Contes i Reflexions: Herois quotidians i valors

1. La Caputxeta de Jonc (pare i filla)

En una xicoteta casa, enmig d'un poble tranquil, vivia Joan amb la seua filla, Maria. Joan havia fet tot el possible per a criar Maria amb amor i disciplina. Maria, una xica de divuit anys, era responsable i afectuosa, però un dia tot va canviar per culpa d'un malentés.

Aquell matí, Joan havia escoltat rumors al poble que Maria havia robat diners del forn local. Enfurit i decebut, Joan va esperar que la seua filla tornara a casa per a enfrontar-se a ella.

—Com has pogut fer-me això, Maria? —va cridar Joan—. Després de tot el que he fet per tu, m'has traït robant diners!

Maria, confosa i espantada, va intentar defensar-se: —Pare, no sé què parles! Jo no he robat res!

Però Joan no la va escoltar. La seua ràbia el cegava, i sense més explicacions, va ordenar a Maria que recollira les seues coses i marxara de casa immediatament. Amb llàgrimes en els ulls, Maria va eixir corrents, deixant la seua llar i el seu pare.

Va ser només dos dies després, quan el vertader lladre va ser descobert, que Joan es va adonar del seu terrible error. Ple de remordiment, va buscar la seua filla per demanar-li perdó i poder reconciliar-se amb ella.

2. Paraules acabades en -o àtona final

En un racó tranquil del poble, el sol s'alçava sobre els teulats, banyant el carrer amb una llum suau. El vell tio Josep, conegut per tothom, fumava un cigarro mentre observava el carro del seu amic Pere. El Joan, un home guapo, sortia de la botiga amb un bonyigo de bosses plenes d’aliments.

A la cantonada, el forner, amb un somriure afectuós, oferia mostres de pa acabat de fer als xiquets que jugaven a la plaça. Mentre els xiquets corrien, un mamarratxo disfressat de pallasso intentava fer-los riure amb malabars. L'olor del caldo casolà que preparava la senyora Pilar s'escampava pel carrer, barrejant-se amb l'aroma de llomello i pistatxo fregit que el senyor José venia al seu quiosc.

El carrer, ple de vida i de personatges pintorescos, era un reflex perfecte del populatxo divers que habitava aquell encantador poble. Cadascú, amb la seua mania i capritxo, contribueix a crear un ambient únic, on les històries quotidianes es teixien amb les riqueses de la vida rural.

Paraules amb -o àtona: tio, cigarro, carro, guapo, bonyigo, mamarratxo, caldo, llomello, pistatxo, populatxo, capritxo.

3. Persèfone i la seua mare

Demèter, deessa de l'agricultura i la fertilitat en la mitologia grega, és la mare de Persèfone, segrestada per Hades en el capítol "Persèfone" de Contes animats d'arreu del món.

Demèter és una dona imponent i majestuosa, amb cabells llargs i daurats com l’or i ulls blaus com la mar. La seua figura esvelta i robusta simbolitza la seua connexió amb la terra. Vesteix túniques verdes i marrons, adornades amb flors i fruits.

És amorosa i protectora, però també capaç de gran ira i determinació. Quan Persèfone és segrestada, la tristesa de Demèter fa que la terra es torne estèril i la fam s'escampe. Això demostra com les seues emocions estan lligades a la natura.

Demèter busca incansablement la seua filla, viatjant pel món i preguntant a tothom si l'han vista. La seua perseverança obliga Zeus a intervenir i negociar el retorn de Persèfone. Demèter és una mare amorosa i una figura poderosa, capaç de canviar les estacions amb les seues emocions i decisions, reflectint la força de l'amor maternal.

4. Què significa ser un heroi?

Vull explicar-vos com vaig aprendre que un heroi és una persona que fa el que creu que ha de fer encara que li coste la vida. Aquesta lliçó la vaig aprendre quan vaig conèixer Joan, un veí del meu barri. Un dia, es va produir un incendi a l'edifici on vivia una família amb tres xiquets xicotets. Joan, sense dubtar-ho, va córrer cap a l'edifici en flames abans que arribaren els bombers. Va posar en risc la seua vida per salvar uns desconeguts i va aconseguir rescatar els tres xiquets, però va quedar greument ferit.

Aquest acte de valentia em va ensenyar que ser un heroi no és tindre poders sobrenaturals o ser famós, sinó tindre la força interior per fer el que és correcte, fins i tot quan les conseqüències poden ser devastadores.

La seua història em va fer reflexionar sobre les xicotetes heroïcitats que passen desapercebudes cada dia. Gent com Joan, que sense esperar reconeixement, actua per ajudar els altres, són els vertaders herois del nostre món. Ens recorden que, en moments crítics, el valor i la compassió poden marcar la diferència entre la vida i la mort.

5. La pilota

Sempre he sabut que ser una pilota és una feina important, però no he entès realment el significat fins que he arribat a aquest parc. Cada matí, quan els nens arriben corrents amb els seus somriures, sé que em tindran a les seues mans. Sentir les seues mans càlides i enèrgiques llançant-me amunt i avall és la meua major alegria.

He estat amb ells en els millors moments, des dels gols espectaculars fins a les atrapades increïbles. Quan em llancen a l'aire, em sentisc lliure i viva. Les seues paraules d'ànim i els seus crits d'emoció em fan sentir especial. Estic segura que estan contents i orgullosos de tindre una pilota tan original com jo. Els seus ulls brillants i somrients quan juguen amb mi són la millor prova.

A vegades, em deixen de costat per jugar a altres jocs, però sempre tornen a buscar-me. Quan ho fan, em sentisc valorada. Saber que soc part dels seus records d'infància em fa sentir una pilota afortunada. Soc més que una simple pilota; soc un membre de la seua petita comunitat de jocs, un amic que mai els falla.