Context històric i cultural de l'escriptura teatral

En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

La mort de Franco va significar l’anomenada transició a la democràcia. A més, amb el restabliment de la democràcia es va permetre l’elaboració dels estatuts d’autonomia i la rehabilitació de les institucions d’autogovern. La societat civil inicia una tasca de reviscolament de la cultura i la llengua pròpies. Les editorials existents s’enforteixen, però també en naixen de noves, com és el cas de Bromera. Algunes institucions esperonen la creació literària en tots els gèneres a través de la convocatòria dels premis literaris. D’aquesta manera, existeix una iniciativa busca fer-ne una campanya de promoció per a donar-les a conèixer. La nostra literatura viu un moment únic pel que fa a quantitat i qualitat de lectors, escriptors i obres publicades. La diversitat d’interessos del món actual es veu reflectida en una diversitat de lectors que poden triar diferents títols d’autors que conreen maneres i gèneres diversos. A més, les fronteres de la tria de lectures s’eixamplen d’una manera considerable amb la normalització de les traduccions.

Situa aquesta obra en la trajectòria de Sirera (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

Primera etapa (1969-1977): En aquesta etapa va estar vinculat a grups de teatre independent i al context de lluita contra el franquisme. Va fer teatre social amb obres com La pau (retorna a Atenes), i va escriure també teatre de caràcter personal. Segona etapa (1978-1985): En aquesta etapa va començar la democràcia espanyola. Fa una escriptura més individual. Treballa amb formes, subgèneres i models de procedència diversa. Té una gran varietat de temes tant de caire íntim com metateatral. Destaca en aquesta etapa El verí del teatre és l’obra que juga més extensament amb la realitat i la ficció de la representació escènica. Tercera etapa (1986-1994): Aquesta etapa es caracteritza per la consolidació de les formes característiques de Sirera, marcades per la investigació i la reflexió. Exemples: Cavalls de mar. Quarta etapa (1999-...): En aquesta etapa reprèn l’escriptura d’obres teatrals. Té una gran diversitat de propostes i sobretot una voluntat de connectar amb el públic. Trio.

Quines característiques generals presenta el teatre en el context d' escriptura de l' obra?

El teatre a partir dels anys setanta experimentà una profunda transformació: el teatre entès com a posada d’escena d’un text escrit per un dramaturg serà qüestionat per companyies formades per actors joves que l’entenen d’una manera diferent: el teatre de creació col·lectiva. Els trets principals de la renovació teatral són:

• La relativització del text escrit: ara el text és un element més i els directors es converteixen en els veritables autors.
• Protagonisme dels elements teatrals: el treball dels actors, escenografia, il·luminació, vestuari...
• Introducció d’altres manifestacions artístiques: trobem al costat del llenguatge teatral música, ball, dansa; arribant a un espectacle artístic integral.
• Participació del públic: aquest guanya un cert protagonisme, fins i tot, algunes obres més innovadores l’utilitzen com a element fonamental per l’existència de l’obra.

Les temàtiques més destacades als anys 80 i 90 són: la comunicació, les relacions amoroses o familiars i el pas del temps, sempre des d’una mirada cap al món interior, cap a l’individu i la seua quotidianitat; en canvi, ja al segle XXI, trobem una mirada cap al món actual i la realitat social pròxima amb temes com la migració, el xoc cultural, la violència de gènere, la crisi econòmica i social.

Quins altres autors o autores dramaturgs destaquen en el context d'escriptura d’El verí del teatre? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

Carles Alberola: és un autor que va simultaniejar l'escriptura, la direcció i la interpretació. En una primera etapa que abasta els anys 90, Alberola va estrenar 14 comèdies, de les quals en va dirigir tretze i en va interpretar sis. Crea, el 1994, la companyia Albena Teatre, de la qual és director. El 1999 comença la segona etapa, en la qual arriba el reconeixement i l'èxit conjunt de crítica i públic, amb l'estrena de Besos; Alberola té una projecció nacional i obté gran èxit a Madrid i Barcelona. Patrícia Pardo: és una dramaturga valenciana que barreja l’humor amb la crítica social. Per una part, interpreta un pallasso que relaxa un públic, i després, quan menys s’ho espera, el sorprén amb una crítica sobre la política corrupta i la hipocresia. Presenta una visió única de les arts del circ. Algunes de les seues obres són El fandango de Marx, Comissura, Cul Kombat i Perenne.