Context Lingüístic i Romanticisme a València i Catalunya

Escrito el 22 de Abril de 2025 en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Context Lingüístic i Social (Segle XIX)

Llei d'Instrucció Pública: Intent d'implantació de l'escolarització (en castellà).
Llei del Notariat: Regulació dels actes jurídics (imposant el castellà).
Ordre contra l'ús del català en les obres teatrals: Prohibeix obres teatrals escrites en una llengua diferent del castellà.

Les classes populars, en general, es mantenen fidels a la llengua catalana.
La burgesia i classe mitjana valencianes urbanes s'assimilen als models de comportament de l'aristocràcia ja castellanitzada.
A Catalunya, la castellanització es limita a l'alta burgesia.
A la Comunitat Valenciana, el fenomen castellanitzador tingué una repercussió més gran que a Catalunya.

Partidaris del català acadèmic: Propugnaven un model de llengua basat en la tradició literària de l'edat moderna o de la mitjana.
Partidaris del català que ara es parla: Reprodueixen les formes contemporànies de la llengua, inclosos els localismes i castellanismes.

Revolució Francesa: Estableix la democràcia burgesa de partits, basada en la divisió de poders.
Revolució Industrial: Representa l'enfortiment de la burgesia com a classe social dominant i del proletariat com a classe social.
Guerres Carlines: Tres guerres civils al segle XIX entre liberals i absolutistes.
Pèrdua de les colònies: Al llarg del segle es perden províncies colonials.
Industrialització desigual: La major part d'Espanya manté estructures agràries de l'Antic Règim.

És un moviment cultural i artístic.

Llibertat individual: Es tradueix en el suport als moviments liberals i democràtics.
Subjectivisme: L'art refusa la raó i prioritza l'expressió dels sentiments.
Inspiració en ambients exòtics o en la naturalesa salvatge: Els escriptors romàntics es decanten per aquests espais i per situar les obres en el passat.

El grup de Constantí Llombart i Eduard Escalante: Aquests escriptors s'alineaven amb el liberalisme i el republicanisme.
El grup de Teodor Llorente i Vicent W. Querol: Conservador i monàrquic. Aquest grup va conrear la poesia lírica emfàtica i declamatòria.

Temàtica: Conrea dos dels temes de la tríada floralesca: la pàtria i la fe.
Estil: Destaca per l'exuberància lingüística.
Mètrica: Es caracteritza per la riquesa i l'experimentació.

Atlàntida (Jacint Verdaguer): Es tracta d'un poema compost de 2.637 versos alexandrins que es divideixen en deu cants.
Canigó (Jacint Verdaguer): Presenta una història més acostada a la realitat catalana: els orígens de Catalunya com a nació.

Evocació del passat: Bé a través de personatges o d'accions (Missa d'Alba, Història de l'antigor).
Populisme: El retrat del poble baix idealitzat (Vicenteta, Lo tabalet, Cortès de soldat).
Paisatgisme: La descripció idealitzada del paisatge.

Etiquetas: