Context historic de sant climent de Taüll

L'art ROMànic fou un estil artístic predominant a Europa Occidental durant els segles XI, XII i part de l'XIII. L’art del ROMànic→rural. L’Església era el principal client dels artesans, encarregaven la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses viles i pobles de l’època. La religiositat és la característica més important del ROMànic. L’objectiu era provocar un apropament dels fidels cap a Déu.FT/Títol:Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll.Autol:

Mestre de Taüll i taller

Cronologia: Església consagrada el 1123.Tècnica: Fresc i tremp sobre murs.Estil: ROMànicMaterial: Fresc traspassat a tela.Tema: Bíblic.Localització: MNAC. CH=.El Mestre de Taüll és un pintor d'identitat desconeguda, considerat com un dels més importants pintors de murals del Segle XII a Catalunya i més ROMànics d'Europa. La seva tècnica d’articular els espais es considera gairebé perfecta,les cares de les figures amb gran Realisme i estilització. l'anònim mestre i el seu taller eren originaris del nord d'Itàlia, i quan van arribar a Catalunya van ser contractats per fer aquestes pintures.Al fust de la primera columna hi ha la inscripció de la datació de consagració de l'església. L'extracció de la pintura i el traspàs a un altre suport es va fer amb la tècnica anomenada strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc.
DF=tres parts: el superior, que és la volta de l’absis, representa el cel; l’intermedi, que és la part superior del cilindre, es refereix a l'Església, i la part inferior del cilindre (actualment perduda pràcticament del tot), simbolitza el món terrenal.Element important: la simetria compositiva, que s’observa en la figura de Crist, el rostre del qual es converteix en el paradigma d’aquest concepte, i en l’estructuració geomètrica dels cossos dels diversos personatges. La simetria només es trenca en la posició de Crist, i en els arcs del registre intermedi. Poca varietat de colors però molt vius.L’esquematització formal aporta antinaturalisme, i la frontalitat de les figures, que imposen respecte i autorita,i per l’ús de franges horitzontals al fons que donen una visió atemporal de l’escena. Aquest antinaturalisme, es trenca amb l’intent de volum que l’artista imposa en els personatges per mitjà dels cercles vermells pintats a les galtes i dels plecs dels vestits. 

Un altre aspecte formal important, i molt característic del període ROMànic, és la utilització de la perspectiva jeràrquica, amb la qual l’artista aconsegueix que la imatge de Crist en Majestat, de grans proporcions respecte dels altres personatges, domini total de l’escena.Temàtica=Mostra una representació de la teofania -manifestació de la divinitat de Déu- basada en el text de la segona parusia. Crist Jutge, de cos sencer i inscrit en una màndorla.Assegut sobre l'arc del Cel, amb la Terra als preus. Beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra aguanta un Ilibre.També hi ha la dels representació dels quatre evangelistes:Tetramorf.A cadascun dels dos esxtrems de la composició hi ha un àngel Serafí.A sota hi ha la representació de la Verge María que sosté a uns quants sants apòstols.Significat i funció=religiosa i didàctica. Es representa la manifestació de la divinitat de Déu, amb la finalitat que tot el poble, aleshores analfabet, pogués entendre les escenes bilbliques i identificar els personatges bíblics, s’utilitzaven sempre els mateixos objectes o símbols, com per exemple els animals amb els evangelistes.Presentà el crist en majestat la part superior de l’absis, presidint tot el conjunt iconogràfic i envoltat per una mena de cercle que representa el mon i amb la qual cosa es vol significar o dir que Déu es el que jutja al mon terrenal.MiF=Sant Ramón, bisbe de Barbastre.Els comtes de Pallars i els senyors de Boí van participar en aquestes campanyes i van aconseguir riqueses, que les van invertir en part en la decoració i la reconstrucció de Sant Climent i Santa María de Taüll. Per tant no és extrany la presència de mestres d'alt nivell artístic.L'autor era un pintor amb contactes evidents d'Itàlia, on la influència iconogràfica i formal bizantina era molt forta, explicaria una gran part de les característiques del conjunt:el hieratisme i la frontalitat de la figures, l'allargament i l'estilització dels cossos, l'obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat a el conjunt, i l'ús de rodones vermelles a les galtes per donar certa sensació de volum.