Contaminació de l'aire: fonts, tipus i efectes

Fonts de la contaminació de l'aire

Fonts naturals

• Les erupcions volcàniques que emeten compostos de sofre, carboni i partícules.
• Els incendis forestals naturals, desprenen CO₂ i cendres.
• Les partícules de sorra aixecades pel vent en zones molt erosionades.

Fonts antropogèniques

Són les derivades de l'activitat humana. Poden alliberar contaminants artificials, però també afavorir les emissions naturals.

La desforestació dels boscos, les extraccions de minerals a cel obert i les pedreres fan erosió del sòl, per tant alliberen partícules sòlides a l'atmosfera. També els incendis provocats per l'ésser humà alliberen gasos i cendres. Cal destacar:

• Mitjans de transport: CO₂, hidrocarburs, òxids de sofre, metalls...
• Processos industrials: Important focus d'emissió per la diversitat de substàncies contaminants i perquè en desprenen molts: Òxids de sofre, de carboni, de nitrogen, partícules, fum, hidrocarburs, contaminants més específics: amoníac, compostos halogenats, aerosols d'àcids.
• Calefaccions domèstiques: Òxids de sofre, de nitrogen, de carboni i partícules.

Els agents contaminants

Contaminants atmosfèrics

Són substàncies alienes a la composició normal de l'atmosfera o bé gasos atmosfèrics que es troben en proporció superior a la que els correspon. En determinades concentracions originen molèsties o trastorns en els éssers vius i alteracions en els ecosistemes, en els béns materials i en el clima.

Contaminants primaris: Són emesos directament a l'atmosfera per una font fàcil d'identificar.

Contaminants secundaris: Sorgeixen per la reacció dels primaris entre si o amb altres substàncies que es troben a l'atmosfera.

Temps de residència

Temps que un contaminant es troba a l'atmosfera. Per les partícules depèn de la grandària i per als gasos de la capacitat de reacció.

Tipus de contaminants atmosfèrics

Partícules

Són porcions de matèria molt petites, conegudes genèricament com a aerosols. Es tracta de fums i partícules de pols, la seva mida les permet romandre en suspensió a l'atmosfera durant molt de temps.

Els metalls pesants són elements químics de massa elevada. Es troben en petites concentracions. Es consideren perillosos perquè no es degraden i passen a formar part de les cadenes tròfiques.

Gasos

• Òxids de sofre

  Es produeixen per l'oxidació de sofre que es troba en combustibles fòssils. Els més contaminants són SO₂ i SO₃. Estan originats per processos industrials, centrals tèrmiques, trànsit...

• Àcid sulfhídric (H₂S)

  És un gas tòxic, desprèn una olor desagradable. Les fonts d'emissió són les fàbriques de gas, les indústries residuals, les depuradores d'aigua... Aquest es transforma fàcilment en SO₂.

• Òxids de nitrogen

  Els més importants són NO₂ i NO. Es produeixen en els processos de combustió a altes temperatures.

• Òxids de carboni

  Els més importants són el CO i el CO₂. El CO es produeix per la combustió incompleta de combustibles orgànics, per la incineració de residus i per les cremacions agrícoles. El CO₂ es produeix en la respiració dels éssers vius i és necessari per a la fotosíntesi, actua com a regulador de la temperatura. Afavoreix l'efecte hivernacle. Està augmentant a causa de les activitats industrials i la desforestació.

• Compostos orgànics

  Es produeixen per processos naturals. El metà és el més contaminant. Els compostos orgànics volàtils (COV) es produeixen per l'evaporació de substàncies orgàniques.

• Compostos halogenats

  Els més importants són els compostos de clor, els de fluor i els freons que són compostos de fluor i clor.

Boirum fotoquímic

Es forma quan els hidrocarburs, òxids de nitrogen i oxigen reaccionen amb l'energia que prové de la radiació del sol. Els productes són l'ozó i PAN que es produeixen en les grans ciutats quan la insolació és elevada.

Factors

• Radiació solar
• Inversió tèrmica
• Relleu
• Trànsit

Efectes nocius del boirum

Sobre els éssers vius i els materials:

• Irritació de les vies respiratòries
• Irritació de les mucoses dels ulls
• Cansament
• Corrosió de metalls

Mesures per combatre el boirum

Poden basar-se en la promoció del transport públic i l'ús de carburants nets.

Pluja àcida

La combustió a altes temperatures genera òxids de nitrogen. Si la combustió és de combustibles fòssils, s'acostumen a formar òxids de sofre que reaccionen amb la humitat i formen H₂SO₄ i HNO₃. Així si l'aire es condensa i forma núvols, contindran gotes d'aigua amb caràcter àcid. Aquests gasos poden ser transportats pel vent. Quan l'aigua de la pluja àcida arriba al sòl té efectes perjudicials sobre la vegetació, animals i materials.

Les principals fonts causants de la pluja són les centrals tèrmiques que en cremar els carbons amb sofre alliberen òxids de sofre.

Mesures

• Utilitzar carbó net, sense sofre.

Contaminació acústica

El trànsit és el principal responsable de la contaminació a les ciutats, hi ha altres com la construcció. Segons l'OMS el soroll és un so excessiu que pot produir efectes no desitjats.

Fonts del soroll

• Mitjans de transport
• Construcció d'edificis i obres: soroll provocat per la maquinària
• Activitats industrials
• Activitats de lleure (nocturnes)

Alteracions fisiològiques

Es manifesten en una disminució o pèrdua de l'audició, depèn del temps d'exposició al soroll i la intensitat.

Mesures preventives

• Ubicar les activitats més molestes lluny de les zones residencials.
• Aïllament acústic.

Efectes a escala global

Efecte hivernacle

És el fenomen provocat per la retenció de la calor a l'atmosfera de manera que una part de la calor emesa per la superfície de la Terra no pot sortir a l'espai exterior (CO₂, CH₄, O₃).