Context Històric i Narrativa de La plaça del Diamant de Rodoreda

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica.

Gènere i Característiques: La Narrativa Psicològica

En quin (sub)gènere, model o corrent situaries La plaça del Diamant? Explica les característiques bàsiques d’aquest model o corrent.

La plaça del Diamant s'inscriu en la Narrativa Psicològica, un corrent amb molta força a Catalunya des dels anys 20 i 30. Aquest model es caracteritza per:

• La introspecció profunda en el món interior i la psicologia del protagonista.
• Una forta influència de les teories psicoanalítiques.
• La trama perd importància en favor de les reaccions interiors.
• L'ús de narradors interns i tècniques com l’estil indirecte lliure i el monòleg interior.

Rodoreda l'adapta amb un gran lirisme i arrelament històric.

La Narrativa Catalana en el Context d'Escriptura

Característiques Generals de la Narrativa de Postguerra

Quines característiques generals presenta la narrativa en el context d’escriptura de La plaça del Diamant?

La narrativa de postguerra (fins als anys 70) es mou entre la continuïtat de models anteriors (novel·la psicològica, realisme tradicional) i la influència de corrents estrangers, com l'existencialisme i el realisme compromès. També és visible l'impacte de les tècniques renovadores de Joyce i Proust. Aquesta època es caracteritza per la desconnexió entre la narrativa feta a l'exili i la de l'interior, i una recuperació literària molt difícil, marcada per la fèrria censura que limitava la publicació.

Autors Destacats en el Gènere Narratiu

Quins altres autors o autores destaquen en el gènere narratiu en el context en què s’escrigué La plaça del Diamant? Aporta algunes dades sobre l’escriptura d’aquests altres autors o autores.

Destaquen:

• Llorenç Villalonga: També en la narrativa psicològica, conrea la narrativa de la nostàlgia, reconstruint un món que ha deixat d’existir (Exemple: Bearn o la sala de les nines).
• Manuel de Pedrolo: Va escriure novel·les influïdes per l'existencialisme (Exemple: Totes les bèsties de càrrega) i narrativa de gènere.
• Pere Calders (narrativa de l'exili): Jugava amb la màxima naturalitat amb elements fantàstics en un context quotidià (Exemple: Cròniques de la veritat oculta).

Altres Corrents Narratius Contemporanis

Quins altres models o corrents trobem en la narrativa en el moment que s’escriu La plaça del Diamant? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra.

Trobem, per exemple:

Realisme Compromès (anys 60)

Buscava la denúncia social i mostrar la problemàtica d'opressió i marginació. Es diferencia de la narrativa psicològica (anàlisi interna) per tenir un enfocament extern i social.

Novel·la Catòlica

Se centra en la condició humana des d'una visió cristiana, tractant la culpa i la redempció (Exemple: Joan Sales, Incerta glòria).

Evolució de la Narrativa Catalana Post-Rodoreda

Com Evoluciona la Narrativa amb Posterioritat?

Com evoluciona la narrativa amb posterioritat al context de La plaça del Diamant? Quines característiques presenta?

Després de la mort de Franco (1975) s’inicia un procés de normalització. Arran de la crisi del realisme social (post-1968), la literatura dels anys 70 fou majoritàriament antirealista i afavorí l'experimentalisme narratiu. Aquesta novel·la de trencament fugia d’estructures clàssiques, tractant temes urbans, sexe i drogues, propis de la contracultura. Als anys 80 i 90, es va produir un retorn a formes narratives més clàssiques, revaloritzant l’argument i els personatges, amb un auge de la novel·la de gènere i el realisme brut.

Autors Posteriors i Diferències amb Rodoreda

Quins autors o autores destaquen en el gènere narratiu amb posterioritat al context de La plaça del Diamant? Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors respecte a Mercè Rodoreda?

Destaquen Isabel-Clara Simó i Quim Monzó:

• Isabel-Clara Simó: Conrea la novel·la psicològica, creant personatges complexos amb relacions conflictives, cosa que presenta una semblança temàtica amb Rodoreda.
• Quim Monzó: S'inscriu en el realisme brut, i destaca com a contista brillant (Exemple: El perquè de tot plegat), utilitzant un estil urbà, humorístic i cínic. Això difereix del marcat lirisme, el simbolisme i la tècnica de l’escriptura parlada de Rodoreda.

La Presència Femenina en la Literatura Catalana

És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores que destaquen en el període que va de la postguerra a l’actualitat.

Rodoreda és la novel·lista més important de postguerra. En aquest context, també va publicar Maria Aurèlia Capmany. La presència femenina es va destacar considerablement a partir dels anys 70.

Autores rellevants (Postguerra a l'Actualitat):

• Montserrat Roig (Novel·lista, dècada dels 70).
• Isabel-Clara Simó (Novel·lista, dècada dels 70).
• Carme Riera (Novel·lista, dècada dels 70).
• Carmelina Sánchez Cutillas (Poeta/Novel·lista, Matèria de Bretanya, 1976).

La plaça del Diamant en la Trajectòria de Mercè Rodoreda

Situa La plaça del Diamant en la trajectòria de l’autora i digues algunes característiques de l’etapa o bloc.

La plaça del Diamant (1962) se situa en la segona etapa de la trajectòria de Rodoreda, anomenada Obres de Maduresa: novel·les d’anàlisi psicològica. L'autora reprèn la seua vocació literària a Ginebra a finals dels anys 50, trencant el seu silenci de vint anys.

Aquesta etapa es caracteritza per:

• La introspecció profunda del personatge.
• L'ús de la tècnica de l’escriptura parlada.
• Mantenir un contacte més directe amb la realitat històrica (a diferència de les obres posteriors, que transformen la realitat en mite).
• Centrar-se en el dolor i l'assoliment d'una maduresa alliberadora.