La Construcció de la Unió Europea: Història i Impacte

At the moment/actually, especially/specially, ever/even, hard/hardly, in the end/at the end, late/lately, near/nearly, still/yet. AIR TRAVEL: dropped off (deixar), checked in, got on, took off (salir), filled in, got off (despegar), picked up (coger maleta). TIEMPO: chilly, freezing, below zero, mild, warm, boiling, humid, damp, drizzling, showers, pouring, breeze, windy. Heatwave (long period hot), drought (long hot not rain), hail (small balls of ice), lightning (raig), thunder (ruido tormenta), blizzard (snow storm), flood (inundació), hurricane, monsoon (season rain a lot). Strong winds, heavy rain, thick fog (niebla espesa), icy, bright skies, clear, changeable, sunny, settled. LIBROS: author, novelist, dog-ear, bookmark, blurb (cover), browsing (hechar un vistazo), bestsellers, literary genre, chick lit, flick through (hojear), contents page, lot, e-book, hardback, paperbacks, e-reader. PHRASAL VERBS: take care of: cuidar, take advantage of (aprovechar), take part in (participate in), take place, take (your) time, take into account, take after (be similar), take up (begin new activity). ROBA: dress up, hang up, fit me, suits you, matches, go with, get changed, get undressed, get dressed. GRAMMAR: opinion, size, age, shape, colour, pattern, origin, material, noun.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA:

Després de la Segona Guerra Mundial, diverses veus van apostar per la necessitat de construir una Europa unida. El dia 25 de març del 1957, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van signar el Tractat de Roma pel qual, a partir de l'1 de gener de l’any següent, es va posar en marxa la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú. 1973: s’hi incorporen Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. 1981: Segona ampliació: Grècia. 1986: Espanya i Portugal s’incorporen a la CEE. Actualment, la UE està integrada per 27 estats membres, que en conjunt agrupen una població molt superior a la dels EUA. Els últims països que s’hi van incorporar van ser: República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia l’any 2004 i els dos últims, Bulgària i Romania, l’any 2007. La UE s’ha convertit en una potència econòmica i comercial, mentre va perfilant més lentament i travessant algunes dificultats la seva integració política.

PROCÉS D’ADHESIÓ D’ESPANYA A LA COMUNITAT EUROPEA: L’aïllament polític i econòmic en què va estar sumida Espanya durant els primers temps de la dictadura de Franco la va convertir en un país endarrerit respecte a la resta de nacions europees. La normalització del país i el restabliment de la democràcia el 1978 van fer possibles les negociacions per a l’adhesió espanyola a la CEE. Aquestes negociacions es van prolongar durant anys i es van caracteritzar per la necessitat de transformació de l’economia espanyola a l’economia comunitària. Finalment, el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE es va signar a Madrid el 12 de juny del 1985 i va entrar en vigor l’1 de gener del 1986. Segons aquest tractat, Espanya va entrar com a membre de ple dret a la Comunitat Econòmica Europea que avui coneixem com a Unió Europea.

LA INDÚSTRIA I LA CONSTRUCCIÓ: Els sectors industrials que generen un valor afegit més elevat i donen feina a un major nombre de persones han estat els de productes metàl·lics, maquinària i equips, equipaments electrònics i òptics, aliments i begudes, i el químic. També sobresurt, per la seva producció, el sector del material de transport. Aquest sector ha estat afectat especialment per la crisi.

LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA: L’EURO Ja des de l’inici, encara com a CEE, els països membres van voler formar un mercat comú on intercanviar amb facilitat els seus productes. Creació de la Unió Econòmica i Monetària definitiva (UEM) amb la instauració del Banc Central Europeu (BCE) com a organisme central regulador. Potser va ser amb la implantació d’una moneda única, l’euro, l’element que, d’una manera més visible i determinant, va establir aquesta unificació econòmica i financera. Per aconseguir que l’euro funcionés d’una manera més efectiva com a divisa única i comuna a molts països, es van establir tres fases anomenades de convergència, amb l’objectiu d’aproximar les polítiques econòmiques i financeres dels diferents estats. Cada Estat havia d’assolir uns criteris comuns referits a una inflació limitada, un tipus d’interès concret i un dèficit i un deute públic sota control. Amb la irrupció de l’euro i la desaparició de la pesseta, a l’economia espanyola es va generar una alça de preus i de la inflació, però com a contrapartida, i atès que l’euro és vàlid a molts països, es van eliminar els costos i les comissions dels canvis de moneda.