Context Històric i Cultural de l'Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB
Context Històric i Cultural de l'Obra
Context de l'Escriptura
La literatura catalana, durant l'escriptura d'aquesta obra, es va desenvolupar sota la repressió de la dictadura franquista, amb condicions restrictives fins a la fi dels anys seixanta. En el context de la postguerra, el silenci imposat pel règim i la persecució dels escriptors contraris van traslladar la vida literària a l'exili i la clandestinitat. No obstant això, la creació d'editorials modernes i l'eliminació parcial de la censura durant els anys seixanta van permetre una progressiva recuperació cultural. La censura va continuar fins al final del règim, afectant la producció literària en català.
Situació de l'Obra en la Trajectòria de l'Autor
El Llibre de Meravelles és un tríptic poètic del jo líric, que registra cronològicament l'ambient de la postguerra. Escrit principalment entre 1957 i 1958, amb els laterals completats el 1968, aquest període és crucial per a Estellés. Durant els anys 50, Estellés estableix contactes amb importants figures literàries i desenvolupa el seu estil propi, explorant la quotidianitat i la desolació. Als anys 60, s'observa una diversificació temàtica i noves influències, com ara Cummings i Larkin. A partir dels 70, s'intensifica la publicació i l'activitat compromesa del poeta, culminant amb el monumental mural del País Valencià.
Característiques del Gènere i Autors Coetanis
Característiques Generals de la Poesia en el Context de l'Obra
Els primers anys de la postguerra van veure una poesia estancada en esquemes postsimbolistes, allunyada de la realitat, buscant una sensació de normalitat cultural. Les revistes clandestines i la influència de Carles Riba van reforçar aquesta direcció. A partir dels anys 50, la lírica va canviar, mantenint les tècniques simbolistes però obrint-se a temes més universals i contemporanis, com les angoixes i els problemes de l'home en la postguerra, iniciant un corrent humanista. Diversos autors i obres, com les de Josep Carner, Carles Riba, Salvador Espriu i Josep Palau i Fabre, marquen aquest canvi cap a una poesia més compromesa amb la realitat.
Autors Destacats en el Context de l'Obra
- Salvador Espriu: Reconegut per la seva complexitat simbòlica i la seva reflexió sobre temes existencials, va escriure obres com La pell de brau (1960). A través d'aquestes, explora la identitat catalana, la mort i la història.
- Miquel Martí i Pol: La seva poesia va destacar per la seva autenticitat i proximitat, reflectint la realitat social i la seva pròpia experiència vital. Obres com La fàbrica exploren la classe treballadora i el compromís social, mentre que Estimada Marta és un recull de poemes més íntims.
Corrents Poètiques i Evolució Posterior
Altres Corrents en el Context de l'Obra
Altres corrents que trobem en el context de l'obra són:
- Simbolisme: Busca crear una sensació de normalitat cultural amb una temàtica centrada en qüestions transcendentals com Déu i la mort (ex: Salvatge cor de Carles Riba).
- Avantguardisme: Representada per autors com Josep Palau i Fabre i Joan Brossa, s'acosta a l'experimentació i la ruptura formal amb l'avantguarda de les arts plàstiques.
- Realisme: Present en obres com Vacances pagades de Pere Quart, marca un canvi cap a una poesia més narrativa, quotidiana i directa, amb un compromís social i una funció crítica enfront de la dictadura.
Evolució de la Poesia Catalana Posterior
Després del franquisme, la poesia catalana evoluciona cap al simbolisme i l'experimentalisme amb obres com Els Miralls de Pere Gimferrer i Poesia rasa de Joan Brossa. La "generació dels setanta", influïda pel simbolisme i el surrealisme, expressa el desassossec vital a través d'una poesia hermètica i formalista. Als anys 80, s'accepta el llegat dels grans poetes del segle XX, explorant diverses tendències. Als 90, hi ha un gir cap a un lirisme autobiogràfic i una preocupació per la crisi social urbana. Els poetes d'aquest període, nascuts entre 1967 i 1975, es caracteritzen per un postmodernisme, amb exemples com Joan-Elies Adell i Antònia Arbona.
Autors Destacats Posteriorment
- Marc Granell: Autor valencià que ha evolucionat cap a una poesia més transparent i crítica. Destaca per la seva preocupació sobre l'ésser humà i la societat, amb un "pessimisme existencial" que denúncia un món que no li agrada (ex: Llarg camí llarg, 1976).
- Maria Mercè Marçal: Autora catalana que combina la poesia popular amb l'avantguarda, abordant temes com la igualtat de gènere i la maternitat. Les seves obres presenten una simbologia rica i una varietat d'estrofes. Explora la identitat femenina i l'homosexualitat (ex: Sal oberta, 1982).