Context Històric i Cultural: Roma, Pompeia, Etruscs

Context Cronològic, Històric i Cultural

Obres del Període Imperial Romà

• Maison Carrée
• Panteó
• Colosseu
• Pont del Diable
• August de Prima Porta
• Escultura Eqüestre de Marc Aureli
• Ara Pacis Augustae

Se situa a l'inici del període imperial, en concret en l'anomenada Pau d'August o Pax Romana: l'Imperi aconseguí una sòlida estructura social, jurídica (Dret Romà: en aquest període seran els mateixos emperadors els que legislaran mitjançant els Edictes i les Constitucions), política i comercial. El regnat d'Octavi August posà fi a les guerres civils i a les amenaces exteriors, donant lloc a dos segles (I i II dC) de pau i prosperitat. L'expansió territorial assolí els màxims límits en la història de Roma: els territoris incorporats van ser dividits en províncies i se'ls imposà la romanització.

Culturalment, Roma fou influïda per Grècia: en el camp de la filosofia, el platonisme de caire idealista fou substituït per l'aristotelisme més pràctic i més valorat pels romans. És l'època de màxim desenvolupament de la cultura llatina, en la qual destacaren autors com els poetes Virgili (L'Eneida), Horaci i Ovidi; en el camp de la prosa, cal destacar Sèneca i els historiadors Tàcit i Suetoni, entre d'altres.

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Cronològicament, pertany al segle I aC, la qual cosa el situa a l'època de la Pau Augusta de plenitud imperial: romanització, divisió del territori en províncies, sòlida estructura social, jurídica (Dret Romà), política i comercial.

Sobre Pompeia: ciutat fundada pels oscs (poble preromà) al segle VII aC. Situada al golf de Nàpols, esdevingué un enclavament comercial força important (intercanvis amb grecs i fenicis). El general Sul·la la conquerí l'any 91 aC i la convertí en colònia, del nom de la qual en quedà Pompeia. Posteriorment, esdevingué un lloc d'estiueig de les classes opulentes de Roma.

L'any 79 dC, durant el regnat de l'emperador Titus, va ser destruïda pel volcà Vesuvi i sepultada sota un mar de lava i cendres (que van permetre conservar-ne una part molt important) i redescoberta al segle XVIII, moment en què es van iniciar les excavacions.

Sarcòfag dels Esposos

L'obra és del segle VI aC i s'inscriu en el si de la civilització etrusca que va desenvolupar-se a la Península Itàlica (l'actual Toscana) entre els segles X i II aC. Segons la tradició, el poble etrusc procedia de l'Àsia Menor.

Constituïren una civilització basada en ciutats estat com Populònia o Tarquínia i dominaren Roma (que tingué tres reis etruscos) entre finals del segle VI i finals del segle V aC. Comerciaren intensament amb altres pobles de la Península Itàlica, com els grecs de la Magna Grècia, als quals influïren i dels quals reberen una forta empremta.

Fou una cultura que donava molta importància a la religió i als rituals funeraris i exercí una marcada influència sobre la civilització i cultura romanes (art, religió, etc.). Entre els segles IV i III aC, el poble etrusc va quedar sotmès al poder de Roma.