La construcció de la Unió Europea

1-Construcció de la UE

La UE va néixer per acabar amb els freqüents i cruents conflictes entre veïns que havien culminat en la II GM.

Els primers passos cap a la construcció d'Europa s'iniciaren amb l'arribada de l'ajuda nord-americana, Pla Marshall, als països de l'Europa occidental per a:

• recolzar els governs democràtics dels països aliats evitant el perill d'una revolució social que els situarà baix l'influència de la Unió Soviètica.
• i per a la reconstrucció econòmica del continent.

Amb els tractats de París (1951) i Roma (1957) es posaren les bases de l'integració econòmica europea:

• 1951 amb el Tractat de París es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó y de l'acer).
• 1957 en el Tractat de Roma els estats de la CECA acordaren la creació de la CEE i el EURATOM.

La CEE (Comunitat Econòmica Europea) establia els principis del mercat únic o lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre els països membres. També creava una política comú agrícola i dels transports i preveia coordinar les polítiques econòmiques i socials.

El EURATOM (Comunitat Europea d'Energia Atòmica) volia desenvolupar la investigació i la indústria nuclear amb finalitat pacífica.

Al 1992 es va signar el Tractat de la UE o de Maastricht, la CEE canviava el seu nom pel de Unió Europea UE. Els objectius de Maastricht eren dos:

1. Assolir la unió econòmica i monetària UEM per afavorir un desenvolupament equilibrat entre els estats membres que conduirà al desenvolupament social en el qual augmentar l'ocupació, la protecció social, la igualtat i la solidaritat. Amb aquesta finalitat es va acordar la unió monetària, i la creació de la moneda única, l'euro (2002). Dinamarca després de dos referèndums no va entrar en l'euro i Regne Unit tampoc perquè el seu govern ho considerà negatiu per a la seva economia.
2. Avançar en la unió política mitjançant:

• la democratització de les institucions i la introducció del concepte de ciutadà europeu
• establir una cooperació intergovernamental, sotmesa a acords per unanimitat en àmbits que fins aleshores eren competència exclusiva dels estats membres. Les àrees afectades són les següents:
• política exterior i de seguretat comú: PESC
• la cooperació en els àmbits de la justícia i assumptes interiors

Copenhage: per a la futura ampliació de la UE amb països d'Europa central i oriental sempre que compleixin els criteris acordats, que són:

• institucions estables que garanteixin la democràcia,
• respecte a l'estat de dret, als drets humans i a la protecció de les minories,
• una economia de mercat capaç de competir en el mercat únic i
• assumir tots els tractats de la Unió i recolzar els seus objectius.

Les institucions de la Unió Europea

1- El Consell Europeu: és el màxim òrgan polític de l'UE que està constituït pels caps de l'estat dels estats membres, acompanyats dels seus ministres d'Afers Exteriors. Funcions:

(Fixa les prioritats que s'han de seguir en política econòmica, social, exterior i de seguretat de l'UE).

2- El Consell de la Unió (abans Consell de ministres): és un òrgan polític que està constituït per un ministre nomenat per cada estat. És part del poder legislatiu. Funcions:

• juntament amb el Parlament aprova les lleis i els pressupostos
• coordina les polítiques nacionals europees.

3- La Comissió Europea: és l'òrgan executiu. Està constituït per un president i un comissari per cada estat membre. Són elegits per un mandat de quatre anys. Funcions:

• Supervisa que les lleis i els tractats es compleixin
• Defensar els interessos de la Unió - elabora propostes legislatives noves.

4- El Parlament Europeu: És elegit per sufragi universal. Cada estat tria als seus eurodiputats. Les seves funcions, compartides amb el Consell de ministres:

• aprova les lleis proposades per la Comissió i els pressupostos de l'UE.
• control polític sobre el Consell europeu i la Comissió.

Altres institucions

5- El Tribunal de Justícia: exerceix la funció judicial.

Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys. Aquest tribunal atén els ciutadans i institucions comunitàries que ho necessiten.

6- El Defensor del Poble: pot ser consultat pels ciutadans dels estats si han estat tractats injustament per alguna institució de la Unió Europea.

7- El Tribunal de Comptes: exerceix la funció de supervisar les despeses de l'UE

8- El Banc Central Europeu: responsable de la política monetària de la UE.