Context històric i cultural de l'escriptura d'una obra literària

LPDD - En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

L'escriptura d'aquesta obra se situa en els anys seixanta. En aquesta època, el franquisme pressionat per l'oposició i per la política internacional, ha d'acceptar una liberalització en alguns àmbits de la vida pública i cultural. Al País Valencià, no es constata aquest redreçament cultural fins als setanta, quan una nova generació d'escriptors comença a publicar narrativa d'una manera sòlida i continuada, a la vegada que escriptors de generacions anteriors s'incorporen al cultiu d'aquest gènere (Joan Francesc Mira).

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes o blocs) i digues algunes característiques...

Aquesta obra pertany a l’etapa de formació, Mercè Rodoreda irromp amb força en el panorama literari dels anys 30 publicant assaig i novella (1932-1936). Les primeres obres són temptatives en la formació d'un estil propi (“Crim”), Rodoreda apunta un humor sarcàstic i desmitificador, només acceptà “Aloma”. Altra etapa és la de maduresa, caracteritzada per l’entrada al món de la imaginació, algunes obres són: “La plaça de Diamant” (1962) i “El carrer de les Camèlies” (1966).

Quines característiques generals presenta el gènere (la narrativa) en el context…

Després de la victòria franquista es produeix un empobriment cultural i un procés de castellanització. Al món literari falten escriptors, editors i públic lector, es provoca l'aïllament dels models exteriors, una crisi amb l'aparició de la censura i els escriptors es veuen abocats a l'exili. Alguns trets característics d'aquesta literatura d’exili són: la presència del tema de l'enyor, del sentiment de frustració i la fatalitat del destí i la denúncia de la guerra i les seves conseqüències.

Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra…

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994). Té títols destacats com: “Antaviana” (1978) i “El primer arlequí” (1936). Es caracteritza per formar part d'una generació que se sent més compromesa amb la qualitat formal de l'obra sense renunciar a la reflexió crítica sobre les contradiccions i les febleses humanes. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Té títols destacats com: “Necessitem morir” (1952) i “La pluja als vidres” (1963). Es caracteritza per la seva tasca cultural i literària juntament amb les seves teories feministes.

Quins altres models o corrents trobem en el context de …

“La plaça del Diamant” s’inscriu a la novel·la psicològica, que pretén reflectir la realitat interna dels personatges des de la subjectivitat. A més, s'enriqueix amb elements de la història recent, com la denúncia de la guerra i les seves conseqüències. Mentre que la novel·la realista intenta reflectir la realitat externa de forma objectiva. Conviuen amb la novel·la psicològica els següents corrents novel·lístics: la novel·la realista, la realitat del somni, testimonial, existencialista, catòlica i novel·la de gènere.

Com evoluciona el gènere (la narrativa) …

Els anys 70 van implicar el ressorgiment de la narrativa, sorgeix l’anomenada 'novel·la del canvi', caracteritzada per l'experimentació amb el llenguatge i les tècniques narratives i per la utilització de temes transgressors. Els anys 80 van comportar una gran evolució pel suport institucional a la literatura, la consolidació del sector editorial i l’aparició d'un seguit de premis literaris. Als anys 80 i 90 s'abandonen les experimentacions i es retorna a formes narratives més clàssiques. Actualment, el panorama literari és eclèctic i molt plural.

Quins autors … posterioritat …

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Amb influència de Rodoreda, els textos es construeixen des de la perspectiva de les dones que viuen aquesta història, sovint mitjançant els seus propis escrits. Quim Monzó (Barcelona, 1952). Temàtica de societat moderna (ciutat), crítica amb la desmitificació, els seus personatges són esquemàtics i anònims, l'estructura de les seves narracions és breu, esquemàtica, i amb fets que han de ser imaginats pel lector i el seu estil combina registres més informals i lúdics amb d'altres més elaborats.

És destacada …

En aquest context, la problemàtica que la dona viu és la subordinació a l'home en una societat profundament patriarcal que propugna la dictadura que gran part de les escriptores aborden, com és el cas de Rodoreda. Destacarem quatre escriptores que s'han preocupat per la justícia social i per la posició de la dona en la societat: Poesia (etapa de postguerra) (Clementina Arderiu (1889-1976)), Assaig (etapa de postguerra) (Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)), Poesia (etapa actual) (Maria Mercè Marçal (1952-1998)) i Narrativa (etapa actual) (Isabel-Clara Simó (1943-2020)).

GRAMÀTICA

O. Coordinades (Copulatives, disjuntives i explicatives, adversatives, distributives, consecutives i continuatives).

O. Subordinades (Sustantives (S, PN, CD, CI, CRV, CN, CA), adjectives (CN) i adverbials (CC)).