Context Literari de La plaça del Diamant: Corrents i Autors

Corrents literaris en el context de l'obra

La novel·la La plaça del Diamant, publicada l’any 1962, s’inscriu dins del corrent de la novel·la psicològica. Aquest gènere, tal com fa Rodoreda en les seves obres d’aquest període, aprofundeix en l’interior dels personatges i presenta dos mons diferenciats:

• L’interior, que cerca constantment l’equilibri.
• L’exterior, que els ofega i de vegades els anul·la.

Altres models i corrents contemporanis

A més de la novel·la psicològica, en aquest període conviuen altres corrents destacats:

• Narrativa realista: Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra espanyola i europea. Un exemple destacat és K. L. Reich (1963) de Joaquim Amat Piniella.

• Existencialisme: Reflexiona sobre el sentit de la vida, la condició humana i els límits de la llibertat individual i col·lectiva. Aquest corrent va influir en molts autors de l’època, des de Pere Calders fins a M. Aurèlia Capmany o Piniella, entre d’altres.

• Reelaboració del realisme vuitcentista: Alguns autors reelaboren les tècniques de la novel·la realista del segle XIX, com Enric Valor amb L’ambició d’Aleix (1960).

Diferències respecte al model psicològic

Mentre que la novel·la psicològica (com la de Rodoreda) se centra en el conflicte intern i la recerca d'equilibri de l'individu, la narrativa realista i l'existencialisme posen l'èmfasi en les condicions socials externes (realisme) o en les qüestions filosòfiques sobre la llibertat i el sentit de l'existència (existencialisme).

Autors destacats en el context d'escriptura de l'obra

En el context literari en què Mercè Rodoreda va escriure La plaça del Diamant, cal destacar diversos autors contemporanis:

Pere Calders: Fantasia i ironia

Pere Calders és conegut per obres com Cròniques de la veritat oculta o Invasió subtil i altres contes. Les seves obres mostren contes curts plens de fantasia i ironia, que alguns estudiosos inscriuen dins del realisme màgic. A Calders se l’ha comparat amb autors internacionals com Poe, Borges, Kafka o García Márquez.

Llorenç Villalonga: Retrat de la societat balear

Llorenç Villalonga conrea la novel·la psicològica realista. Les seves obres, com Bearn o Mort de dama, fan un retrat de la societat balear de l’època i de la decadència de la “noblesa” mallorquina.

Altres figures rellevants

• Joaquim Amat Piniella: Testimoni de la postguerra

  Amb una producció literària diferent pel que fa al corrent, destaca per K. L. Reich (1963), una novel·la sobre el camp d’extermini de Mauthausen, on l’autor va estar reclòs.

• Teresa Pàmies: Memòria de la Guerra Civil

  Amb obres com Testament de Praga o Quan érem capitans, Pàmies rememora els anys de la Guerra Civil espanyola.

• Enric Valor: Realisme vuitcentista i paisatge

  Enric Valor (València) segueix les tècniques de la novel·la realista vuitcentista. A L’ambició d’Aleix (1960), ambientada a la Marina i el Comtat, fa unes descripcions molt detallades del paisatge i recrea l’època per explicar que el context determina les actuacions dels personatges.