, retornant terres als propietaris.
• Es van restaurar privilegis a l’Església.
• Es van suprimir algunes lleis laborals que beneficiaven els obrers.

Aquesta situació va generar un gran malestar entre l’esquerra i els moviments obrers, cosa que va desembocar en la Revolució d’Octubre de 1934. La revolta va ser especialment intensa a Astúries, on els miners van ocupar la regió, i a Catalunya, on Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. En tots dos casos, el govern va respondre amb una forta repressió militar, dirigida per Franco a Astúries i amb la suspensió de l’autonomia catalana.

El govern de dretes també es va veure involucrat en casos de corrupció, com l’escàndol de l’estraperlo (una trama de corrupció en casinos), cosa que va portar a una crisi política i la convocatòria d’eleccions anticipades el febrer de 1936.

2.4. El Front Popular i l'Esclat de la Guerra Civil (1936)

A les eleccions de febrer de 1936, la coalició d’esquerres coneguda com a Front Popular va obtenir la victòria. El nou govern, presidit per Manuel Azaña, va impulsar novament mesures progressistes, com:

• Amnistia per als presos polítics de 1934.
• Restauració de l’Estatut de Catalunya.
• Un nou intent d’accelerar la reforma agrària.

No obstant això, la polarització política era màxima i la violència al carrer anava en augment. Es van produir atacs contra esglésies i assassinats polítics, com el del tinent socialista José Castillo (12 de juliol de 1936), que va ser venjat amb l’assassinat de José Calvo Sotelo (líder monàrquic, 13 de juliol de 1936) per membres de la Guàrdia d’Assalt.

Aquest clima de violència va ser utilitzat pels sectors militars conservadors per justificar un cop d’estat, que ja s’estava organitzant des de feia mesos. El 17 de juliol de 1936, l’exèrcit es va aixecar al Marroc espanyol, iniciant així la revolta militar. L’endemà, el 18 de juliol, el cop es va estendre per la península, marcant l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).