Context historic pavelló alemany

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,63 KB

PINTURA

1.- FITXA TÈCNICA

Nom de l’obra Autor Estil Cronologia Tècnica i suport Localització

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC:

Època Estil Autor

3. ANÀLISI FORMAL

Descripció Elements plàstics: Formes, pinzellada, color i llum

4. ANÀLISIS CONCEPTUAL

Tematica Significat: Funció Encàrrec

5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES

ESCULTURA

1.- FITXA TÈCNICA

Material Tècnica Formes Tipologia

Cromatisme:

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

3. ANÀLISI FORMAL

Descripció i Tractament dels motius:

Volum:...

Tractament de les formes

Composició

Superfícies

Ritme

Temps

4. ANÀLIS CONCEPTUAL

5. MODELS I INFLUÈNCIES

ARQUITECTURA

1.- FITXA TÈCNICA

Tipologia

2. CONTEX HISTÒRIC I ARTÍSTIC:

3. ANÀLISI FORMAL

Materials

Elements de Suport/ Suportats

Espai Exterior/Interior

Entorn i Integració urbanística.

4. INTERPRETACIÓ

Contingut i Significació Funció

5. ALTRES CONSIDERACIONS:

Models i Influències Altres obres de l’autor


1.Eros i Phsique Canova

1.- FITXA TÈCNICA

Cronologia: 1787-1793 Material: MarbreTècnica: Mitologic Formes: ExemptaTipologia: Seria Jacent i Dempeus Localització: Musée du Louvre

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

Època:  1715 – 1870 època de grans canvis en tots els àmbits. 

Economia:  Europa es troba en plena Revolució Industrial, on sorgeix el capitalisme, el naixement de noves classes socials la burgesia industrial i el proletariat, un procés de concentració urbana i la difusió dels mitjans de comunicació.

Hi ha la caiguda del anomenat Antic Règim (la Revolució Francesa). Revolucions liberals, el nacionalisme i el socialisme es van desenvolupr al llarg d'aquest segle. Va disminuir la demanda d'obres religioses en benefici d’obres laiques.

Expansió territorial d’Europa a la resta dels continents. Explotació de colònies per obtenir matèries per a la industrialització. La descoberta de noves terres va facilitar l'estudi de les grans civilitzacions, com Egipte i Mesopotàmia, i l'aproximació a cultures com la japonesa, la xinesa o la hindú.

Millora dels mitjans de comunicació va permetre a la burgesia fer els primers viatges sense cap interès econòmic.

Estil: spirat en l’art clàssic i desenvolupat durant el Segle XVIII i principis del XIX Arquitectura: vol l'equilibri formal clàssic recuperant estructures i elements arquitectònics grecs i romans (volta i cúpula) o amb els arcs de triomf o les columnes commemoratives (columna trajana). Escultura: retorn a l'estètica clàssica. El protagonisme de la figura humana, la temàtica mitològica i una certa fredor formal reforçada per la utilització del marbre.

Pintura: el centre de desenvolupament va ser París. Predomínà la línia per sobre del color i una temàtica cívica al servei de la Revolució Francesa i de Napoleó.

Autor: les tres gracies, paride, Venus itálica, etc.

3. ANÀLISI FORMAL Descripció i Tractament dels motius:  Primerament veiem que un noi amb ales, podria ser un àngel, esta besant a una noia, els dos seminus, estirada sobre una pedra. Tractament dels motius: Veiem que en l’obra hi ha l’ideal de Bellesa, tant masculí com femení. Podem dir que els rostres no presenten molta expresivitat. 

Composició: veiem que es una escultura amb bastant moviment, amb la cual cosa fa que no tinqui eixos de simetria. Punts de vista: el punt de vista de la obra es frontal, pero per compendrela tens que donar-li la volta varies vegades.

Superfícies: la textura es suau i delidcada polint amb una pedra volcanica l’obra i banyantla amb calç i àcid. L’autor busca unes sombres aconseguides amb la llum. Es una escultura en moviment.

Temps: Atemporal

4. ANÀLIS CONCEPTUAL

Temàtica (Iconografia): representa l’escena del final de la historia mitologica de l’ase d’or.

Funció: Decorativa

5. MODELS I INFLUÈNCIES

Models: Va tenir influencia dels models classics de colecions italianes, en concret del museu Pius Clementí del Vaticà i Farnese.

Influencia: als integrans del movimen del neoclassisisme. Damià Campeny va ser un alumna de Canova.


LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

Fitxa Tècnica - Nom obra: La llibertat guiant el poble - Autors: Delacroix - Cronologia: Primer terç s.XIX - Estil: Romanticisme - Tècnica: oli sobre tela - Tema: històric-al·legòric - Localització: París

Context històric i cultural:

a França de les revolucions liberals caiguda de Napoleó a a Europa un retorn a l’absolutisme  criticat/combatut per les forces o ideologies burgesia i el poble.  neix un nou estil, el Romanticisme i es caracteritza per l’individualisme, la llibertat, pels sentiments i pel gust per allò exòtic. Pintors més destacats a França és Delacroix. De la seva pintura destaca la seva pinzellada, el color per sobre el dibuix i la pinzellada solta.

Anàlisi formal Descripció figura femenina el braç dret aixeca una bandera francesa i a la mà esquerra porta un fusell. La figura avança, liderant el poble cap a la Revolució Elements plàstics : destaca el color sobre la línia Color: colors ocres i grisos apagats. Destaquen el vermell, el blanc i el blau de la bandera sobre els altres. Llum: contrastada clarobscur llum és irreal Profunditat: perspectiva aèria elements propers són més nítids.  Primer pla: morts - Segon pla: dona i els dos que l’acompanyen - Tercer pla: personatges i paisatge Composició:i Pramidal. Composició oberta perquè es elements tendeixen a anar del centre cap a fora. Personatge principal està al centre Elements expressius a molt moviment: a la bandera, als personatges (avancen, s’aixequen..) i al fum del fons Trobem expressivitat al nen i al rostre d’altres camperols

Anàlisi conceptual Tema: històric Funció n sentit decoratiu, però també té un sentit reivindicatiu amb els anys va passar a tenir una funció commemorativa. Significat revoltes liberals a parís La dona va seminua  personifica la llibertat. Mostren diferents classes socials : burgesos, camperols  nen representa les noves generacions per les quals valia la pena lluitar.

Models i influències Models - Barroc: llums, composicions… sobretot Rubens i Caravaggio - Neoclassicisme: esperit revolucionari Influències - Moviments de la segona meitat del s.XIX: Realisme i impressionisme, en la pinzellada i el color. Altres obres - La mort de Sardànapal - La matança de Quios 


CASA MILÀ

Fitxa Tècnica

- Autor: Gaudí - Cronologia: 1906-1912, principis s.XX - Estil: Modernisme - Tipologia: civil - Materials: pedra, ferro, maó i ceràmica - Localització: Barcelona

Context històric i cultural

’Espanya d’inicis del s.XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica.  la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. A, Catalunya es troba en un moment de creixement perquè s’industrialitza, l’economia catalana en bonança  basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba Gaudí va ser un reconegut arquitecte català modernista amb encàrrecs de la família Güell.

Anàlisi formal Elements sustentats: façana, pisos i la coberta. Elements sustentadors: Esquelet de ferro que permet donar llibertat a les plantes (no hi han murs de càrrega)

Descripció façana: L’edifici s’adapta al pla Cerdà. És nua gran estructura de pedra feta amb formes ondulades i sinuoses

7 PLANTAS: P.BAIXA AMB BOTIGUES, P. PRINCIPAL AMB CASA MILA, 4PLANTAS LLOGADES, ATIC TANCA EDIFICI AMB Trencadís 

Formes ondulades que recorden al mar i amb el ferro forjat dels balcons amb motius florals, tots els pisos són iguals a nivell de façana menys el pis principal, que té columnes, A la part alta de la façana hi han uns motius decoratius que fan al·lusió a la Mare de Déu del Roser. Terrat molt original, l’embelliment de les sortides de fum, els dipòsits d’aigua i les caixes dels ascensors. De pedra (decorades amb trencadís) i poden representar moltes coses, al·lusió al món simbòlic i natural de Gaudí 

Espai interior ● Planta adaptada al pla Cerdà. 3 façanas. 2 blocs d'eficis, dues entrades. Part del darrere hi ha el pati d’illa. Dos patis interiors que es comuniquen

 Planta lliure, no hi han murs de càrrega. L’espai es podia distribuir com volgués. Ascensors als patis interiors, Decoració → elements de la natura. Tic → fet amb arcs parabòlics de totxo 

Relació amb l’entorn Ben integrat, s’adapta a la perfecció al pla Cerdà. A més, la originalitat es veu sense cap problema ja que els carrers de l’Eixample són més amples i permeten una millor visibilitat

Anàlisi conceptual Funció Civil, de vivenda. Era la casa de la família Milà, vivia al pis principal. Els altres pisos es llogaven i els Milà en treien benefici. Actualment  explota turísticament l’edifici. El pis principal és una sala d’exposicions i a excepció d’un que es pot visitar, la resta són vivendes o oficines. Significat pel seu aspecte i perquè al construir la façana, deixaven les pedres al solar del davant  intenta fer metàfores i fer referències amb la natura 

Models i influències Models - Natura - Arquitectura del ferro: nous materials Influències

 Arquitectura expressionista Altres obres - Casa Batlló - Sagrada Família


ELS PRIMERS FREDS Blay

Fitxa Tècnica

 - Cronologia: 1892 - Estil: Realisme-simbolisme - Tipologia: grup escultòric exempt - Materials: marbre - Tema: costumista - Localització: MNAC, Barcelona

Context històric i cultural

Espanya, a finals del Segle XIX Restauració Borbònica país decadent,  s’industrialitza –Catalunya apareix una classe popular creant una divergència entre classes. Pertany al Realisme. Retrata assumptes de caire social amb un fort verisme Blay es va formar a l’Escola de dibuix i puntura d’Olot se li reconeix l’obra i rep premis La seva obra se situa en dos moviments, el Realisme simbòlic i el Modernisme.

Anàlisi formal: Descripció figura masculina vella que està asseguda en un banc i acompanyada per una figura femenina molt més jove que s’arrauleix a l’espatlla de l’ancià. Ambdues van nues.   grup escultòric exempt sedent de marbre Composició:  composició tancada, els elements van cap al centre. Aquest tancament queda reforçat per la posició de la nena com que no mira a l’espectador no es considera una composició oberta. Línia recta horitzontal al banc a S de la nena i la línia corbada del vell. Superfície : al banc hi ha molta rugositat i els cossos són llisos. Tot i això l’avi presenta arrugues nena llisa marcar més la diferència entre l’edat Elements expressius El tractament anatòmic és molt realista. El veiem a les arrugues, a la barba, als plecs de la pell i al rostre.  Naturalisme ’home es mostra el fred que està passant amb les mans, la postura, obra estàtica, i el poc dinamisme ve donat per la posició de la nena i el cos de l’home. Molta expressivitat donada per la posició i la gestualitat

Anàlisi conceptual Tema dues persones passant fred, les penúries de la classe popular. Significat e no és realista és la nuesa. Blay els representa nus per donar-li simbolisme, ja que la nuesa mostra la feblesa de l’ésser humà infant i ancia. L’ancià representa el Realisme i la nena el simbolisme. Funció  decorativa. La va presentar a la exposició nacional de Madrid i va guanyar el primer premi.

Models i influències Models - Textures  Rodin - Composició  Hugues Influències - Escultors modernistes de finals de segle  Altres obres - Somni - Perseguint la il·lusió 


SOL IXENT

Fitxa tècnica Títol: Sol ixent. Impressió Autor: Monet Cronologia: 1872 (últim terç s.XIX) Tècnica: oli sobre tela Estil: Impressionisme Tema: paisatge Localització: Marmottan, París

Context històric i cultural:  s.XIX a França, segon Imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials. Filosofia empirista base del pensament de l’època aparició de la fotografia i els tubs de pintura nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol... Aquesta obra pertany a l’Impressionisme, En destaca Monet s’instal·la a París on ja serà conegut Es coneixen més de 3000 obres seves. Va ser el principal ideòleg del grup impressionista

Anàlisi formal Descripció. Port amb vaixells, grues i alguna fàbrica fumejant. Destaquen tres petites embarcacions que naveguen mentre el sol està sortint. Elements plàstics  Predomini del color per sobre la línia. Pinzellada solta, ràpida. Són petites pinzelles color - predomina el blau grisós TARONJA SOL  Llum- Diàfana i homogènia, Juga amb el reflex dels objectes al mar  Profunditat  Situa l’horitzó a dalt. 

Composició Les barques fan una diagonal,  línia de l’horitzó 

Anàlisi conceptual Tema : Paisatge de Le Havre, el port. Significat Visió realista  captar la sensació visual que li produïa la realitat. Captar l’ambient boirós i grisós, fum de les fàbriques i la llum del sol. 

sensació de tranquil·litat i placidesa.

Funció stètica va ser exposada al 1874 a la primera exposició impressionista

Models i influències Models

- Turner pinzellada i colors - Realisme paisatgístic de l’escola de Barbizon Influències - Postimpressionisme (Van Gogh, Cezanne...) Altres obres - Camp de roselles, 1873


ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG

Fitxa Tècnica - Nom obra: Els afusellaments del 3 de maig - Autors: Goya - Cronologia: primer terç del s.XIX (1814) - Estil: Neoclassicisme-Romanticisme / Goyesc - Tècnica: oli sobre tela - Tema: històric i al·legòric - Localització: Prado, Madrid

Context històric i cultural

Espanya d’inicis del s.XIX, en els anys de transició de l’Antic Règim a la creació dels estats liberals. Hi ha una monarquia absolutista liderada per Carles IV.  Napoleó fa un tractat amb Carles IV en el qual Espanya permet el pas de les tropes napoleòniques per dirigir-se a Portugal. Es queden a Espanya i fan un intent d’arribar al poder, de colonitzar Espanya. El 1808, el poble espanyol es revolta en contra de la invasió napoleònica i aquesta revolta és reprimida per l’exèrcit francès, donant lloc a la Guerra del francès (1808-1814). El 1814, Espanya guanya la guerra i hi ha un retorn a l’absolutisme amb Ferran VI. En aquesta època, un dels pintors més importants era Goya. Pertanyia a la cort de Carles IV 

Anàlisi formal Descripció → Veiem un grup de soldats apuntant amb fusell al poble espanyol.  Estil  Costa situar-lo en un estil GOYESC entre el Neoclassicisme i el Romanticisme, però no encaixa del tot en cap d’ells. Destaca la seva pinzellada, la qual comença sent fina i acabarà sent solta, cosa que interessarà als impressionistes i expressionistes. ➔ Era crític amb l’època. ➔ La seva obra comença amb obres molt acolorides i acaba sent pintura més fosca. Elements plàstics Dibuix → Predomina el color sobre el dibuix. Colors → Paleta de tons foscos. Introdueix contrastos lumínics accentuats Llum → La llum e delimita també les dues zones de la pintura. Profunditat → Profunditat aèria i perspectiva linea 

Composició composició oberta. Els elements van cap a l’interior però el buit del primer pla introdueix l’espectador en l’obra dos grans grups de personatges, uns amb armes i l’altre sense. Els que no porten armes es divideixen en: - Personatges principals - Personatges afusellats - Personatges esperant per ser afusellats La llum il·lumina els no-armats i els armats queden en la penombra ● Els afusellats són molt més expressius; els altres estan d’esquenes i són iguals. La composició mostra dues línies diagonals:  convergeixen al fanal. Dramatisme per l’escena representada. 

Elements expressius

gran Realisme i expressivitat que mostra el moment de la mort. Representació dinàmica d’un moment brutal. Els rostres transmeten sentiments extrems. El grup de sodats que estan d’esquena no mostren les seves fisonomies 

Anàlisi conceptual Tema Tema històric.  Madrid quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. Reflecteix  l’afusellament de les persones que havien participat en l’enfrontament 

Funció:  simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, 

Significat: Realisme  crit davant de la irracionalitat i la crueltat de la guerra denúncia de la repressió i la violència.  deshumanitzant els soldats francesos, Simbologia del personatge principal → Es relacionen els colors blancs i daurats amb els de l’Església i la llum amb la figura de Déu

Models i influències Models - Barroc Influències - pinzellada solta i ràpida → impressionistes - tema: Picassó i Manet  


PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Fitxa Tècnica - Nom edifici: Palau de la música catalana - Autors: Domènech i Montaner - Cronologia: 1905-1908/principis s.XX - Estil: Modernisme - Tipologia: civil lúdica - Materials: ferro, vidre, maó i ceràmica - Localització: Barcelona.

Context històric i cultural: a l’Espanya d’inicis del s.XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica. E la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. Mentre Espanya es veu immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un moment de creixement perquè s’industrialitza, economia catalana estigui en bonança. Es consolida el catalanisme com a opció política. Modernisme basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba Domènech i Montaner, a part d’aquitecte va ser polític, fundador d’un dels primers partits republicans catalans (centre nacionalista republicà).

Anàlisi formal Elements sustentadors → Esquelet de ferro Elements sustentats → Pisos de l’edifici, coberta i sala de concerts Descripció de la façana: són dues façanés que fan cantonada, fetes amb maó i amb decoracions fetes amb pedra, marbre i ceràmica. 

3 pisos P. Baixa amb grans arcades x accés edifici 1 planta  és la més alta, agafa doble alçada. Columnes, arcs de mig punt i arcbotants a decoració (mosaic) és floral i hi han busts de músics. Als capitells de les columnes motius forals. Hi han molts colors. A la cantonada hi ha un grup escultòric  Mostra gent de classe popular que aguanta una figura femenina que representa la música residint el grup hi ha la figura de Sant Jordi. Referència a una cançó popular catalana, 2 planta:  Decoració de mosaic on es representa l’Orfeó Català cantant davant el públic molts colorsL’estructura és feta de ferro i destaca l’espai. Tot l’interior segueix un acabat ple de decoració de ceràmica, de llums modernistes, de flors… Sala de concerts Sala unitària (l’escenari i les butaques queden totalment integrades en l’espai). L’únic que delimita els dos espais és el conjunt escultòric. 

Descripció diferents conjunts escultòrics, esq. Referència a la música popular catalana. Dreta musica universal. Al fons de la sala de butaques hi ha a cada banda representats uns cavalls alats.  El sostre  decorat amb ceràmica amb formes florals. Al centre hi ha una gran claraboia feta amb vidre  forma de cúpula invertida, on juga amb les tonalitats blaves del cel i les grogues i taronges del Sol il·luminen la claraboia i els vitralls dels dos laterals de la sala,  la part de l’escenari hi ha decoració on es representen 16 muses de la música representades amb forma de mosaic de ceràmica i una part d’escultura. Nexe d’uníó de tots els elements decoratius són les flors, presents a l’exterior i a l’interior de l’edifici. Relació amb l’entorn Està situat al Casc Antic de Barcelona, ’edifici  dins del que és els carrers de Ciutat Vella i no llueix, ja que queda amagat. 

Anàlisi conceptual Funció → Seu de l’Orfeó Català,  l’Orfeó tingués un lloc on assajar i fer concerts. Significats → És com un temple de la música catalana, està lligat amb la ideologia catalanista. Equipara la música catalana amb la música universal. Això es pot veure en els dos grups escultòrics: 

Models i influències Models -  Arquitectura del ferro - Maó vermell:
arquitectura catalana - Arcs i arcbotants: món medieval Influències - Generació modernista Altres obres - Editorial Montaner i Simón - El castell dels tres dragons - Hospital de Sant Pau

Entradas relacionadas: