Contes Clàssics: Història, Autors i Anàlisi de Forma i Contingut

Història i Evolució dels Contes Clàssics

Abans, la transmissió dels contes era principalment oral. Es pot dir que la transmissió escrita va aparèixer fa aproximadament cent anys, amb l'escolarització obligatòria, democratitzant l'accés a la lectura i la literatura.

Autors i Obres Emblemàtiques de la Literatura Infantil i Juvenil

A continuació, es presenten alguns dels autors i obres més importants que han marcat la història dels contes clàssics:

• Daniel Defoe (s. XVIII) à Robinson Crusoe
• R. L. Stevenson (s. XIX) à L'illa del tresor
• Jules Verne (s. XIX-XX) à Dos anys de vacances / Viatge al centre de la Terra / De la Terra a la Lluna / Miquel Strogoff
• Emilio Salgari (s. XIX-XX) à Sandokan
• Alexandre Dumas (s. XIX) à Els tres mosqueters / El comte de Montecristo
• Charles Dickens (s. XIX) à Oliver Twist / El llibre de la selva
• Lewis Carroll (s. XIX) à Alícia al País de les Meravelles
• Carlo Collodi (s. XIX) à Les aventures de Pinotxo
• J. M. Barrie (s. XIX-XX) à Peter Pan
• Mark Twain (s. XIX-XX) à Les aventures de Tom Sawyer
• Astrid Lindgren (s. XX) à Pippi Calcesllargues
• Enid Blyton (s. XX) à Els Cinc / Els Hollister

Anàlisi dels Contes Clàssics: Forma i Contingut

Els contes clàssics poden ser analitzats des de dos punts de vista principals: el contingut i la forma. Aquests estudis revelen els elements recurrents i els missatges subjacents que els fan perdurar en el temps.

L'Estudi de la Forma: La Morfologia del Conte segons V. Propp

Els estudis més importants sobre la forma dels contes es van realitzar durant el segle XX, destacant l'obra de Vladimir Propp. Ell va dur a terme un estudi fonamental titulat Morfologia del conte meravellós. La seva recerca es va centrar en la forma narrativa, intentant establir una mena d'estadístiques sobre els personatges i les seves accions. Propp va arribar a la conclusió que hi ha una sèrie d'elements que es repeteixen constantment en els contes, als quals ell va anomenar "funcions". Va identificar 31 funcions o accions recurrents en les trames dels contes populars.

Les 31 Funcions Narratives de Propp (Exemples)

A continuació, es detallen algunes de les funcions identificades per Propp:

1. Funció d'allunyament
2. Funció de prohibició
3. Funció d'infracció
4. Funció d'investigació
5. Funció de trampa
6. Funció de mediació
7. Partida de l'heroi
8. Funció de l'heroi sotmès a la prova del mediador
9. Funció de lluita entre l'heroi i l'antagonista
10. Funció de la victòria de l'heroi sobre l'antagonista
11. Funció del retorn de l'heroi
12. Funció d'arribada d'incògnit a casa
13. Funció de pretensions del fals heroi
14. Funció d'imposició d'una missió difícil a l'heroi
15. Funció de l'execució de la missió
16. Funció de reconeixement de l'heroi
17. Funció de desemmascarament del fals heroi
18. Funció de càstig de l'antagonista
19. Funció de casament de l'heroi

L'Estudi del Contingut: La Psicoanàlisi dels Contes segons B. Bettelheim

Des del punt de vista del contingut, una figura clau en l'estudi dels contes va ser Bruno Bettelheim. L'any 1975, va publicar el seu influent llibre Psicoanàlisi dels contes de fades. Bettelheim, psiquiatra especialitzat en nens amb trastorns, va observar que a molts d'aquests infants els costava connectar amb la realitat. Per això, va començar a utilitzar l'explicació de contes de fades com a teràpia. A partir d'aquesta experiència, va desenvolupar un estudi profund sobre el que els contes transmeten i com ho fan, explorant el seu impacte psicològic i emocional.

Elements Clau del Contingut dels Contes

Segons Bettelheim i altres estudis, els continguts recurrents en els contes inclouen:

• Personatges amb rols molt marcats (bons i dolents)
• Temes universals (amor, por, justícia, creixement personal)
• Missatge o moral de la història