Contaminació: Efectes Locals i Globals

Efectes de la Contaminació Atmosfèrica

Efectes Locals: Boirum (Smog)

El boirum fotoquímic (smog) és una boira que es produeix quan els hidrocarburs, els NOx i l'O₂ reaccionen amb els raigs UV, produint substàncies molt oxidants com l'ozó i els PAN (nitroperòxids d'acil). Un efecte típic és que esquerda el cautxú i les gomes.

Factors que l'afavoreixen:

• Radiació solar (època de l'any i hora del dia)
• Inversió tèrmica durant l'anticicló a l'hivern
• Relleu en vall de difícil dispersió
• Intensitat del trànsit

Els efectes nocius sobre les persones són:

• Irritació de les vies respiratòries: tos, asma, dificultats per respirar
• Irritació de les mucoses dels ulls: conjuntivitis
• Cansament, decaïment i mal de cap

Peroxiacil: Radical oxidant, de fórmula CH₃COO₂-. Amb NO₂ forma el nitrat de peroxiacil (PAN) que es considera el millor indicador del grau de contaminació fotoquímica. És millor indicador que l'ozó perquè la seva concentració en l'atmosfera, en condicions normals, és pràcticament zero.

Gestió:

• Promoció del transport públic
• Ús de carburants nets
• Depuració dels gasos dels vehicles (ús de catalitzadors)

Pluja Àcida

Les reaccions dels SO_x i NO_x amb l'aigua es donen en els núvols i es formen els àcids sulfúric i nítric respectivament. Quan hi ha precipitació, les gotes tenen un caràcter àcid, pH < 5,6 (deposició humida), provocant seriosos problemes a nivell aquàtic, en els animals, vegetals i materials. Les principals productores d'aquestes substàncies són les centrals tèrmiques. També aquests compostos poden sofrir una deposició seca (partícules, pols,..) que pot ser tant important com la humida.

Aquests gasos són transfronterers, de tal manera que els produïts per UK i Alemanya afecten en gran quantitat els països nòrdics.

Aquests compostos generen pluja de pH=3-4 o boira de pH=2-3.

Efectes de la pluja àcida:

• Acidificació de les aigües: mars, rius, llacs, amb efectes sobre els ecosistemes: morts d'espècies sensibles a l'acidesa, poca supervivència d'ous, augment dels nivells d'alumini
• Corrosió d'edificis i monuments de carbonat càlcic com calcàries o marbre
• Corrosió de metalls, pintures
• Acidificació de sòls i efectes sobre boscos per dificultar l'absorció de minerals, caiguda de les fulles, retard en el creixement, decoloració de les fulles,..

Contaminació Acústica

Contaminació acústica: El soroll és un factor contaminant molt important a les ciutats, afectant la qualitat ambiental. La intensitat es mesura en decibels (dB) i va de 0 a 120, on ja és dolorós. En ser una escala logarítmica, un lleuger augment representa un valor gran. Un augment de 3 dB és un augment del doble de soroll.

Soroll = 40.000 Hz = 20 dB

Les principals fonts de soroll són:

• Els mitjans de transport (especialment els camions pesats i els avions). La part superior de la pavimentació és la responsable de la major part del soroll a més de 50 km/h.
• Maquinària industrial i de construcció
• Els electrodomèstics i treball industrial (tèxtil, hospitals)
• Els moments d'oci units a la música

Efectes de la contaminació:

a) Alteracions fisiològiques: pèrdua o disminució de l'audició, normalment d'una forma gradual. Es pot perdre inclòs l'equilibri. Augment de la freqüència respiratòria, pressió sanguínia i de la secreció d'adrenalina, així com una disminució de la secreció de sucs gàstrics i de saliva.

b) Alteracions psicològiques: poden provocar ansietat, pors, tensió emocional i irritabilitat, neurosi i estrès. Altres són alteracions del son i la pèrdua d'atenció.

Les fonts de soroll han de sotmetre's a una normativa que legisla l'Estat. Hi ha una normativa dels nivells sonors però no n'hi ha una que reguli els mitjans que s'han de posar perquè sigui efectiva. La Unió Europea va establir un reglament amb el Llibre verd de la lluita contra el soroll (considera el soroll d'immissió com a contaminació i delimita zones amb sensibilitat acústica) i a Catalunya s'ha establert la Llei de protecció contra la contaminació acústica (2002) on s'expressa la necessitat de prevenir i corregir la contaminació acústica.

S'hauria de:

• Planificació territorial i urbanística (on s'edifica, quins paviments absorbents, zones enjardinades, aïllament d'activitats més sorolloses)
• Insonorització d'edificis a l'hora de construir-los
• Disminució de sorolls de les fonts emissores (tubs d'escapament, maquinàries)
• Imposició de multes o taxes per a l'incompliment
• Sensibilització ciutadana
• Educació ambiental de l'alumnat

Efectes Globals: Augment de l'Efecte Hivernacle

Són el conjunt de gasos (molècules amb un mínim de 3 àtoms) que absorbeixen part de la calor que la Terra irradia i permeten una temperatura de 15 ºC de mitjana.

Aquests gasos són, per ordre d'importància:

• CO₂: produït pels éssers vius en respirar, les erupcions volcàniques i per l'home en cremar cada any més de 5.000 milions de tones de combustibles fòssils. És absorbit per processos fotosintètics i de formació d'estructures calcàries. (50%)
• Metà (CH₄)
• Ozó (O₃)
• Vapor d'aigua (H₂O)

Això podria provocar a nivell mundial diferents efectes:

• Els pols i glaceres es desglaçarien, amb un augment de 30-60 cm d'alçada
• Alteració del règim de pluges. Desertització
• Extinció d'espècies
• Augment de precipitacions al nord d'Europa i disminució al Mediterrani
• Eliminació de sòls
• Salinització d'aqüífers per augment de l'evapotranspiració

Solucions:

• Reforestació i convertir els deserts en zones de rec gota a gota.
• Potenciar el creixement d'organismes amb esquelet calcari.
• Eliminar les fonts, disminuir la producció dels gasos responsables i recerca de nous recursos energètics renovables i nets.
• Promoure el transport públic

Els aerosols sulfatats (DMS), en reflectir les radiacions provinents del Sol, contraresten l'efecte hivernacle. Es produeixen en l'activitat orgànica del fitoplàncton i en processos volcànics.

Efectes Globals: Afebliment de la Capa d'Ozó

Ho considerem local perquè s'ha presentat durant l'hivern a l'Antàrtida i al pol Nord. En els primers km (0-13), en la troposfera, és un gas contaminant (oxidant de la matèria orgànica), mentre que l'estratosfèric és filtrador del UV.

La capa d'ozó ha anat minvant-se fins a arribar, en algun cas, al 50%. Els principals contaminants són:

• Compostos clorats: els CFC (gasos clorofluorocarburs) o freons, utilitzats com a propel·lents (empenyent), com a refrigerants, com a dissolvents. S'han substituït per altres molt més reactius com els HFC i els HCFC, però encara no es coneixen prou bé.
• Metà: el CH₄ es pot fotodissociar i produir compostos d'H que provoquen cicles catalítics de l'ozó.
• NOx: alliberats pels avions, trenquen la molècula d'ozó.
• Bromur de metil: plaguicida amb brom que actua com el clor.

El Protocol de Mont-real (1987), els 29 països de la Unió Europea (consumeixen el 82% dels productes responsables) es van comprometre a eliminar-los. El 2008 va ser ratificat per 193 estats.