Context Històric del Renaixement: Florència, Roma i Venècia

Context Històric: La Itàlia del Renaixement

En el segle XV, la península itàlica no era un estat unificat. Les rivalitats polítiques van acabar fragmentant Itàlia i es van constituir repúbliques, principats i ciutats-estat que van exercir el seu domini i influència sobre els territoris circumdants. Aquests petits estats rivalitzaven entre ells en el terreny polític, comercial i, fins i tot, artístic.

Eren ciutats riques, la prosperitat econòmica de les quals s’havia vist afavorida pel comerç gràcies a l’obertura de noves rutes (la seda). La ciutat de Florència mantenia la independència política, cultural i econòmica respecte de les grans potències europees i de l'afany expansiu de Milà i de Nàpols.

En aquesta època va sorgir una nova classe burgesa constituïda per mercaders enriquits amb el comerç a llarga distància.

Els Medici: Comerciants, Banquers i Mecenes

Els Medici eren una família de comerciants i banquers de Florència que van arribar a governar la Toscana i a exercir una influència considerable sobre la política italiana i europea. Representants de la burgesia ascendent en les ciutats del nord d’Itàlia en l’època d’expansió del capitalisme mercantil i financer, van deixar la seva empremta en l’art del Renaixement exercint el mecenatge. Apareixen ocupant el càrrec de gonfaloniero o cap de la ciutat des del segle XIV.

Cosimo el Vell (1389-1464): L'Artífex de Florència

Després de vèncer el partit del patriciat tradicional, Cosimo el Vell va instaurar des de 1434 un poder dictatorial a Florència, si bé va respectar la forma republicana de les institucions i es va mantenir allunyat personalment dels càrrecs principals, encomanant-los a clients seus. Cosme va duplicar la fortuna de la família i la va utilitzar per fomentar les arts i el pensament, fent de Florència un gran focus de cultura renaixentista.

Es van beneficiar del seu mecenatge artistes com:

• Brunelleschi
• Donatello
• Filippo Lippi

Amb el mateix esperit de recuperació de la cultura clàssica, va comprar importants manuscrits grecs, amb els quals va formar la biblioteca familiar.

Roma i l'Esplendor del Cinquecento

En el segle XVI, Roma va prendre el relleu de Florència en una segona fase del Renaixement. Els papes Juli II (1503-1513) i Lleó X (1513–1521) són els exponents de la força del Pontificat i els principals promotors i mecenes.

El Papat com a promotor i mecenes

El papat vivia una etapa de plena esplendor i necessitava fer de Roma la capital de la cristiandat. Per aquest motiu, engegà un programa cultural de primer ordre i van fer venir a Roma els artistes més importants d’aquest moment. Es va iniciar:

• La construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà (Bramante).
• La reforma de totes les dependències vaticanes.

El classicisme esdevé el llenguatge triomfal dels programes pontificis com a símbol i mite del seu valor ecumènic. Amb ell, el classicisme esdevé la cultura oficial del papat, i Roma la seu d’aquesta etapa del Renaixement, on convergiran les diferents opcions i alternatives resultants de la crisi del llenguatge florentí.

La Crisi i la Contrareforma

El saqueig de Roma per les tropes de l’emperador Carles V (1527) marca la fi de la fase culminant del Renaixement i del Papat. A partir d’aquí s’inicia una època de turbulències polítiques i religioses, marcada per la Reforma protestant i la greu crisi política que comporta (guerres de religió).

Amb el Concili de Trento (1545-1563), l’Església catòlica va reaccionar per imposar les normes artístiques més d’acord amb la fe. La Contrareforma va posar fi a l’intel·lectualisme manierista i va imposar un art més auster, enèrgic i popular, que va significar una transició cap a l’estètica del Barroc.

Venècia: La República Supervivent

Venècia és l’única ciutat-estat supervivent que resisteix la crisi. Al segle XVI, la Sereníssima República de Venècia és una ciutat rica, d'ambient marítim i sumptuós i de gran benestar.

Venècia té un caràcter diferenciat de la resta d'Itàlia gràcies a haver tingut una pau perllongada: no ha sofert les cruels lluites polítiques intestines de Florència i la cura seguretat de l'Estat ha fet que les altres potències no hagin pogut intervenir en els seus assumptes. Així, la pau convidava a gaudir del luxe i la festa.