Contaminació: Definicions, Tipus i Efectes sobre el Medi Ambient
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 21,58 KB
CONTAMINANT: Substància que, al ser introduïda al medi ambient, té efectes no desitjats que afecten negativament al medi ambient i a la salut humana.
NIVELL D’EMISSIÓ: Quantitat de contaminants o un contaminant que és emès a l'atmosfera en grans quantitats.
NIVELL D'IMMISSIÓ: És la concentració d’un gas que hi ha en una zona i en un moment determinat.
CONTAMINACIÓ DE FONS: Aquesta pot ser regional o “transfronterera”. En aquesta última, la font física contaminant està situada totalment o en part a una zona sotmesa a la jurisdicció nacional d’un Estat i produeix efectes perjudicials a una zona que es troba sota la jurisdicció d’un altre estat a una distància que no és possible distingir les aportacions de les fonts individuals de grups o fonts d'emissió.
CICLE DELS CONTAMINANTS: La major part dels residus volàtils no arriben a ascendir més d'uns quants centenars de metres. L'aire en aquestes zones de l'atmosfera està en contacte amb la superfície terrestre i el seu moviment està afectat per la rugositat d'aquesta. Això dóna lloc al fet que es produeixin turbulències i, en conseqüència, que tingui lloc una mescla constant dels components atmosfèrics. És per aquesta raó que a aquesta zona més baixa de l'atmosfera terrestre se la denomina capa de mescla.
CAPA DE MESCLA: La capa de mescla atmosfèrica és una zona que presenta una constant temperatura potencial i humitat específica amb l'altura. La profunditat de la capa de barreja atmosfèrica es coneix com a altura de mescla. La turbulència típicament juga un rol en la formació de capes de barreja en fluids.
RETORN DELS CONTAMINANTS A LA SUPERFÍCIE: La deposició: Procés pel qual substàncies químiques, com ara partícules contaminants, són transferides de l'atmosfera a la superfície de la Terra. Pot ser seca o humida. | |
DEPOSICIÓ HUMIDA | DEPOSICIÓ SECA |
En el cas de la deposició humida, les partícules atmosfèriques són incorporades en petites gotes i transferides a la superfície terrestre en forma de pluja, boira o neu. | En el cas de la deposició seca, les partícules es dipositen en la superfície terrestre en absència de precipitacions. |
CONTAMINANTS PRIMARIS | CONTAMINANTS SECUNDARIS |
Són els que procedeixen directament de les fonts d'emissió. | Són els que s’originen a l'atmosfera a partir de diferents processos i reaccions dels contaminants primaris. |
2.- CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS
ELS CONTAMINANTS DE L’ATMOSFERA | |
ÒXIDS DE CARBONI | CO, és un gas inodor, incolor, inflamable i altament tòxic. Pot causar la mort quan es respira en nivells elevats. |
ÒXIDS DE SOFRE | El diòxid de sofre és un gas incolor i no inflamable, d'olor forta i irritant. La seva vida mitjana en l'atmosfera és curta, d'uns 2 a 4 dies, i gairebé la meitat de les emissions tornen a dipositar-se en la superfície. |
ÒXIDS DE NITROGEN | El NO2 i el NOx són gasos que s'emeten en els processos de combustió que es duen a terme en relació amb el trànsit. |
COMPOSTOS ORGÀNICS I CFC | Els clorofluorocarburs, denominats també CFC, són substàncies derivades dels hidrocarburs saturats obtinguts mitjançant la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de clor i flúor. Aquestes substàncies no són productes naturals, sinó fruit de la química industrial; per aquesta raó, la seva degradació és molt difícil i la seva presència en l'atmosfera es prolonga durant molts anys (50–100). |
CONTAMINANTS OXIDANTS (OZÓ) | O3, a temperatura i pressió ambientals, l'ozó és un gas que desprèn olors fortes. Si es respira en grans quantitats, pot provocar una irritació en els ulls o la gola, la qual sol passar després de respirar aire fresc i ric en oxigen durant alguns minuts. |
POLS | PSS, a l’aire, són porcions de dimensions generalment molt petites. Aquestes substàncies són especialment abundants en l’aire de les grans ciutats per les activitats humanes que les produeixen. Començen a constituir un greu problema per l’alta toxicitat d’algun dels seus components. |
FONTS MÉS IMPORTANTS DE CONTAMINACIÓ | |
PROCÉS DE CONTAMINACIÓ | CONTAMINANTS PRINCIPALS |
Combustió en instal·lacions fixes (indústria i centrals termoelèctriques). | PSS (pols i cendres), NO2, SO2, CO |
Motors d’automòbils. | PSS (fums), hidrocarburs, CO2... |
Indústries de petroli. | PSS (pols i fums), SO2, NH3, CO2, hidrocarburs... |
Indústria química. | PSS (pols, fums, polvoritzacions), SO2, NH3, CO... |
Incineració d’escombraries. | PSS (fums, pols), SO2, CHl, àcids orgànics... |
3.- CONTAMINANTS D’ORIGEN NATURAL
PROCESSOS DE CONTAMINACIÓ NATURAL | CONTAMINANTS I CARACTERÍSTIQUES |
Erupció volcànica | Les explosions volcàniques provoquen diferents i diversos elements contaminants; aquesta matèria contaminant sol presentar-se en estat gasós, però hi ha vegades en què es presenten de manera líquida i sòlida. Tots els volcans en erupcionar emeten diverses substàncies com poden ser el sofre, l'hidrogen, el clor, el flúor, el metà i el diòxid de carboni. Aquestes substàncies no alteren només l'aire, sinó que també alteren l'aigua i el sòl. |
Corrents d’aire | Aquest tipus de corrents provoquen diferents i variats elements contaminants, a més de partícules contaminants. Per a entendre-ho millor, podríem posar un exemple com les tempestes, que provoquen una elevada quantitat tant de pols com d'altres partícules que es queden suspeses en l'aire. Les altres partícules que solen estar suspeses en l'aire, a part de la pols, són espores, llavors o fins i tot pol·len. |
Incendis forestals | Aquest tipus d'incendis s'han de provocar de manera natural; si s'ha produït de manera natural, es considera contaminant. Qualsevol incendi, sigui provocat per activitat humana o natural, emet una gran quantitat de gasos com poden ser el monòxid i el diòxid de carboni, a més de que també s'allibera pols, fum i cendra. Tot això provoca una greu contaminació en l'atmosfera i, sens dubte, també produeix una gran contaminació en el sòl. |
Contaminació de l’aigua | La contaminació de l'aigua està produïda per diverses coses, entre les quals podem trobar els minerals que s'introdueixen en l'aigua, encara que hi ha alguns altres minerals que estan integrats en ella. |
4.- CONTAMINACIÓ PER ACTIVITATS HUMANES
PROCESSOS | CONTAMINANTS I CARACTERÍSTIQUES |
COMBUSTIÓ DE CARBURANTS FÒSSILS | Els vehicles de gasoil, les centrals tèrmiques, les refineries de petroli, la combustió de carburants sòlids i líquids són els principals contaminants de carburants fòssils. |
COMBUSTIÓ A TEMPERATURES ELEVADES | La combustió a temperatures elevades produeix òxids de nitrogen. El procés de formació és anàleg al que es produeix durant les tempestes i les erupcions volcàniques. |
FOCUS D’EMISSIÓ DE CONTAMINANTS D’ORIGEN HUMÀ | |
TRANSPORTS | Els vehicles de gasoil. |
FONTS FIXES DE COMBUSTIÓ: - ACTIVITAT INDUSTRIAL - APLICACIONS DOMÈSTIQUES | Les centrals tèrmiques, les refineries de petroli, la combustió de carburants sòlids i líquids són els principals contaminants de carburants fòssils, les refineries, cimenteres, fàbriques incineradores, la calefacció, l’aire condicionat, el transport marítim... |
5.- LA PLUJA ÀCIDA
LA PLUJA ÀCIDA | |
COM ES FORMA: | La pluja àcida es forma quan la humitat de l'aire es combina amb òxids de nitrogen, diòxid de sofre o triòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques, calderes de calefacció i vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli que continguin sofre. |
CAUSES: | La pluja àcida és una de les conseqüències de la contaminació atmosfèrica. Els gasos procedents de la crema de combustibles reaccionen amb l'oxigen de l'aire i el vapor d'aigua, transformant-se en àcids que es dipositen sobre la superfície terrestre a través de les precipitacions. |
EFECTES: |
|
CAUSES DEL MICROCLIMA URBÀ: | |
1. URBANITZACIÓ DEL SÒL: Són aquelles relacionades amb la influència de l'home en la naturalesa. El terme “antropogènic” s'ha utilitzat especialment per a parlar sobre la quantitat de diòxid de carboni que es troba en l'atmosfera, produïda per les activitats humanes i amb un gran efecte sobre el canvi climàtic contemporani. | ILLA DE CALOR: És una situació urbana d’acumulació de calor per la immensa mola de formigó i d’altres materials absorbents de calor, i atmosfèrica perquè es dóna en situacions d’estabilitat per l’acció d’un anticicló tèrmic. |
2. ABUNDÀNCIA DE SUPERFÍCIES VERTICALS I ABSORCIÓ DE LA RADIACIÓ: És a través del ciment, l’asfalt o altres materials de construcció que disminueixen la quantitat d’energia reflectida. En aquest sentit, les temperatures solen ser superiors a les ciutats que al camp, ja que l’aire escalfa més per contacte amb les superfícies calentes. | |
3. ACTIVITATS ANTROPOGÈNIQUES: Les activitats antropogèniques són aquelles relacionades amb la influència de l'home en la naturalesa. El terme “antropogènic” s'ha utilitzat especialment per a parlar sobre la quantitat de diòxid de carboni que es troba en l'atmosfera, produïda per les activitats humanes i amb un gran efecte sobre el canvi climàtic contemporani. | |
4. BRISES: La brisa és un tipus de vent local motivat pels moviments de masses d'aire degut a l'heterogeni escalfament del relleu pel Sol. Això dóna lloc al fet que es produeixin moviments verticals de les masses d'aire que provoquen buits i desequilibris de pressió. | INVERSIÓ TÈRMICA: La inversió tèrmica és el fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'alçada. Les condicions d'inversió tèrmica poden ser quasi permanents (corrents freds) o ocasionals (anticicló hivernal). El fenomen de la inversió tèrmica és el responsable que l'aire calent (menys dens) no tingui aquesta tendència a licitar; per tant, una situació d'inversió tèrmica pot provocar que la contaminació de l'aire, com el boirum, quedi atrapada a prop del sòl, amb efectes nocius per la salut. |
DEFINICIÓ I CAUSES | |
BOIRUMS | El boirum, en anglès smog, és una mena de boirina o boirim pol·lutant de l'aire. És bàsicament la pol·lució de l'aire consistent en fum i boira. |
BOIRA FOTOQUÍMICA | La boira fotoquímica és un fenomen de contaminació atmosfèrica en el qual es forma una boirina de partícules sòlides. Es produeix per la contaminació atmosfèrica, amb una barreja de partícules aerosols i gasos contaminants produïts amb el concurs de la radiació solar. |
2.- OZÓ CONTAMINANT | |
CAUSES | L’ozó contaminant es troba a la troposfera i és un contaminant secundari. Es forma l'ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg. |
CONSEQÜÈNCIES | L'ozó penetra per les vies respiratòries i, a causa de les seves propietats altament oxidants, provoca la irritació de les mucoses i els teixits pulmonars, la qual cosa porta a una irritació d'ulls, tos, maldecaps i pit, etc. Els grups de risc sobre els quals un augment en la concentració d'ozó en l'ambient podria resultar més perillós són persones amb afeccions respiratòries, adults que realitzen activitat física en l'exterior, nens i persones que, per causes encara desconegudes, experimenten una major sensibilitat a l'ozó. A més, l'ozó en grans quantitats també és perjudicial per a la resta dels éssers vius, ja que afecta les parets cel·lulars, disminueix l'activitat fotosintètica i perjudica el creixement de les plantes, provocant una disminució de la vegetació natural i de la producció agrícola. El fort caràcter oxidant de l'ozó és, així mateix, el responsable del mal produït a alguns materials, tant naturals, com el cautxú, el cotó i la cel·lulosa, com a pintures o plàstics. |
3.- COM PODEM CONTRIBUIR A REDUIR ELS NIVELLS D’OZÓ | La reducció de les concentracions d'ozó, en tant que és un contaminant secundari, ha de realitzar-se necessàriament a partir de la limitació en l'emissió dels seus precursors, principalment òxids de nitrogen i hidrocarburs. |
4.- QUALITAT DE L’AIRE
ÍNDEX CATALÀ DE QUALITAT DE L’AIRE: És l’eina que permet informar tothom sobre la qualitat de l’aire que respirem. L'ICQA es calcula a partir de les dades de la XVPCA, on es fan servir nivells d’immissió del monòxid de carboni, de diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, l’ozó i les PM10.
5.- CONTAMINACIÓ ACÚSTICA (SOROLL)
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA | |
FONTS PRODUCTORES DE SOROLL |
|
EFECTES EN LA SALUT |
|
MESURES PREVENTIVES | Consisteixen a fer una bona ordenació del territori; aïllar geogràficament les activitats més sorolloses de les zones habitades, usar sistemes que disminueixin el soroll de les fonts emissores, i educar a la ciutadania mitjançant campanyes mediambientals. |
MESURES CORRECTORES | Les reglamentacions elaborades per les administracions públiques, com per exemple, la limitació de velocitat en algunes vies, així com la insonorització dels edificis en les noves construccions. |
CONTAMINACIÓ LUMÍNICA | |
DEFINICIÓ | És l'alteració de la foscor natural de la nit, provocada per llum desaprofitada i/o innecessària, generada per l'enllumenat d'exteriors, la qual genera impactes en la salut i en la vida dels éssers vius. |
EFECTES |
|
SOLUCIONS | Ús de lluminàries apantallades que dirigeixin la llum cap avall, limitant la seva emissió per sobre de l'horitzontal o dirigida cap a l'interior dels habitatges. Prohibició de canons i projectors làser que dirigeixen la llum al cel. Limitar la il·luminació excessivament brillant, en particular la llum blava i ultraviolada (longituds d'ona curtes). Utilització de làmpades energèticament eficients i d'espectre poc contaminant, preferiblement de vapor de sodi. Atenuar o reduir de manera progressiva la quantitat de llum de l'enllumenat públic a mesura que avança la nit, de la mateixa manera que la llum solar al llarg de la tarda. Extinció nocturna de l'enllumenat públic i il·luminació exclusiva d'aquelles àrees que ho necessitin. |