Context històric de les grans obres del Renaixement italià

Contextos històrics de l'art del Renaixement

San Pietro in Montorio

Cal situar l'erecció d'aquest edifici de culte en el context de màxima esplendor de la Roma renaixentista. A mitjans del segle XV, el papa Nicolau V va refermar la ciutat eterna, tot projectant la construcció de la basílica de Sant Pere, que es féu realitat unes dècades més tard. Però l'assalt de les tropes encapçalades per l'emperador Carles I d'Espanya (atac esdevingut l'any 1527, conegut com il sacco di Roma) va generar la decadència del papat, cosa que provocà una posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

El David de Donatello

La ciutat de Florència, a diferència de gran part d'Itàlia, mantenia la independència política, cultural i econòmica respecte de les grans potències europees i de l'afany expansiu de Milà i de Nàpols. Florència vivia del comerç i, sobretot, de la manufactura tèxtil, per la qual cosa gaudia d'un alt nivell de desenvolupament. Per això no ha d'estranyar que entre les grans famílies aristocràtiques florentines hi hagués una gran rivalitat per aconseguir el govern de la ciutat, atesos els grans avantatges que comportava en els àmbits de la política interna i l'economia.

El Rapte de les Sabines

Al segle XVI, Europa es va convertir en un camp de batalla. Carles d’Habsburg havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic tenint en contra Francesc I. Aquest conflicte va tenir grans repercussions als estats, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l’assalt a la ciutat de Roma per les tropes imperials l’any 1527. Aquest fet fou la causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé la capitalitat de l’art a favor de Florència, Màntua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué per Europa i es desenvoluparen nous centres artístics.

En el terreny religiós, la Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós europeu.

Dànae

Sorprèn que, en un moment en què se celebrava el Concili de Trento (convocat amb la finalitat de fer front al protestantisme i de refermar els dogmes del catolicisme), un rei com Felip II, erigit en protector del catolicisme enfront dels protestants, triés una temàtica pagana i no cristiana, i escollís un nu que podia despertar, segons les teories de l'època, la lascívia de l'espectador. En realitat, cal entendre aquest encàrrec pel fet que Felip II s'interessava per les interpretacions en clau cristiana de les obres que adquiria, seguint, d'aquesta manera, la línia neoplatònica de cristianització dels clàssics.

Volta de la Capella Sixtina i el Judici Final

A inicis del segle XVI, el papat vivia una etapa de plena esplendor i necessitava fer de Roma la capital de la cristiandat. Per aquest motiu, es va iniciar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà i la reforma de totes les dependències vaticanes. El luxe i la despesa que això va comportar (la Capella Sixtina només va suposar una petita part del pressupost) van portar l'Església a recaptar diners mitjançant la venda d'indulgències. Aquesta qüestió generaria un greu conflicte que acabà amb el trencament definitiu entre l'Església catòlica i les esglésies protestants. A això cal afegir-hi l'assalt, l'any 1527, de les tropes imperials de Carles I, la qual cosa no impedí a Miquel Àngel executar el Judici Final, enllestit el mateix any en què el papa convocà el Concili de Trento, amb el qual es pretenia contrarestar la influència protestant.

El Naixement de Venus

La família Mèdici va dominar l'escena política de la ciutat de Florència des de la segona meitat del segle XIV fins a finals del segle XV. Alguns dels seus membres van promoure l'art i la cultura, i van protegir els artistes més notables del Quattrocento italià com, per exemple, Donatello o Brunelleschi. El Mèdici més conegut és l'humanista Llorenç el Magnífic, que va protegir, entre altres, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i Botticelli. De fet, aquest quadre va ser un obsequi de noces que Llorenç el Magnífic va fer al seu cosí.