Context Històric: Renaixement i Barroc a Europa

Renaixement: Context Històric i Social

Període que comprèn un lapse de temps variable segons els països. Es considera que s’inicia a Florència a principis del segle XV i que s’estén per tota Itàlia i posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta el segle XVI.

Època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels europeus. Aquests canvis s’inicien a les ciutats flamenques i italianes i tenen molt a veure amb:

• El desenvolupament del capitalisme mercantil.
• L’inici de l’auge de la burgesia com a grup social dominant.
• La millora de les comunicacions, el creixement de la indústria i l’àmplia circulació de la moneda, gràcies a l’arribada de l’or i la plata americanes.

El descobriment dels territoris americans, gràcies a un gran desenvolupament de les tècniques de navegació, a més d’aportar riqueses als estaments socials dominants, va canviar la visió del món.

Demogràficament hi ha un creixement, sobretot a partir del segle XVI, que deixa enrere l’època de la Pesta Negra i obre un període de relativa prosperitat en molts territoris.

Políticament es van desenvolupant durant aquest període les monarquies autoritàries (Castella, França…), inspirades en les idees de l’italià Maquiavel.

La Reforma Protestant i la Contrareforma

S’inicia una fase de contestació de la jerarquia cristiana pel luxe i modus vivendi que ostentaven. Aquest moviment, conegut com la Reforma Protestant, va ser iniciat per Erasme de Rotterdam i continuat per:

• Martí Luter (Alemanya).
• Joan Calví (Suïssa).
• El cisma d’Enric VIII a Anglaterra.

Aquesta va ser contestada per l’Església Catòlica amb el moviment anomenat Contrareforma, desenvolupada al Concili de Trento (1545-1563).

Cultura i Humanisme

A nivell cultural, la invenció de la impremta per part de l’alemany Gutenberg va contribuir en gran manera a la difusió de les idees.

Entre aquestes idees destaquen els valors humanistes, basats en la recuperació de la centralitat del ser humà (antropocentrisme) en detriment del teocentrisme medieval i inspirats en les fonts clàssiques grecollatines. Això va tenir una forta influència en el terreny artístic.

El Barroc: La Crisi del Segle XVII

L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a Europa. Aquesta crisi es manifesta en diversos àmbits:

• Crisi econòmica i social: Deguda a males collites successives que provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies i pestes.
• Crisi política i religiosa: Encapçalada per les lluites entre catòlics i protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels nobles i eclesiàstics que defensen el Papa.

Pessimisme i Funció de l'Art Barroc

En aquest context de crisi, la societat ha perdut l’optimisme, la confiança en l’home, en la raó, la ciència i en el progrés de la humanitat que caracteritzava el Renaixement. Aquest optimisme és substituït per un pessimisme i una pèrdua de confiança en l’home, que no es veu capaç de resoldre els seus problemes sense l’ajut de Déu.

L’Art Barroc neix d’una profunda espiritualitat; és un art religiós, vinculat a Roma i als Papes, que defensa les noves normes de la Contrareforma Catòlica sorgida al Concili de Trento.

L’Església, amb el nou estil, busca impressionar, emocionar i acollir el poble, fent propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció i un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells.

És, per tant, un art teatral, aparatós, exagerat, dramàtic, fastuós i recarregat que busca la fascinació i l’admiració del poble.