Contaminació Atmosfèrica i Degradació del Sòl: Causes i Efectes

La contaminació de l'atmosfera

La combustió d’hidrocarburs, que es deu en gran part als processos industrials o de transport, genera fums, partícules en suspensió i gasos contaminants. Els més freqüents són el monòxid de carboni, el diòxid de carboni, l’òxid sulfúric, els òxids de nitrogen i el sulfur d’hidrogen.

Les activitats industrials de base i les centrals tèrmiques són les que solen emetre un major volum de contaminants.

En el món desenvolupat, la perillositat d’algunes emissions ha obligat al trasllat de les indústries als anomenats cinturons industrials, fora dels nuclis urbans densament poblats. Aquestes emissions són la causa de greus problemes ambientals.

La pluja àcida i el boirum

Les emissions de sofre i nitrogen a l’atmosfera reaccionen en entrar en contacte amb l’oxigen, el vapor d’aigua i la llum, i produeixen principalment àcid sulfúric i àcid nítric. Aquests elements es desplacen per l’atmosfera i precipiten en forma de pluja àcida o com a deposició seca de partícules.

La principal font de contaminants que influeixen en l’acidificació de la pluja és la crema de combustibles fòssils, com el carbó o el fuel.

Els principals problemes causats per aquest fenomen són:

• L'acidificació del sòl, que perjudica l’agricultura i la vegetació en general.
• La destrucció de les fulles i la resta dels òrgans aeris de les plantes.
• L'acidificació de les aigües de llacs i torrents, que afecta de forma molt negativa la fauna.
• La corrosió d’edificis, monuments i construccions en general.

Un altre problema de contaminació atmosfèrica, que se centra a les grans ciutats, és el boirum. Amb el pas del temps, el carbó fou substituït per derivats del petroli i es va generar el boirum fotoquímic, que es produeix sobretot a les grans ciutats amb un important parc automobilístic.

Aquest tipus de boirum es forma a partir de la reacció de la llum sobre els òxids nitrosos, l’oxigen i la resta de gasos de combustió, i provoca la formació, entre altres contaminants oxidants, d’ozó, el principal component del boirum fotoquímic, que és perjudicial a baixa altitud.

La disminució de la capa d'ozó

L'ozó és un gas concentrat majoritàriament en el límit entre l’estratosfera i la ionosfera. Allà, una capa d'oxigen, en rebre els efectes de la radiació, es dissocia en àtoms que s'agrupen per formar ozó. Quan l'ozó rep radiació, es torna a dissociar i forma oxigen, mantenint un equilibri constant. La capa d’ozó actua com un filtre solar.

La presència de clorofluorocarburs (CFC), que utilitzem en aerosols, sistemes de refrigeració i aire condicionat, allibera aquests compostos a l'atmosfera. Al cap d'uns vuit anys, arriben a l’estratosfera i, com que són molt estables, poden resistir-hi uns 100 anys.

El debilitament de la capa d’ozó pot causar un augment de la radiació ultraviolada. L'any 1992, a la Cimera de Rio, diversos estats es van comprometre a reduir les emissions de CFC. Els substituts d'aquests compostos són gasos com el butà o el propà.

Desforestació i pèrdua de biodiversitat

La desforestació és una de les causes més importants d'aquest problema i es produeix a causa de la rompuda de terres, la tala i la crema de boscos.

• Rompuda de boscos: És l'operació de llaurar una terra per primera vegada a fi de conrear-la. Segons el tipus de vegetació, la llaurada i la posada a punt es poden fer mitjançant la sega, la crema de la vegetació o la tala d’arbres.
• La tala: Es realitza per aconseguir fustes dures, la qual cosa incrementa l'efecte hivernacle. S'estima que el 15% dels gasos alliberats a l’atmosfera són producte de la crema de boscos.
• Pèrdua de diversitat biològica: La biodiversitat està en retrocés a causa de la desforestació, la desertització, l'augment de la contaminació i la caça i la pesca incontrolades.

Erosió i desertificació

L'erosió del sòl és el procés natural de la seva destrucció. Les causes són diverses: l'aridesa, les precipitacions abundants que provoquen inundacions i moviments de terres, la desforestació, les modificacions produïdes pels conreus intensius i la introducció de maquinària.

Un problema relacionat és la monocultura: la pràctica de plantar un sol tipus de conreu en grans àrees. Encara que permet augmentar la producció, també incrementa la dependència dels agricultors.

La desertificació és el procés de transformació d’un terreny en un desert per causes antròpiques. Es produeix a causa de l’acció humana, en sòls que han estat prèviament desforestats i erosionats.

Les conseqüències de la desertització inclouen un augment en la freqüència de les tempestes de pols i de sorra i de les inundacions. Aquest fenomen provoca l’emigració d’un gran volum de persones cap a àrees fèrtils, sovint als suburbis de les grans ciutats.

Solucions per frenar la desertització

Per frenar la desertització (el procés de transformació d’un terreny en desert per causes naturals) es poden aplicar diverses solucions:

• Repoblar amb boscos les terres marginals i protegir el sòl dels vessants amb petits murs.
• Conservar la vegetació a les capçaleres dels rius.
• Evitar la sobrepastura.
• Utilitzar tècniques agràries que permetin conservar la qualitat del sòl.