Context cultural i literari del segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,22 KB
La societat contemporània neix de la Revolució Francesa i de la Revolució industrial, transforma el paisatge social, la manera de produir i de consumir la cultura. La premsa i els mitjans de comunicació irrompen en el segle XIX i la producció de llibres té un caràcter més massiu.
Dos grans moviments literaris inspiren tot el segle XIX: el Romanticisme i el realisme. Si el romanticisme propugna la llibertat creadora, la fantasia i l’exaltació dels sentiments, el realisme defensa l’observació de la realitat en detriment de la imaginació, la versemblança del món.
El Romanticisme neix el moviment de la Renaixença (1830-1890), que propugna la recuperació social, política i cultural de Catalunya. La divulgació dels clàssics medievals, la codificació de la llengua. Els promotors de la Renaixença van ser Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors, Marià Aguiló, Bofarull i Víctor Balaguer.
La recuperació d’una festa medieval, els Jocs Florals (1859), un certamen literari que tingué un gran ressò popular, donà prestigi a la literatura catalana i a una generació d’escriptors, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
La Renaixença dona pas a dos moviments culturals i literaris:
El modernisme (1893-1911) es proposa transformar la cultura catalana, tradicional i regional en una cultura moderna i nacional. Van modernitzar la societat catalana i obrir-la als corrents europeus del moment, Joan Maragall uns dels màxims exponents del moviment.
El noucentisme (1906-1923) forma part d’un projecte de país d’abast cultural en el marc de la Mancomunitat de Catalunya, sota quatre prohoms: Enric Prat de la Riba, Eugeni d’Ors, Josep Carner i Pompeu Fabra. Emprenen un projecte nacional que té com a prioritat la normalització del país en tots els àmbits: la modernització de la indústria i de les infraestructures, la creació d’institucions, l’impuls de l’educació, la normativització de la llengua.