Context històric i cultural de l'obra El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de l'obra?

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés cal situar-lo en la poesia realista dels anys 60. Amb la menor pressió de la censura comença a conrear-se una poesia de denúncia social o protesta social que reivindicava la participació de la literatura en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà. El llenguatge és senzill i planer per facilitar la comunicació amb el lector. Aquesta poesia sorgeix pel context políticosocial de la postguerra i per la necessitat de renovació estètica que té sempre la literatura. Aquesta línia de poesia connectarà després amb els textos dels cantautors de La Nova Cançó (Lluís Llach, Ovidi Montllor, Raimon...). En aquesta tendència tenim a Salvador Espriu amb "La pell de brau".

2. Situa l'obra en l'etapa de l'autor i digues algunes característiques diferenciant-les de la resta.

El Llibre de Meravelles el podem situar dins de la poesia realista dels anys 60, les característiques de la qual són:

• Actitud social del poeta: deixa de sentir-se una espècie d'elegit o il·luminat solitari per identificar-se amb l'entorn i passa a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta.
• Experiència poètica: l'acte d'escriure deixa de ser una tasca intimista per a ser una experiència compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat.
• Mètode d'inspiració: la reflexió del poeta sorgeix de l'experiència real, no prové de la consideració de la paraula poètica com a font d'un discurs simbòlic.
• Un llenguatge nou: el discurs poètic deixa de ser equívoc i abstracte per a passar a ser unívoc i concret. El llenguatge adquireix un to directe i fins i tot col·loquial.
• La forma ha de ser narrativa, poc metafòrica, el vers, lliure, l'estil, discursiu.
• El protagonista del poema: l'heroi de la nova poesia assolí una funció social amb l'objectiu d'alliberar-la de tota mena d'alienacions i opressions.
• El destinatari: qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista. La poesia és per a tothom, no per a un grup d'escollits.

3. Característiques generals del gènere en el context d'escriptura.

Vicent Andrés Estellés s'integra en l'anomenada generació poètica dels anys 50, formada per autors nascuts als anys 20 que van viure una infantesa marcada per la Guerra Civil. En el context de difusió de l'existencialisme, aquests autors es distancien tant de l'expressió solemne i tredor formal del garcilasisme oficial (el "marbres asexuats" que esmenta Estellés en "L'estampeta"), com de l'esquinçament sentimental i el dramatisme. Proposen una poesia amb certes innovacions formals però també atenta als formats clàssics (elegies, decasíl·labs, etc.) i de manera molt destacable incorporen al llenguatge literari elements de la varietat col·loquial i fins i tot de la vulgar. Aquests poetes no fan una alambinada elaboració de la realitat com hem trobat en els postsimbolistes, sinó que, en la línia del neorealisme, mostren aspectes costumistes que determinen l'experiència col·lectiva (en el cas d'Estellés, de la guerra: estraperlo, relacions clandestines, prostitució, presó...). La seua reivindicació social s'expressa en la preocupació ètica i civil, més que en l'atac frontal al règim autoritari. Bons exemples d'aquesta són: Llibre de meravelles de VAE o La fàbrica i Paraules al vent de Miquel Martí i Pol.

4. Altres autors destacats dins del gènere

En aquesta tendència, poesia realista, destaquem: Salvador Espriu: La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, es caracteritza per un hermetisme que facilitava passar la censura. Cementiri de Sinera, és el seu primer llibre de poesia, on evoca el món destruït per la guerra. La pell de brau, parla de la llibertat, la justícia i la tolerància, aquesta obra s'inscriu dins del realisme social que triomfa en aquest període, i la situació política que viu el país fa que siga llegit en clau patriòtica i de consciència moral. Miquel Martí i Pol: Amb els llibres El poble (1966) i La fàbrica (1959-72) entra de ple en el corrent anomenat realisme històric, ja que presenta amb procediments realistes el món que coneix bé. Se sent compromès amb la gent del seu poble i la seua fàbrica i, per extensió, amb la classe social a què pertanyen. Utilitza un llenguatge directe i assequible, ric en l'ús d'un lèxic acurat i de metàfores i imatges que permeten percebre el context social, però també l'univers dels homes i de les dones individuals.

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra. Explica les seves diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra.

Els ressons de l'activitat política que s'oposava a la dictadura franquista tan que, a casa nostra, la poesia realista compromesa, s'allargue fins a ben entrats els anys setanta, quan a Europa ja teia uns anys que aquesta mena de lírica ja no es conreava. Però, sorgeixen d'altres línies poètiques que l'única cosa que tenen en comú, és el rebuig del realisme anterior. Aquesta nova poesia està marcada per una atenció tonalment estètica i formal i pel seu atany investigador i innovador, de buscar noves formes d'expressió, i fins i tot, de reflexió sobre la poesia i el poema mateix. La poesia esdevé formalista i simbòlica. A diferència de la poesia realista, ara és l'individu i no el món social, l'objecte a investigació. Destaquem a J.V. Foix i J. Brossa.

6. Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

L'època que va des dels anys 70 als 90 comença amb els darrers extrems del franquisme. La mort del dictador i les primeres passes cap a la democràcia parlamentària. Es desenvolupa el turisme i un marcat sentiment europeista. L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura de les darreres dècades. Aquests últims anys del segle XX han destacat pel gran nombre de moviments artístics que han coexistit simultàniament i que han estat en evolució i transformació constant. Pel que fa a la poesia dels 70 es caracteritza per la presència d'una gran diversitat de tendències i estils. Per una part trobem la poesia realista compromesa, per altra sorgeixen altres línies que rebutgen el realisme anterior. Aquesta poesia està marcada per una estètica formal, es tracta de la poesia formalista i simbòlica (Foix i Brossa). En els vuitanta hi ha una continuitat respecte a la generació anterior, marcada per l'eclecticisme. Alguns d'aquests s'han fet ressò del rock i de l'estètica quotidiana de la ciutat; el paisatge urbà i els ritmes de la societat industrial són presents en una poesia que lluita contra estructures més clàssiques (Vicent Berenguer). Finalment, amb l'avanç en la normalització de la llengua i els premis literaris, s'ha afavorit l'aparició de poetes i de poetesses nous i de tendències diverses. Destaquem a Josep Ballester i Marc.

7. Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor?

Durant els anys vuitanta la poesia continua amb els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del "jo", a través de la suma de vivències personals, i conceberen la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació de les experiències personals. S'accepta el mestratge de tots els grans poetes del segle XX: Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Pere Quart... Als anys noranta abandonaren la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com impulsor de la transformació social, tendiren a l'autobiografia a la intimitat i manifestaren un acusat escepticisme. Prevalgué la pretensió de l'obra ben feta. S'hi observa una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus, més íntims. Actualment podem destacar autores com Inma Lopez Pavia, M° Mercè Marçal...

8. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

L'obra està escrita a l'inici de la democràcia, anys de progrés econòmic de entrada de nous aires procedents de l'estranger que influirán en les escriptures. La dècada dels 70 serà una època de normalització cultural en la qual es publiquen noves revistes i es creen premis literaris. Es pot parlar d'un teatre clau que imita el realisme trobem diverses estratègies per parlar de la realitat sociopolítica. Influències de models del teatre europeu: teatre existencialista (Sartre); teatre de l'absurd (Ionesco) teatre èpic (Beckett); Obres: Homes i no (de Manuel de Pedrolo), El retaule de l'artista (de Jordi Teixidor)

9. Situa a questa obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc

En aquesta primera etapa, les obres estan caracteritzades per la temàtica social, la dialèctica de les estructures internes, la construcció aïllada d'escenes, els personatges tipus i la referència al present a través d'accions situades en el passat (La desviació de la paràbola).

Als finals dels 70 Sirera enceta el camí cap a la professionalització. L'autor s'interessa per formes dramàtiques molt diverses i duu a terme una reflexió sobre les possibilitats i els límits del llenguatge teatral. Les dues obres més destacades d'aquesta etapa són: El verí del teatre i L'assassinat del doctor Moraleda.

Paral·lelament a l'escriptura, Sirera assumeix responsabilitats en la gestió teatral pública i des del 90 ha treballat com a guionista de sèries per a televisions autonòmiques.

10. Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context d'escriptura de l'obra?

Els grups de teatre independents nascuts al llarg dels 70 havien proposat espectacles amb noves tècniques dramàtiques (mim, mescla de gèneres, decorats simbòlics, etc.) i la feina i funció de l'autor teatral s'havia diluït en la construcció espectacular col·lectiva. Algunes d'aquestes campanyes teatrals (joglars, Comediants...) duien a terme violentes i poderoses imatges plàstiques, però de contingut menys didàctic o polític.

Al 80 millora el clima de llibertats per a la creació. El teatre evoluciona per la voluntat europeista dels autors. Torna el teatre de text i autors com Sirera investiguen nous espais escènics, recuperen el paper del director i posen en valor la transcendència dels diàlegs a més d'incorporar les possibilitats tècniques dels escenaris que havien investigat les companyies independents. Els autors s'aparten de la denúncia de l'opressió col·lectiva i s'inclinen per temes purament literaris.

11. Quins altres autors destaquen en el context d'escriptura d'El verí del teatre?

Tot i el desprestigi del «teatre d'autor» durant les dècades dels 60 i dels 70, algunes de les obres de més èxit van ser precisament d'autoria individual. Es tracta de companys generacionals de Sirera que, com ell, es formen en el paradigma del teatre èpic, distanciat i compromès, però en el camí de la professionalització s'inclinen per produccions de caràcter realista que expressen conflictes individuals. Jordi Teixedor: El retaule del flautista, obra en què denuncia la corrupció política i els abusos del poder dictatorial amb un llenguatge que opta pel distanciament. Josep Maria Benet i Jornet, autor més representatiu del teatre català de la segona meitat del segle XX. Obres: Una vella i coneguda olor, Berenàveu a les fosques, Desig… Ha compaginat una obra teatral brillant amb una carrera com a creador de guions televisius. Els seus protagonistes, moguts per fortes passions, solen fracassar en l'intent d'integrar-se en un grup social.